Publicat 18/02/2015 15:50

CaixaBank xifra en un 35% l'ajust en ocupació i oficines en el sector financer des de la crisi

Recursos De Caixabank
EUROPA PRESS

L'ajust laboral del sector és superior al registrat en la crisi de les drassanes

TOLEDO, 18 febr. (EUROPA PRESS) -

El director general de Negoci de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, ha afirmat que al començament de la crisi a Espanya hi havia 45 caixes d'estalvis, que després del procés de reestructuració bancària s'han reduït a 10 i que aquest procés "tan contundent", a més de provocar la desaparició de moltes d'elles, ha fet que aquestes entitats hagin hagut d'"ajustar" el 35% de les oficines i dels seus treballadors.

Alcaraz ha realitzat aquestes manifestacions durant un esmorzar-col·loqui sobre reestructuració bancària que l'Associació per al Progrés de la Direcció (APD) ha celebrat a Toledo, en què també ha participat el conseller d'Hisenda de la Junta de Castella-la Manxa, Arturo Romaní.

En aquest fòrum, Alcaraz ha dit que la reducció d'ocupació que s'ha produït en el sector financer durant la crisi és superior a la produïda en "la famosa crisi de les drassanes", tot i que "la diferència és que en altres sectors els ajustos han estat dramàtics i fins i tot violents".

Després d'incidir que a Espanya durant 10 anys es van construir tants habitatges com la resta de tots els països de la Unió Europea junts i que això es va convertir en la "larva de la crisi del sector financer", ha defensat que aquest sector, per la seva gran exposició al 'maó', ha hagut de fer un esforç de sanejament d'aquests actius i per això ha hagut de deteriorar els seus comptes de resultats en gairebé 300.000 milions, "una xifra per posar els pèls de punta".

En el cas de CaixaBank, ha afegit que durant els últims sis anys ha hagut de fer provisió, "això és donar pèrdues", per valor de gairebé 35.000 milions d'euros, "una xifra com per fer-s'ho pensar".

CANVI DE REGLES I CESSIÓ DE SOBIRANIA A EUROPA

En un altre ordre de coses, el director general de Negoci de CaixaBank ha precisat que la pressió regulatòria ha canviat totes les regles del joc, perquè el regulador, "això és, l'Estat", amb el que ha passat "ha pres la decisió que no hi pot haver una altra crisi financera que el porti al límit" i per això pressiona als bancs perquè estiguin menys endeutats i els exigeix més recursos propis per fer el mateix negoci.

"Aquestes dues estratègies per regular el mercat han afectat l'economia en general, perquè els bancs eren subjectes a una crisi en la qual havien d'assumir pèrdues del sistema", ha assenyalat.

A més ha recordat que al sector financer li han canviat les regles del joc i ja no és regulat pel Banc d'Espanya. "Ja no cal anar a barallar-se a Cibeles", ha dit Alcaraz, per qui "la major cessió de sobirania que s'ha fet vers la Unió Europea ha estat la financera".

"Des de l'1 de gener depenem d'uns senyors de Frankfurt i és molt més incòmode anar allà que a Cibeles --referint-se a la seu del Banc d'Espanya--. Un embolic descomunal que tindrà un gran impacte amb vistes al futur", ha admès.

LA REESTRUCTURACIÓ FINANCERA NO HA ACABAT

En aquesta línia, ha dit que la reestructuració financera a Espanya no ha acabat, convençut que es veuran "noves operacions", doncs encara hi ha un excés de capacitat que justificaria altres integracions. "Perquè el negoci sigui rendible cal que les entitats financeres reestructurin costos".

Dit això, ha afegit que paral·lelament hi haurà una altra reestructuració a nivell europeu, "perquè no té sentit que no hi hagi bancs transfronterers i aquest sigui un mercat fraccionat".

Pel que fa a la "visibilitat" de la recuperació de l'economia espanyola, el director general de CaixaBank ha dit que les dades macros evidencien que la recuperació ha arribat fa diversos trimestres, una evidència avalada tant per les dades de feina i l'evolució del consum.

I és que, ha explicat que des de setembre o octubre els ciutadans consumeixen més, tal com recullen els terminals de punt de venda dels comerços que l'entitat bancària té per tot el país.

"El 23 de desembre aquests datàfons van facturar 230 milions d'euros", el que, a la seva manera de veure, "demostra que aquesta recuperació està ocorrent".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés