Torra, i diversos consellers i diputats de JxCat l'acompanyen fins al Palau de Justícia
BARCELONA, 16 jul. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha assegurat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que quan era alcalde de Premi de Mar (Barcelona) no va dictar cap acord o decret ni va donar cap ordre per permetre cedir locals per celebrar la votació l'1-O.
Buch ha declarat com a investigat aquest dimarts davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un presumpte delicte de desobedincia durant 25 minuts i ha respost a totes les parts, segons han indicat fonts jurídiques.
El conseller ha acudit al tribunal amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i diversos consellers i diputats de JxCat, que l'han acompanyat fins a les portes del Palau de Justícia.
En declaracions als mitjans després de la seva declaració, Buch ha explicat que en cap cas va donar ordres de cedir locals aquell 1 d'octubre del 2017 i que ha entregat a la sala els certificats de l'Ajuntament que ho constaten.
Un certificat de la secretria municipal, consultat per Europa Press, assegura que no consta en els arxius municipals cap resolució, comunicació o acord de cap tipus dictat per l'alcalde de Premi de Mar entre els dies 7 de setembre i 1 d'octubre del 2017 "de preparació o suport de cap tipus a la celebració del referndum d'autodeterminació" o per facilitar l'obertura de locals.
Un altre document cita els vuit centres on es va poder votar l'1-O a Premi --tres d'ells municipals-- i constata que no hi ha una "clau única", sinó diverses cpies en possessió del personal docent, serveis de neteja i altres entitats.
Aquest document, signat pel cap de la Policia Local, també certifica que el cos i els agents de la plantilla "no van rebre cap petició ni requeriment de cap responsable per facilitar l'obertura de locals".
NO TENIA LES CLAUS
En la seva declaració als mitjans, Buch ha insistit que molta gent tenia les claus dels collegis i que l'obertura dels centres es va poder fer "perqu la societat es va involucrar per tenir les escoles obertes".
"Aix vol dir, un cop més, que no va ser una bogeria dels diputats del Parlament, del Govern ni dels alcaldes sinó que va ser la societat catalana que volia participar en el referndum de l'1-O", ha argumentat.
Ha explicat que en l'interrogatori li han preguntat pel decret municipal signat el 7 de setembre del 2017, i ha confirmat que sí que es va dictar aquest decret "de suport polític" a l'1-O, que responia a una petició de la Generalitat, per que va ser abans de la suspensió del Tribunal Constitucional.
Aquell mateix dia, el Tribunal Constitucional havia ems una providncia en la qual suspenia el decret del Govern de Normes complementries per a la realització d'un referndum d'autodeterminació a Catalunya.
CONFIA QUE S'ARXIVI
Davant dels mitjans, Buch ha confiat que la causa s'arxivi com ha passat amb la majoria d'alcaldes catalans, i ha defensat que ell, i molts altres alcaldes de Catalunya, van donar "suport polític a tot el procés del referndum de Catalunya perqu els catalans poguessin decidir el futur que volien".
En preguntar-li si es penedeix de la seva actuació l'1-O, ha respost: "En cap cas me'n puc penedir. Del que sí me'n penedeixo és de tenir amics a la presó per una causa injusta i que hagin viscut un procés al Tribunal Suprem injust".
Així mateix, ha lamentat viure "en un estat en el qual es persegueix la gent que ha volgut que la societat es manifesti democrticament mitjanant unes urnes".
SUPORT AL CONSELLER
El conseller ha estat acompanyat en arribar al TSJC pel president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni; el secretari del Govern, Víctor Cullell, i la dirigent d'mnium Marta Garsaball.
Entre els membres del Govern que hi han acudit, el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragons; Meritxell Budó (Presidncia); Josep Bargalló (Eduació); Dami Calvet (Territori i Sostenibilitat), i Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració).
També hi han anant Alba Vergés (Salut); Maringela Vilallonga (Cultura); Chakir el Homrani (Treball Assumptes Socials i Famílies); ngels Chacón (Empresa i Coneixement) i Teresa Jord (Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació).
A més, s'hi ha pogut veure el portaveu de JxCat al Parlament, Albert Batet; el portaveu adjunt, Eduard Pujol; la diputada Aurora Madaula; la diputada al Congrés Míriam Nogueras, i el cap de gabinet de Torra, Joan Ramon Casals.
