Defensa dissenyar un model de finanament d'autopistes i carreteres "més just"
BARCELONA, 12 maig (EUROPA PRESS) -
La vicepresidenta segona i ministra d'Assumptes Econmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha mantingut que la "competncia impositiva a la baixa de les comunitats és una dinmica que empobreix tot Espanya" i que afebleix el sistema fiscal.
En una entrevista a 'El Periódico' aquest dimecres recollida per Europa Press, ha assegurat que aquesta competncia impositiva no és responsable en un país "amb un important dficit i alt deute públic i amb clares mancances de finanament en serveis públics com la sanitat i l'educació".
Sobre la reforma fiscal, ha afirmat que la prioritat per al Govern central és impulsar el creixement i l'ocupació i que "fins que sigui sostingut, no s'abordaran algunes reformes previstes en el pla" de recuperació econmica després de la crisi de la covid-19, que el Govern ja ha rems a Brusselles.
No obstant aix, ha detallat que el comit d'experts per a la reforma fiscal ja examina quins instruments poden modernitzar el sistema per fer-lo "més fort, sostenible, progressiu i just".
Sobre gravar més el disel enfront de la gasolina, ha plantejat analitzar la "fiscalitat verda" per anar cap a un model més modern i alineat amb les prioritats de la política econmica, tenint en compte que l'objectiu del Govern central és que sigui progressiu --fet que no implica pujar impostos a les classes mitjanes, ha defensat--.
PEATGES EN AUTOVIES I AUTOPISTES
Quant a la possibilitat d'introduir peatges a la xarxa de carreteres estatals, ha lamentat que "molts anys ni tan sols" s'ha invertit prou per mantenir les infraestructures després de la crisi financera, que va baixar la inversió pública al 2% del PIB, ha recordat.
A més --ha detallat-- en alguns territoris es va implantar un sistema de concessió a operadors privats, per la qual cosa en algunes zones es paga per l'ús i en d'altres no: "Hem de dissenyar un model de finanament de les vies d'alta capacitat més just".
"El plantejament del nostre país no pot ser el de baixar impostos i no assumir models de gestió d'infraestructures que sí que tenen els nostres pasos vens", i ha dit que el nou model tindr en compte l'ús intensiu per part de persones que no tenen alternativa per anar a treballar i el sector del transport.
REFORMA LABORAL
En matria laboral, s'ha emplaat a treballar amb sindicats i patronals per fer que el contracte "indefinit sigui de deb l'habitual, a establir un mecanisme de flexibilitat i estabilitat alternatiu a l'altíssima temporalitat i l'excessiva volatilitat de l'ocupació característica de crisis anteriors, sobre la bona experincia dels ERTE".
En aquest sentit, també ha advocat per "aconseguir una adequada regulació de les subcontractes; i un marc modern per a la negociació collectiva", per no ha detallat si amb la reforma laboral tornaran a prevaldre els convenis de sector per sobre dels d'empresa.
Preguntada per si hi ha dues visions de la reforma laboral al Govern, ha dit: "Hi ha una visió única i clara pel que fa a qu fer i la determinació de fer-ho. El pla que enviem a Brusselles i, en particular el component del mercat laboral, és clar en les reformes que volem amb el mxim consens en el dileg social".
Sobre la regulació dels preus del lloguer, ha dit que "pot tenir sentit en determinades circumstncies, per no és la solució miraculosa per a tot" i que per aix el Govern espanyol ha posat en marxa actuacions per millorar el parc públic d'habitatges i la protecció d'inquilins.
