Actualitzat 12/09/2018 14:04

Calviño demana "no llançar un missatge alarmista" sobre un canvi de tendència de l'economia

406444.1.260.149.20180911130545
Vídeo de la noticia
Conferència a Madrid Creixement i inclusió social, organitzada per Funcas, amb - Oscar del Pozo - Europa Press

Adverteix que aprovar els Pressupostos de 2019 amb l'objectiu de dèficit del PP suposarà pujar més els impostos per quadrar els comptes

   MADRID, 11 set. (EUROPA PRESS) -

   La ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha demanat aquest dimarts "no llançar un missatge alarmista" sobre un canvi de tendència de l'economia espanyola, que segueix mostrant un creixement "robust" sobre unes bases "sòlides", per la qual cosa el Govern no es planteja en aquest moment revisar la previsió de creixement del 2,7% aquest any.

   "Seré totalment clara: Espanya es troba en una fase de creixement del cicle econòmic i té bases sòlides, amb un creixement que es mou en una forquilla d'entre el 2,6% i el 2,8%, taxes elevades i superiors a la mitjana del conjunt de la zona euro", va subratllar Calviño durant la seva intervenció en el Forum Europa.

   En aquest sentit, va dir que els indicadors més actuals no fan res més que "confirmar" l'estimació de creixement d'aquest any del 2,7%, per la qual cosa el Govern no té intenció de modificar la previsió actual, i va afegir que "si cal revisar-la tampoc és un drama", si bé és necessari veure la tendència i no fixar-se únicament en una dada o una altre, ja que algunes són més positives que l'esperat i altres més negatives.

   Malgrat això, va admetre que Espanya s'enfronta a certs riscos derivats de l'"esgotament dels vents de cua", com el menor creixement dels països de l'entorn, la fi de la política expansiva del BCE i el menor dinamisme de la demanda interna, així com les tendències proteccionistes. Així, va dir que existeix consens que aquest últim és el "major risc" al que s'enfronta el creixement econòmic en el futur.

   Però també va destacar que Espanya compta amb importants fortaleses, com el canvi de signe de la balança per compte corrent, la reducció de l'endeutament privat, la major internacionalització de les empreses espanyoles i un redimensionamiento del sector de la construcció.

   Entre els desequilibris de l'economia, Calviño va enumerar la "cronificació" de l'atur i la "inacceptable" taxa d'atur, a la qual, segons va dir, el Govern "no es resigna", així com el "desorbitat" creixement del deute públic, l'increment de la desigualtat i de la pobresa i la precarización laboral. Segons va afirmar, ha sorgit una nova figura, la del "treballador pobre", mentre Espanya ocupa el cinquè lloc de la UE amb major població en risc de pobresa.

   Davant d'això, Calviño va apostar per aprofitar la fase expansiva del cicle per "no tancar els ulls" i escometre polítiques econòmiques que garanteixin l'estabilitat financera, però també procurin un creixement sostenible en el temps i que redueixi les desigualtats i la taxa de pobresa. Així, va apostar per destinar més recursos a Educació, reforçar la inversió en R+D+i i escometre reformes estructurals mitjançant el que va denominar la "agenda del canvi".

PUJAR ELS IMPOSTOS PER REFORÇAR L'ESTAT DE BENESTAR

   La titular d'Economia també va defensar l'augment dels ingressos impositius per enfortir l'Estat de Benestar, sempre que es respecti la via de l'estabilitat pressupostària, i va assegurar que en aquest moment baixar els impostos no seria una política conservadora, sinó més aviat una "política contrària" a la disciplina fiscal. "Reduir la despesa pública alhora que es baixen els impostos deteriora l'Estat de Benestar", va subratllar.

   En aquest sentit, va indicar que l'economia espanyola no necessita polítiques fiscals expansives, però tampoc reduir la ràtio d'ingressos públics sobre el PIB, que és 8 punts inferior a la mitjana de la UE. Per això, va apostar per incrementar la despesa pública i la inversió mitjançant majors ingressos públics i no apel·lant a l'increment del deute.

   Així, va advertir que l'augment dels impostos que finalment s'aprovarà dependrà de la senda de dèficit que continguin els Pressupostos de 2019, de tal manera, que si s'aproven amb el dèficit que proposa el Govern, de l'1,8%, la pujada impositiva serà menor que si preval la via de l'anterior Executiu, que contempla un dèficit 1,3%. "Amb aquest camí, l'increment dels ingressos serà major", va alertar Calviño.

   Així mateix, la ministra d'Economia va qüestionar la famosa 'corba de Laffer' --a partir d'un cert nivell d'impostos, un increment no suposa més ingressos sinó menys--, i va recordar que el 2015 la rebaixa de l'IRPF va reduir la recaptació en 12.000 milions d'euros. "No dic que no pugui ser cert (la 'corba de Laffer') en determinats contextos, però és millor no confiar en receptes màgiques i tornar al bàsic: si incrementes els tipus impositius, obtens més recaptació i si els baixes, obtens una menor recaptació", va reiterar.

   Preguntada en concret per la pujada de l'IRPF a les rendes més altes, va afirmar que el Govern està considerant "diferents opcions" i l'única cosa que té absolutament clar és que la pujada d'aquest impost no pot afectar ni a les classes mitjanes ni a les classes treballadores.

   També es va referir a l'impost a les transaccions financeres, i va apuntar que hi ha països com França que ja han implantat aquest tribut i tenen una experiència "molt positiva", tant en termes de recaptació com de no deslocalització de capitals, per la qual cosa va apostar per adoptar a Espanya el model francès adaptant-ho a la realitat espanyola.

   Entre els assistents a l'acte de la ministra, que va ser presentada per l'ex-vicepresident de la Comissió Europea, Jaoquín Almunia, es trobaven la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet; la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera; el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque; i els exministres d'Economia Elena Salgado i Pedro Solbes, entre uns altres.

   Pel costat empresarial, hi eren el president d'Endesa, Borja Prado; el conseller delegat de Bankia, José Sevilla; i el president de Mapfre, Antonio Huertas. Així mateix, van assistir a l'acte el president de la CNMC, José María Marín Quemada, i el president del Frob, Jaime Ponce.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés