Publicat 30/04/2021 20:15CET

Brussel·les rep el pla d'Espanya i inicia l'examen per desemborsar 25.000 milions el 2021

HANDOUT - 27 April 2021, Belgium, Brussels: European Commission President Ursula von der Leyen chairs the weekly commissioners meeting. The European Commission presented a new strategy on Tuesday to increase the numbers of rejected asylum seekers voluntar
Etienne Ansotte/European Commiss / DPA

Altres 2.000 milions del programa React-EU completaran els 27.000 milions pressupostats als PGE

BRUSSEL·LES, 30 abr. (EUROPA PRESS) -

La Comissió Europea ha confirmat aquest divendres que ha rebut el pla de recuperació espanyol, document amb 102 reformes i 110 inversions amb les quals el Govern central pretén accedir a 25.000 milions d'euros en ajudes europees abans que finalitzi 2021 i a un total de 140.000 milions durant els propers sis anys, sempre que sigui aprovat per la institució comunitària i la resta de socis.

"El fons finançarà la recuperació del país, amb projectes lligats a la transició ecològica i digital, a la cohesió i a la igualtat", ha indicat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en anunciar a través de Twitter la recepció del pla espanyol.

L'arribada del text a la capital europea suposa el tret de sortida perquè l'Executiu comunitari iniciï l'examen del mateix. Les autoritats europees disposen d'un termini de dos mesos per realitzar l'anàlisi i si donen llum verda, el pla passarà a les mans dels Estats membres, que tindran l'última paraula.

Una vegada aprovat, Espanya rebrà una bestreta de 9.000 milions d'euros, que seria el primer tram i arribaria com molt aviat al juliol, sempre que tots els Estats membres hagin ratificat als seus parlaments nacionals la normativa que permet a Brussel·les emetre el deute amb la qual finançarà aquest pla d'inversions de 800.000 milions (750.000 milions a preus de 2018).

Després de la bestreta, qualsevol desemborsament d'ajudes està condicionat al compliment d'una sèrie de metes i fites que el Govern haurà pactat amb la Comissió Europea. En aquest sentit, l'Executiu espanyol confia a poder rebre un primer desemborsament de 16.000 milions d'euros perquè considera que ja ha complert gran part dels objectius acordats.

Els pagaments a Espanya a càrrec del fons europeu --batejat com Next Generation EU-- al llarg d'aquest any es completarien amb altres 2.000 milions procedents de la partida REACT-EU, el desemborsament de la qual segueix una altra via i no depèn del pla de recuperació, ja que són ajudes destinades a les comunitats autònomes per reforçar els sistemes sanitaris i educatius.

Així, el Govern confia rebre 27.000 milions d'euros en ajudes europees procedents del pla anticrisi de la UE el 2021. La resta s'anirien desemborsant en pagaments semestrals fins el 2026 a mesura que es van complint les metes i fites pactades amb les autoritats comunitàries. En total, Espanya espera absorbir 140.000 milions, dels quals uns 70.000 tindran forma de transferències directes no reemborsables.

MESOS DE NEGOCIACIÓ

L'entrega del pla espanyol de recuperació culmina mesos de negociació amb la Comissió Europea, que ara haurà d'examinar el document. Els últims contactes, de fet, van tenir lloc la passada setmana, quan les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz es van entrevistar amb el vicepresident econòmic de l'Executiu comunitari, Valdis Dombrovskis.

El pla va ser anunciat fa dues setmanes pel president del Govern, Pedro Sánchez i està articulat en quatre eixos, 30 components i 212 mesures: 110 inversions i 102 reformes. D'elles, les més controvertides són la reforma del mercat de treball i la reforma del sistema públic de pensions, sense les quals no seria possible accedir a les ajudes.

De forma general, el document espanyol preveu destinar un 39% dels fons a la transició ecològica, un 29% a la transformació digital, un 10,5% a l'educació i la formació i un 7% a la R+D+i.

La intenció del Govern és concentrar el desplegament de les inversions en els primers tres anys del fons i canalitzar amb elles 70.000 milions d'euros entre aquest any i 2023 per impulsar la recuperació. Entre els principals sectors objectiu estan la mobilitat sostenible, la renovació d'edificis públics i habitatges i la modernització de l'administració pública.

A més del pla espanyol, Brussel·les ha rebut les propostes de Luxemburg, Dinamarca i Letònia aquest divendres, quan acaba el termini formalment fixat. Portugal va ser el primer país a enviar el seu pla de reformes i inversions i el van seguir Grècia, França, Alemanya i Eslovàquia.

El vicepresident de la Comissió responsable d'Assumptes Econòmics, Valdis Dombrovskis, no obstant això, ja va avisar que estava disposat a permetre certa flexibilitat en els temps per assegurar la qualitat dels plans enviats.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés