L'exalcalde de Sabadell al·lega també que la sentència va partir de 'punxades' il·lícites
BARCELONA, 27 Maig (EUROPA PRESS) -
La defensa de l'exalcalde de Sabadell (Barcelona) Manuel Bustos ha demanat al Tribunal Suprem (TS) la seva absolució davant de les "febles" proves amb què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va condemnar a un any i quatre mesos de presó per pressionar la llavors alcaldessa de Montcada i Reixac (Barcelona), Maria Elena Pérez, per col·locar el 2010 un càrrec a l'Ajuntament.
"La prova practicada és absolutament feble, insuficient, incapaç d'acreditar amb la certesa que s'exigeix per produir condemna, que Manuel Bustos Garrido exercís una 'pressió moral eficient' sobre l'acció o decisió de l'alcaldessa", sosté el recurs de cassació a què ha pogut accedir Europa Press.
El TSJC va condemnar a final de març l'exalcalde de Sabadell, el seu germà i regidor, Francisco Bustos, i el llavors secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, per sotmetre Pérez a "un verdader setge persuasiu i insidiós" per contractar l'excàrrec del tripartit Carmina Llumà; a Pérez se la va condemnar a una pena de set anys d'inhabilitació.
El tribunal va veure en l'actuació dels tres "un inadmissible favoritisme auspiciat i fundat en criteris d'amiguisme polític", ja que Llumà havia estat càrrec del Govern tripartit i dona del cap de l'assessoria jurídica de l'Ajuntament de Sabadell.
Ara, la defensa de Bustos reconeix que les converses telefòniques intervingudes "poden certament apuntar que tenia interès que fos contractada la senyora Carmina Llumà, o que li semblava la millor de les decisions, però, més enllà d'això, no són suficients per entendre acreditat" que hi ha hagut pressions.
I insisteix que "ni una sola conversa, indicació o suggeriment" de Bustos permet concloure que dirigís peticions concretes per alterar les qualificacions del procés de selecció organitzat per una empresa externa a l'Ajuntament.
"DECISIONISME ORIENTAT A LA CONDEMNA"
La defensa de l'exalcalde va més enllà i sosté que la sentència del TSJC està "prenyada d'un clar decisionisme orientat a la condemna", ja que segons la seva opinió declara fets provats contraris a declaracions practicades en el judici, a proves documentals i fins i tot a converses telefòniques intervingudes.
També argumenta que la seva condemna "gira al voltant" d'unes 'punxades' telefòniques de converses entre l'exalcalde de Sabadell i Fernández, i entre aquest i Francisco Bustos, que per a l'advocat constitueix una prova obtinguda il·lícitament.
Creuen que de les primeres converses telefòniques intervingudes a tercers al començament de la investigació del Cas Mercuri no se'n va desprendre cap indici que justifiqués intervenir el telèfon de Bustos.
