En una setmana ha passat de l'estabilitat d'aprovar Pressupostos a haver d'abandonar La Moncloa després de la sentència del cas Gürtel
MADRID, 1 juny (EUROPA PRESS) -
Mariano Rajoy s'ha convertit en el primer president de la democràcia que perd el Govern de l'Estat per una moció de censura, una iniciativa del PSOE que ha comptat amb el suport dels diputats d'Units Podem, PNB, ERC, PDeCAT, Compromís, Bildu i Nova Canàries. Un total de 180 vots que han posat fi a més de sis anys d'Executiu del Partit Popular.
Després de la seva sortida del Govern central, una de les principals incògnites és si Mariano Rajoy seguirà com a líder de l'oposició al Congrés en aquesta dotzena legislatura, que va començar fa ara gairebé dos anys (26 de juny del 2016). La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, no va aclarir aquest dijous si el fins ara cap de l'Executiu seguirà com a president del Partit Popular.
Fa poc més d'una setmana, Rajoy i el PP donaven per garantida la seva continuïtat a La Moncloa fins a esgotar la legislatura després de treure endavant al Congrés el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2018 gràcies precisament als cinc vots del PNB. Però en menys de 24 hores, la situació va donar un gir de 180 graus després de conèixer-se la sentència del cas Gürtel que condemnava els capitosts d'aquesta trama de corrupció i el PP a pagar 245.000 euros com a partícip a títol lucratiu.
Encara que en un primer moment, els 'populars' van minimitzar la moció de censura presentada pel PSOE, davant la dificultat de sumar 176 'sí' amb només 84 diputats socialistes, el nerviosisme va començar a créixer a les files del PP quan va començar a estendre's la idea que els nacionalistes catalans i bascos eren proclius a desallotjar Rajoy de La Moncloa.
SUÁREZ I GONZÁLEZ SÍ QUE VAN GUANYAR LES MOCIONS
Rajoy és el primer president de la democràcia que perd una moció de censura i ho fa a les mans d'un candidat socialista al qual va derrotar en dues ocasions a les urnes, en les generals de desembre del 2015 i en les eleccions de juny del 2016, en les quals fins i tot el PP va millorar el seu resultat (134 escons enfront de les 84 actes del Grup Socialista).
El socialista Felipe González va presentar al maig del 1980 una moció de censura per desbancar Adolfo Suárez, d'UCD, que dimitiria no obstant això un any després. El dirigent d'Aliança Popular Antonio Hernández-Mancha va presentar una moció al març del 1987 contra Felipe González, però va ser un rotund fracàs.
En aquesta legislatura, el mateix Mariano Rajoy ja va superar una moció de censura el juny del 2017. El seu promotor va ser el líder de Podem, Pablo Iglesias, qui no obstant això no va aconseguir conjuminar la majoria necessària per fer fora el PP del Govern central.
35 ANYS AMB CÀRRECS PÚBLICS
Mariano Rajoy (Santiago de Compostel·la, 1955) és llicenciat en Dret i registrador de la propietat. Va ser triat president de la Diputació de Pontevedra el 1983 amb només 28 anys, després del seu pas pel Parlament gallec. Des del 1986 fins el 1987, en un breu període de deu mesos, va ser vicepresident de la Xunta de Galícia amb Manuel Fraga.
Rajoy es va embarcar en el PP quan Aliança Popular es va refundar el 1989 de la mà de Fraga. Aquell mateix any va entrar a formar part ja del Comitè Executiu Nacional del partit, ocupant llocs com el de sotssecretari d'Organització i Electoral del PP i fent-se càrrec de les campanyes electorals del 1996 i del 2000, en les quals va guanyar José María Aznar.
Amb l'arribada del PP al palau de La Moncloa, Aznar el va designa ministre d'Administracions Públiques, una cartera que deixaria el 1999 per convertir-se a titular d'Educació, Cultura i Esport fins a l'any 2000. En aquesta segona legislatura del Partit Popular, amb majoria absoluta, és nomenat vicepresident primer del Govern central i poc després sumaria a aquesta responsabilitat la d'Interior. El 2002 va deixar aquest Ministeri per ser portaveu del Govern central i ministre de la Presidència.
El setembre deL 2003, Aznar el va designar per ser el seu successor, de manera que el converteix en secretari general del PP i candidat a la Presidència del Govern central. Un any més tard, el 2004, es converteix en president del Partit Popular, només mesos després de perdre les eleccions generals enfront del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, qui el 2008 tornaria a guanyar-li a les urnes.
Aquell any, el PP el revalida com a president del partit en un complicat congrés a València i que guanya contra una oposició liderada per Esperanza Aguirre; s'evidencia ja la distància que el separa de José María Aznar, que no ha deixat d'augmentar fins avui dia.
Serà al novembre del 2011 quan Rajoy arriba al palau de La Moncloa, amb una majoria absoluta però en plena crisi econòmica. El PP tornava a guanyar els comicis de desembre del 2015 però la fragmentació parlamentària no va aconseguir que els partits es posessin d'acord per investir un candidat, la qual cosa va obligar a repetir les eleccions el juny del 2016. Després d'aconseguir un acord d'investidura amb Ciutadans, l'abstenció del PSOE -partit que aquest divendres l'ha derrocat del poder-- li va permetre llavors seguir a La Moncloa.
