Demana al Parlament "una bona llei de governs locals i finances locals"
BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, ha demanat aquest dijous als diputats del Parlament repensar urgentment el finançament de les administracions locals: "Se'ns tracta com menors d'edat".
Ho ha dit durant la seva compareixença en la Comissió d'Afers Institucionals de la cambra per presentar l'Observatori de Finances Locals de l'entitat municipalista, i en la qual ha demanat que s'aprovi "una bona llei de governs locals i finances locals".
Ha assenyalat que l'infrafinançament del món local és una situació que fa anys que es perpetua i que, des del 2007, la despesa pública dels municipis s'ha hagut de reduir, quelcom que no ha passat en altres administracions: "Mentre el percentatge de l'Estat en despesa pública ha passat del 50% al 58%, el de les administracions locals ha passat del 14% al 10%", ha dit, en un context en el qual assegura que han assumit cada vegada més competències.
Els canvis demogràfics, els reptes mediambientals, el cost de la vida i unes societats més complexes i exigents són alguns dels reptes que segons Budó han d'afrontar els municipis sense tenir els recursos per fer-ho per culpa d'un sistema que veu "ineficient i obsolet".
OBSERVATORI DE LES FINANCES LOCALS
Budó ha presentat en la comissió l'Observatori de les Finances Locals, una eina de l'associació que posa el focus en 10 elements que aclareixen el que ha definit com una situació que "pateix la nostra ciutadania".
Ha destacat una reducció de més de 230 milions d'euros de recaptació de l'impost sobre les plusvàlues després de diverses sentències, i un augment de 130 milions de despesa per l'augment de la factura energètica dels darrers anys, i ha traslladat els efectes "rellevants" de l'increment del preu del deute al qual s'acullen els ens locals, que ha assegurat que es va més que duplicar entre 2022 i 2023.
També ha afirmat que el conjunt de les administracions locals catalanes han acumulat 2.700 milions d'euros de romanents congelats i ha criticat l'increment salarial als treballadors públics que el Govern central va decidir de manera unilateral, la qual cosa creu que dificulta aprovar els comptes: "No diem que no s'hagi d'incrementar el salari dels treballadors, sinó que si l'Estat ha de decidir aquest increment, l'ha de compensar proporcionalment".
PRESSIÓ FISCAL
Per Budó, també representen un problema les regles sobre el superàvit municipal, les regles de control dels objectius d'estabilitat, i ha assenyalat que els municipis catalans estan "a la cua en finançament de l'Estat", cosa que, per compensar-ho, implica uns impostos municipals més elevats.
"Els euros que percebem per habitant a Catalunya en comparació amb la resta de l'Estat espanyol és un greuge que fa que haguem de trobar mecanismes compensatoris que també creiem que són injustos. Nosaltres també estem en contra de la pressió fiscal i ens agradaria rebaixar-la als nostres habitants. Però això, per desgràcia, avui, si volem garantir uns serveis públics mínims i de qualitat, no és així", ha afegit.
COMPETÈNCIES PRÒPIES I IMPRÒPIES
Budó ha assegurat que el món local assumeix moltes més competències impròpies de les que pot assumir pel finançament amb el que compta, i que és quelcom que pateixen els alcaldes i regidors siguin "del color polític que siguin".
"Estem fent front a despeses d'inversió d'obres en escoles públiques quan no seria competència nostra. Nosaltres n'hem de fer el manteniment, però no la inversió. Si cal fer uns lavabos nous, si s'ha de posar un ascensor nou, si s'ha d'arreglar el sostre perquè hi ha goteres... Ho estem fent per consciència sense que sigui una competència pròpia", ha explicat.
Ha dit que no volen deixar d'exercir competències impròpies en absolut, perquè a més creu que fins i tot les poden exercir millor, però demana acompanyament financer per poder-hi fer front perquè, d'altra manera, "hem de deixar de fer front a competències que sí que són competències pròpies, i no podem desvestir un sant per vestir-ne un altre".
FUNCIONARIS D'HABILITACIÓ NACIONAL
Sobre la manca de funcionaris d'habilitació nacional que treballen en ajuntaments, ha dit que és quelcom que pateix tot Catalunya i ha aplaudit que la pròxima convocatòria de places d'interventor, secretari i tresorer d'ajuntaments les assumeixi la Generalitat.
"Sí que hem fet un pas endavant en aquest sentit, però encara no tenim ni les competències que teníem abans en la LRSAL (llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local). I, per tant, qui ha de poder decidir quants i de quina manera s'han de convocar a Catalunya, s'hauria de poder fer des de Catalunya, com havia estat abans d'aquesta llei", ha valorat.
