Lorena Sopêna - Europa Press - Arxiu
Alguns van deixar l'alcaldia per ocupar càrrecs a la Generalitat i hi ha hagut 15 mocions de censura
BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -
Queda un any per a les properes eleccions municipals, però en els 3 anys que ja han transcorregut de l'actual legislatura, en 92 dels 947 municipis de Catalunya (el 9,7% del total), qui va començar com a alcalde ja no ho és, segons es desprèn de les dades de la Generalitat recollides per Europa Press.
Això no ha succeït a Barcelona ni en cap de les altres capitals de les demarcacions catalanes (Tarragona, Lleida i Girona), però sí en ciutats destacades, com en la segona per població, L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), en la 9ª, Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), o en la 20ª, El Prat de Llobregat (Barcelona).
La realitat de cada municipi és diferent, i en diversos casos respon a lògiques locals, però els principals motius han estat per repartiment d'alcaldia després d'acordar-ho entre dues o més formacions (en 25 casos), i per mocions de censura contra l'alcalde (15).
En més d'una trentena ha estat per la renúncia de l'alcalde en exercici per motius familiars, professionals, de salut o uns altres, i fins i tot en 2 ocasions per defunció: Jaume Montfort a Bellcaire d'Urgell (Lleida) i Joan Pagès a Viloví d'Onyar (Girona).
No obstant això, amb l'arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, també es van produir canvis al capdavant d'algunes alcaldies socialistes: 11 alts càrrecs de la Generalitat eren alcaldes que van haver de deixar la vara per assumir una conselleria o altres càrrecs en l'administració catalana.
ARRIBADA DEL PSC Al GOVERN
Els relleus que va dissenyar Illa al capdavant de les conselleries, el 'sottogoverno' i les principals empreses públiques, van implicar que el PSC tirés mà de la seva pedrera municipal per assumir responsabilitats a la Generalitat.
És el cas de Núria Marín, que un parell de mesos abans va deixar en mans de David Quirós l'alcaldia de L'Hospitalet de Llobregat, i posteriorment es va convertir en delegada de la Generalitat a Madrid; situació similar a la d'Eva Menor, que després de les eleccions va ser substituïda a Badia del Vallès (Barcelona) per Josep Martínez, i es va convertir després en consellera d'Igualtat i Feminisme.
Núria Parlon, consellera d'Interior i Seguretat Pública, va cedir la vara d'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet a Mireia González; i Eduard Rivas a Juan Jurado a Esparreguera (Barcelona), després de ser escollit per Illa com el seu cap de gabinet.
Juli Fernández; Xavier Amor; Ignasi Giménez, i Sonsoles Letang van deixar les alcaldies de Palafrugell (Girona); Pineda de Mar; Castellar del Vallès, i Sant Quirze Safaja (Barcelona), respectivament, i són ara el secretari general d'Economia i Finances; secretari de governs locals i relacions amb Aran; secretari de Millora Educativa, i directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
Pilar Díaz va deixar l'alcaldia d'Esplugues de Llobregat (Barcelona) i és la delegada del Govern a Barcelona; Carles Ruiz la de Viladecans (Barcelona) per ser nomenat director de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), i Ignasi Simón la de Lliçà d'Amunt (Barcelona) i és director de serveis de la conselleria d'Educació.
Els que també han renunciat, però no tenien obligació legal de cedir l'alcaldia, són José Ignacio Aparicio (Cervelló), Imma Ferret (Santa Margarida i els Monjos), Lluís Mijoler (El Prat de Llobregat) i Jordi Viñas (Salt), que són diputats al Parlament del PSC, Comuns i ERC; i Abigail Garrido (Sant Pere de Ribes), que és senadora socialista.
MOCIONS DE CENSURA
Altres alcaldes han hagut de deixar el seu lloc en ser desbancats en una moció de censura, algunes d'elles després de discrepàncies entre membres de la mateixa candidatura o per motius que van més enllà de la política.
Per exemple, a Puigverd de Lleida, Josep Solsona, de Junts, va ser rellevat al juliol de 2024 per Úrsula Barrufet després d'una moció de censura després de ser detingut per un suposat delicte de violència de gènere, del que posteriorment va ser absolt, i pel qual Junts li va suspendre de militància; al juliol de 2025 va ser trobat mort.
A Ribera d'Ondara (Lleida) han tingut 4 relleus en l'alcaldia: el socialista Francesc Sabanés va ser escollit alcalde i va governar en minoria fins que els diputats d'ERC i el regidor d'Aliança Catalana, Albert Puig, van fer una moció de censura per fer alcaldessa a Elisabet Jové (que va ser expulsada d'ERC).
Durant la seva baixa per maternitat, va ser Puig el que va assumir l'alcaldia; després va ser expulsat d'AC per unes declaracions homòfobes i va deixar el càrrec, i el seu substitut va impulsar junt amb Sabanés una altra moció de censura perquè recuperés l'alcaldia.
En altres casos, les mocions de censura les han impulsat edils de la mateixa candidatura que l'alcalde: a Setcases (Girona) hi ha un únic partit en el consistori, però 3 dels 5 edils van desbancar en una moció de censura a l'alcalde Josep Descamps.
A Espinelves (Girona), dos edils d'ERC es van sumar a 2 de Junts per desbancar al seu company de partit, Joan Montserrat; i a La Floresta (Lleida), Ignasi Arrastia, d'ERC, va haver de deixar la vara en ser desbancat per un regidor trànsfuga.
ALTRES CASOS
En altres casos, les renúncies han estat per motius de salut, personals, familiars o professionals, però també per altres motius: Marc Puigtió, que era alcalde de Sant Julià de Ramis (Girona), va renunciar per ser el candidat d'ERC a Girona el 2027.
En el cas de Joan Roig, exalcalde d'ERC a Alcanar (Tarragona), va argumentar que deixava l'alcaldia davant del desgast que va suposar haver de fer front a les conseqüències de les múltiples riuades en el municipi: "La gestió permanent de l'emergència ha deixat una empremta física i mental que, avui, ja no puc seguir assumint", va explicar.
Un altre cas una miqueta diferent és el de Tiurana (Lleida); allà Àngel Villarte va ser substituït per Genís Villarte, amb qui comparteix partit (Junts) i cognom, ja que són pare i fill.
