MADRID, 26 abr. (EUROPA PRESS) -
CaixaBank s'ha personat formalment aquest dijous en l'Audiència Nacional com a persona jurídica en la causa que investiga el jutge Ismael Moreno contra l'entitat financera per un delicte de blanqueig de capitals per l'actuació de deu de les seves sucursals en el presumpte afavoriment, auxili i ocultació de fons de clients de nacionalitat xinesa, investigats en les operacions contra presumptes màfies xineses conegudes com 'Emperador', 'Txèquia', 'Snake' i 'Pólvora'.
Segons han informat fonts jurídiques, aquest dijous s'ha acostat un representant de CaixaBank fins a la seu judicial per designar un advocat i procurador i formalitzar la personació de l'entitat en aquest procediment que ha obert el titular del Jutjat Central d'Instrucció 2, el qual els va citar les 10.30 hores d'aquest dijous per a aquest tràmit.
El jutge instructor va destacar en el seu acte que algunes de les seves oficines, directius i empleats van actuar presumptament "com a canals de blanqueig d'aquestes organitzacions", encara que podien sospitar que els seus clients estaven immersos en activitats il·lícites de frau del que procedien les ingents imposicions en efectiu que realitzaven".
Després de conèixer-se la imputació a CaixaBank com a persona jurídica, l'entitat va emetre un comunicat en el qual nega "qualsevol tipus de col·laboració o participació" en el delicte de blanqueig descrit i ha subratllat que té "una forta i compromesa cultura de compliment normatiu" i que "compleix i ha complert a tot moment amb la normativa vigent en matèria de prevenció".
VAN AJUDAR A NO SER DESCOBERTS
El magistrat de l'Audiència Nacional va relatar en el seu acte que arran de la investigació a l'entitat ICBC (Industrial and Comercial Bank of China) per conductes de blanqueig al servei de diverses organitzacions criminals de ciutadans xinesos, el Grup de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil i el SEPBLAC van detectar una sèrie de comportaments irregulars duts a terme per determinades sucursals de CaixaBank entre el 2011 i el 2015 per ajudar presumptament a persones físiques i socials de nacionalitat xinesa a aprofitar-se dels guanys il·lícits de les seves defraudacions i contraban de mercaderia.
Aquestes organitzacions generaven unes massives remeses de diners en efectiu procedents de delictes contra la Hisenda Pública, i en menor mesura contra la Propietat Industrial i contraban, "en que la seva bancarització sense riscos de ser descoberts, aprofitament i ajuda per transferir els seus fons a la Xina han intervingut entitats bancàries com CaixaBank i ICBC Sucursal Espanya".
Segons el jutge Moreno, entre els anys 2013 i 2015 diferents jutjats de localitats de Madrid i de l'Audiència Nacional que investigaven els casos 'Emperador' i 'Snake', entre altres, van realitzar diversos requeriments a les sucursals del banc per esbrinar el patrimoni il·lícit dels clients investigats.
VAN FER CAS OMÍS DELS ADVERTIMENTS
Les deu sucursals implicades --situades en districtes del sud de Madrid--, remarca el magistrat, "van fer cas omís" al fet de tractar-se de clients requerits per jutjats i fiscalies, i "van auxiliar els titulars de comptes en l'aprofitament dels seus guanys il·lícits, bancaritzant els diners sense indagar el seu origen, acceptant qualsevol paper o justificació que se'ls presentava i facilitant la seva transferència en imports petits que no havien de ser comunicats al Banc d'Espanya".
Aquests requeriments judicials, afegeix el jutge de l'Audiència Nacional, "van ser desatesos per CaixaBank, que no va activar cap comunicació o alarma respecte al client en qüestió" i "no va implementar les mesures necessàries de prevenció".
És més, acusa els empleats i directius de les sucursals de "desatendre les seves obligacions de control i permetre que s'operés com un grup organitzat". "La desatenció als requeriments judicials va ser un dels errors més greus en el sistema de control", afirma.
L'informe del SEPLBAC destaca que entre el 2013 i el 2015 el nombre de clients de CaixaBank que han estat objecte de requeriment judicial per delicte de blanqueig, i que han realitzat transferències per valor de 99,1 milions d'euros a la Xina i Hong Kong són 193 (76 persones físiques i 117 societats limitades).
31,7 MILIONS DESPRÉS DELS REQUERIMENTS
En l'acte, el jutge destaca que no es van realitzar exàmens especials després de rebre els requeriments judicials, ni tampoc comunicació al SEPBLAC, respecte de 165 d'aquests 193 clients, que van seguir operant, transferint un total de 31,7 milions d'euros.
L'instructor investiga CaixaBank com a persona jurídica perquè considera que té responsabilitat en aquesta trama ja que no va implementar les mesures necessàries i adequades de prevenció, malgrat conèixer els riscos en els quals va incórrer la seva xarxa de sucursals i caixers automàtics i tenir les eines necessàries per a això.
El magistrat assenyala els directors de les sucursals per haver permès presumptament l'ús de testaferros, activitats econòmiques no justificades, amb repetició d'un patró falsari d'ingressos en efectiu per eludir a Hisenda, fraccionant factures, amb empreses instrumentals i sense controlar els clients.
Els directius, segons l'acte, van permetre que altres persones diferents als titulars signessin operacions d'ingressos o transferències.
A través de la banca en línia, els líders de l'organització
criminal també operaven, sense necessitat de desplaçar testaferros instrumentals a les entitats bancàries.
El jutge xifra en 50 les societats de la trama i 16 les persones físiques que van utilitzar la banca electrònica de CaixaBank.
En el cas de l'operació 'Emperador', per exemple, van ordenar 2.254 transferències per valor de 41,6 milions d'euros.
IMPORTS SEMPRE INFERIORS A 50.000 EUROS
Les organitzacions investigades dividien les remeses de diners procedents dels seus guanys il·lícits en quantitats més petites, entre 20.000 i 35.000 euros.
De vegades es produïen ingressos d'efectiu simultanis en el mateix dia, hora i quantitat entre diverses societats aparentment desvinculades entre si i realitzades pel seu administrador de perfil testaferro.
Respecte a les transferències a la Xina i Hong Kong, el jutge considera que els directius i treballadors de les sucursals investigades "eren coneixedors dels saldos diaris que es transferien i que els seus imports eren sempre inferiors a 50.000 euros a fi d'eludir l'obligació de declarar-les conforme a la normativa del Banc d'Espanya i romandre així els moviments ocults per al seguiment de les operacions de trànsit de divises".
