Eduardo Parra - Europa Press
MADRID, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
L'aprovació d'una llei d'amnistia és el principal escull per a la investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, que necessita el suport dels independentistes. L'expresident catal i dirigent de Junts Carles Puigdemont va exigir que la norma s'aprovi abans de votar a favor del PSOE, per el calendari hi juga en contra. Els terminis són molt ajustats per completar el procediment i, a més, la majoria del PP al Senat pot forar el retard.
Malgrat que l'ala socialista del Govern central encara no ha concretat en qu consistiria l'acord sobre l'amnistia, les negociacions amb ERC i sobretot amb Junts estan en marxa, tal com va indicar el president del Govern espanyol en funcions aquesta setmana a Granada.
A més, Sánchez va indicar que el PSOE fixar la seva posició sobre aquest assumpte després de completar la ronda de contactes amb els grups parlamentaris, un cop les formacions polítiques hagin expressat les seves condicions en les reunions formals.
La ronda de contactes es perllongar durant tota la setmana que ve, així que fins llavors no es coneixer clarament quins són els plans dels socialistes. Aleshores, amb prou feines quedaran sis setmanes de marge perqu se celebri la investidura de Sánchez, que té com a límit el 27 de novembre. En cas contrari, es dissoldrien les Cambres i hi hauria repetició d'eleccions generals el 14 de gener.
ES POT REGISTRAR I QUE LA MESA DONI LLUM VERDA
Amb aquest calendari tan atapet, les possibilitats de completar tot el trmit parlamentari que requereix aprovar una llei d'amnistia abans que els diputats es reuneixin al Congrés per decidir si Sánchez continua a La Moncloa és mínima. És més probable que es pugui fer algun pas, és a dir, que es registri una iniciativa i la Mesa del Congrés doni el vistiplau perqu es debati.
Aix ja seria una fita important i posaria de manifest el canvi de posició del PSOE respecte a l'amnistia, perqu el 2021 ERC, Junts, la CUP i el PDeCat van presentar a la Cambra baixa una proposta per amnistiar els delictes del procés i el PSOE va votar en contra d'admetre-la a trmit. De fet, els lletrats del Congrés la van qualificar d'inconstitucional i el PSOE, juntament amb PP i Vox, hi va estar d'acord.
Esgotant molt els terminis, fins i tot es podria arribar a celebrar en les setmanes prvies un primer debat sobre la llei d'amnistia, per encara quedarien per endavant diversos passos del procediment parlamentari. Un seria l'aprovació de la llei al Senat, més que improbable amb la majoria absoluta del PP en aquesta Cambra.
EL PP POT DEMANAR INFORMES I TORNAR-LA AL CONGRÉS
La seva negativa no és impediment per tirar la llei endavant, per ralenteix el procés perqu pot demanar informes jurídics i, si es nega a aprovar-la, obliga a tornar la norma al Congrés perqu sigui validada de nou una setmana després. Per tant, el més probable és que la llei d'amnistia als implicats en el procés o l'equivalent que emani de les negociacions entre PSOE i independentistes vegi la llum després que Sánchez sigui reelegit.
Hi ha altres arguments en contra de l'aprovació exprés de l'amnistia, per exemple, que el PSOE no vol fer al final del termini l'elecció de Sánchez. Tot i que la data límit és el 27 de novembre, els socialistes insisteixen a tenir nou Govern central "al més aviat possible".
A més, altres dirigents de la coalició com Jaume Asens (Sumar), al corrent de les negociacions amb Puigdemont i acompanyant de la vicepresidenta en funcions Yolanda Díaz en el seu viatge a Brusselles per reunir-se amb l'expresident, ha assenyalat que una aprovació abans de la investidura seria "gairebé impossible" per falta de temps.
DEROGACIÓ DE LA SEDICIÓ EN CINC SETMANES
En tot cas, les normes del Congrés no taxen tots els terminis i el ritme de tramitació de les lleis sempre depn de les majories a les Cambres i en els seus rgans de govern. De fet, existeixen precedents propers de tramitacions exprés a demandes de l'independentisme, com la supressió del delicte de sedició o més recentment, l'ús de les llengües cooficials al Congrés.
La llei orgnica per la qual es va suprimir el delicte de sedició, es va registrar un 11 de novembre del 2022 i va ser aprovada en poc més d'un mes. Es va registrar com a proposició de llei orgnica, que en ser iniciativa dels grups parlamentaris permet estalviar la petició d'informes al Consell d'Estat o al Consell General del Poder Judicial.
Després ve el torn de la qualificació de la Mesa. Tot i que la llei d'amnistia no va superar aquest trmit el 2021, ara pot ser diferent, ats que el criteri dels serveis jurídics no és d'obligat compliment i la decisió sempre és política.
De la Mesa del Congrés s'envia a La Moncloa perqu el Govern central doni el seu vistiplau al debat en un termini de 30 dies. D'aquesta manera, pot exercir la capacitat de veto per motius pressupostaris, si considera que suposaria un excés de despesa excessiva o minvament d'ingressos. En el cas de la sedició, el Govern central va donar llum verda en tan sols 24 hores.
El PSOE i Sumar, amb els seus socis, també poden fer valer la majoria absoluta per imposar la tramitació pel procediment d'urgncia, que escura els terminis a la meitat, i així accelerar-ne el debat i aprovació en el ple de la Cambra.
En tractar-se d'una llei orgnica, requereix majoria absoluta, que són els vots que van reunir els socialistes per fer Francina Armengol presidenta del Congrés. Finalment, del Congrés aniria al Senat, on el PP pot ralentir el procés, si bé acabaria tornant al Congrés per a l'aprovació definitiva.
