BARCELONA, 12 nov. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, ha retret aquest dijous al Govern que treballi en una Catalunya de 10 milions d'habitants quan considera que encara no s'han resolt bé els problemes i necessitats de la "dels 8 milions".
"No puc compartir que la Catalunya dels 10 milions es pugui presentar com un horitzó. No és responsable parlar de més creixement quan no hem resolt les conseqüències del creixement anterior", ha dit en una conferència de Nueva Economía Fórum, a la qual han assistit el conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, i dirigents de Junts, com el secretari general, Jordi Turull.
GARANTIR UNA "VIDA DIGNA"
Per Budó, el Govern, abans de fixar-se en nous objectius demogràfics, ha de garantir una "vida digna" als 8 milions de catalans i decidir quina Catalunya es pot sostenir, a més de superar el model que concentra població i inversió al voltant de Barcelona.
En la seva opinió, gran part dels serveis públics, infraestructures, l'habitatge i els equipaments estan dimensionats per a una Catalunya de 6 milions, i creu que el ràpid increment de la població fins als 8 milions ha provocat que ara no es pugui garantir la qualitat i la proximitat exigibles.
Per això, ha retret que l'executiu català prevegi un horitzó de 10 milions de catalans sense haver tingut una "conversa profunda" amb el món local i els agents econòmics i socials per abordar com es finançaran els serveis, on viurà la població i com serà la mobilitat.
"Créixer no vol dir viure millor. Primer cal resoldre les tensions del pas de 6 a 8 milions d'habitants. I aquest debat no qüestiona les persones que han arribat ni la diversitat del país", ha subratllat la també alcaldessa de la Garriga (Barcelona).
CENTRALISME DE BARCELONA
També ha criticat que s'hagi planificat una Catalunya en la qual Barcelona exerceix un centralisme, la qual cosa creu que dificulta que altres ciutats assumeixin un paper central i que els seus ajuntaments puguin ser coprotagonistes de l'estratègia que, a parer seu, cal per preparar la Catalunya del futur.
"No cal fer una Barcelona més gran, sinó més útil per al conjunt de Catalunya. Una capital que cooperi amb les altres ciutats, que comparteixi capacitat institucional i que ajudi a distribuir inversions productives. Ha de ser el node principal d'aquesta xarxa de ciutats, no una frontera que separi el centre de la resta", ha exposat.
HABITATGE I PADRÓ
Després de situar l'accés a l'habitatge com un dels principals problemes, ha advertit que els preus i la manca d'oferta provoquen que les famílies busquin alternatives residencials en altres municipis, la qual cosa genera noves necessitats en les poblacions que les acullen sense disposar dels recursos necessaris per adaptar-se a aquesta realitat.
També és partidària que els ajuntaments acordin quin ha de ser el mínim d'anys necessaris d'empadronament per accedir a un pis de protecció oficial: "No pot ser que cada alcalde decideixi quants anys. Ens hem d'asseure i decidir".
En matèria d'infraestructures, ha reclamat una xarxa que permeti anar d'un node a un altre sense haver de passar sempre per Barcelona, a més que Rodalies i el transport públic siguin "fiables", i també ha abordat aspectes com la seguretat i la necessitat de confederar el progrés econòmic.
FINANÇAMENT LOCAL
Tot això, segons Budó, ha d'anar acompanyat d'una millora del finançament local perquè els ajuntaments "continuen sent l'última administració quan es reparteixen recursos".
"Catalunya necessita un sistema de finançament local estable, suficient i coherent amb les competències que els municipis exerceixen realment. I necessita que el món local participi en la definició de les polítiques des del principi i no només en l'execució final", ha dit.
Després de recordar que l'última llei de finançament local és del 2004, ha acusat l'Estat de recaptar cada vegada més i de només repartir "engrunes" al món local.
Per això, ha defensat la necessitat que Catalunya disposi d'un sistema de finançament que li permeti decidir, recaptar i disposar de tots els recursos: "Sense suficiència financera nacional no hi haurà suficiència municipal ni serveis públics capaços de resistir ni les actuals ni les noves pressions que vinguin en el futur".
