Espanya va incomplir per dues dècimes l'objectiu de dèficit del 2013 però aconseguirà aquest any la meta pactada del 5,8%
BRUSSEL·LES, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Europea ha elevat aquest dimarts la seva previsió de creixement per a Espanya fins a l'1% per a aquest any -el doble del 0,5% que havia estimat el novembre- i vaticina que l'economia espanyola s'accelerarà fins a l'1,7% el 2015. Malgrat aquesta millora, l'atur es mantindrà al 25,7% de mitjana el 2014 i només baixarà fins al 24,6% el 2015, segons les previsions d'hivern de l'executiu comunitari.
"Es preveu que l'incipient recuperació econòmica es faci més ferma els pròxims trimestres, ajudada per una millora en la confiança i una relaxació de les condicions de finançament", ressalta Brussel·les en la seva avaluació sobre Espanya.
En tot cas, Espanya seguirà creixent a un ritme inferior que l'eurozona (que avançarà un 1,2% aquest any i un 1,8% el 2015) i que el conjunt de la UE (1,5% i 2%, respectivament). Tot i això, iguala aquest any França (1%) i supera Itàlia (0,6%), mentre que Alemanya es distancia amb un 1,8% el 2014.
Brussel·les calcula que Espanya va incomplir per dues dècimes l'objectiu de dèficit del 6,5% el 2013 pactat amb la UE. Això es deu, d'acord amb l'informe, que els ingressos van ser inferiors a allò esperat i que algunes partides de despesa, entre les quals hi ha la inversió pública, no van caure tot el que s'havia previst. Si a això s'hi sumen els costos de les ajudes a la banca (0,5%) --que no computen per al procediment sancionador per dèficit excessiu-- el dèficit final del 2013 es va situar al 7,2%.
Per a aquest any, la Comissió espera que la "lleugera millora" en la previsió de creixement permeti complir l'objectiu de dèficit del 5,8%. A això hi contribuiran, segons Brussel·les, les mesures adoptades pel Govern de Mariano Rajoy a finals d'any, entre les quals hi ha la polèmica obligació de cotitzar pels vals de menjars.
Tot i això, si no s'adopten més retallades, el 2015 el dèficit tornarà a disparar-se fins al 6,5% (molt lluny de l'objectiu del 4,2%). Aquesta projecció assumeix que la pujada de l'IRPF aprovada per Rajoy expirarà el 2014. En aquestes condicions, el nivell de deute públic seguirà pujant fins al 98,9% del PIB aquest any i al 103,3% el 2015.
D'altra banda, la inflació es mantindrà a nivells molt baixos, del 0,3% aquest any i del 0,9% el 2015, la qual cosa contribuirà a millorar la renda disponible.
RISCOS PER L'ATUR, EL DEUTE I LA CRISI A LLATINOAMÈRICA
"Malgrat aquestes millores, -avisa l'executiu comunitari- l'encara alt nivell de deute i l'elevat atur pesen sobre les perspectives de creixement i són una font de vulnerabilitat davant d'impactes adversos".
A més, Brussel·les veu "riscos" en "una possible desacceleració més forta del que s'esperava de les economies emergents, i en particular a l'Amèrica del Sud, on l'exposició del sector bancari és significatiu". "En la part positiva, una relaxació més ràpida del que s'esperava de les condicions de finançament podria impulsar la demanda domèstica", indica l'informe.
La composició del creixement serà més equilibrada, ja que el consum privat creixerà per l'increment a la renda disponible, la millora de les perspectives d'ocupació i la confiança més gran. També millorarà la inversió en béns d'equip i el creixement de les exportacions, malgrat la seva recent desacceleració, es mantindrà "robust" per les millores en preu i competitivitat i pel "saludable creixement" dels mercats exteriors.
"En contrast, l'ajust de la inversió residencial, tot i que està ben avançat, no ha aconseguit encara el seu punt d'inflexió, amb els permisos de construcció a nivells històricament baixos i encara caient. Les transaccions d'habitatge sembla que s'han estabilitzat a nivells molt baixos", apunta l'executiu comunitari.
L'OCUPACIÓ TORNA A TERRITORI POSITIU
Malgrat les males xifres sobre l'atur, Brussel·les considera que "el procés de destrucció d'ocupació està tocant fons i es preveu que l'ocupació comenci a registrar taxes positives de creixement el 2014, i contribueixi a una caiguda moderada de la desocupació".
"Tot i que el creixement de la productivitat es desaccelerarà, la moderació salarial hauria de permetre millores en els costos laborals unitaris nominals i millores de competitivitat", apunta l'informe.
