Reclamen vigilar que els bancs reforcin el seu capital per preparar-se per als tests d'estrès
BRUSSEL·LES, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) han imposat aquest dimecres a Espanya una nova agenda de reformes financeres que ha d'emprendre després del final del rescat bancari, que va expirar el 23 de gener passat, amb l'objectiu de reforçar la solidesa de la banca i la seva capacitat de donar crèdit a l'economia real.
En particular, les dues institucions de la troica demanen al Govern de Rajoy que vigili que les diferents mesures per limitar els desnonaments en l'àmbit nacional i regional no posen en risc l'estabilitat financera; que no permeti que es tornin a vendre als particulars productes financers com les preferents; i que preservi la unitat del mercat de serveis financers a Espanya davant les diferents lleis autonòmiques.
En l'informe final sobre el rescat bancari, Brussel·les i el BCE avisen que la debilitat de l'economia espanyola continua sent el principal risc per a la banca. "La recuperació econòmica segueix sent fràgil mentre s'aborden els desequilibris i està subjecta a riscos interns com un canvi a l'actual entorn financer global benigne i l'alentiment dels mercats emergents, especialment a Llatinoamèrica, zona a la qual les empreses espanyoles estan particularment exposades", subratllen.
A més, "malgrat els brots verds, els alts nivells d'atur i la debilitat del mercat immobiliari segueixen comportant fortes dificultats per a la rendibilitat dels bancs i els esforços de recapitalització", assenyala el text.
EL CRÈDIT TOCARÀ FONS AQUEST ANY.
"La rendibilitat del sector bancari es veurà afectada els anys vinents pels baixos nivells d'intermediació i la creixent pressió en la qualitat dels actius", avisen els inspectors. En aquest sentit, admeten que la contracció del crèdit al sector privat el 2013 ha estat més alt del que s'havia previst inicialment. "Tot i això, s'espera que el crèdit al sector privat toqui fons el 2014", pronostiquen.
Per tot això, la troica reclama en primer lloc al Govern de Mariano Rajoy i al Banc d'Espanya que vigilin que les entitats reforcen el seu capital per preparar-se per als tests d'estrès que farà el BCE durant els pròxims mesos. "Malgrat els bons progressos aconseguits en l'estabilització, els bancs i les autoritats espanyoles han d'estar preparats per prendre mesures correctives si cal, en el cas que els tests del BCE revelin un dèficit de capital en alguns bancs", avisa l'informe.
Les autoritats espanyoles també han de controlar que la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració (Sareb) es desfaci a bon ritme de la seva cartera d'immobles minimitzant el cost per als contribuents, malgrat que prossegueix l'ajust en el sector immobiliari.
INSEGURETAT JURÍDICA DE LLEIS ANTIDESNONAMENTS
La troica avisa que les diferències entre les legislacions antidesnonaments en els àmbits nacional i autonòmic i la "inseguretat jurídica" sobre les regles que cal aplicar a cada cas "podria pesar en el valor de les hipoteques i l'estabilitat dels mercats financers". Això "podria repercutir en els balanços i les necessitats de provisions de les institucions de crèdit i en el flux de crèdit i en el funcionament de Sareb. Per aquesta raó, es demana a les autoritats espanyoles en els àmbits nacional i regional que vigilin l'aplicació d'aquestes normes.
"La unitat del mercat de serveis financers a Espanya és clau per preservar l'eficiència i estabilitat del sector financer", avisa l'informe. "Com s'ha demostrat amb algunes de les lleis regionals adoptades l'any passat, que tenien com a objectiu alleujar els problemes socials relacionats amb els desnonaments, aquestes iniciatives sovint creen inseguretat jurídica addicional i no ajuden a reactivar el mercat immobiliari i l'entrada d'inversors, especialment els estrangers", apunta.
Brussel·les recomana a més revisar la legislació sobre insolvència personal i protecció dels consumidors, amb un equilibri adequat entre els drets de deutors i creditors. "Ha de reavaluar-se acuradament l'eficàcia de mesures temporals que s'han posat en marxa respecte de la insolvència personal (com ara condonacions parcials de deute), així com mesures per reforçar la protecció dels consumidors (com ara límits en els tipus d'interès de penalització).
PRIVATITZAR LES NACIONALITZADES "SENSE DEMORA".
Per evitar més escàndols com el de les preferents, els inspectors recomanen continuar els esforços per "identificar i millorar el procés de venda a clients minoristes de qualsevol instrument no cobert pel fons de garantia de dipòsits". "Això implica una transparència més gran sobre les característiques d'aquests instruments i els riscos que comporten", apunten.
Finalment, la troica demana completar ràpidament la reforma de les entitats nacionalitzades amb l'objectiu de privatitzar-les "sense demora". I també defensa revisar el marc legal de les cooperatives de crèdit, perquè considera que juguen un paper important a les àrees rurals.
"IMPERATIU" SEGUIR AMB AJUSTOS I REFORMES
La Comissió i el BCE reclamen al Govern que segueixi sense relaxar-se amb la correcció del dèficit i les reformes recomanades per la UE. "El ple respecte dels objectius acordats de consolidació fiscal i la finalització de l'agenda de reformes segueix sent imperatiu per tornar l'economia a una sendera sostenible i consolidar la recuperació de la confiança", diu l'informe.
"L'alt dèficit s'ha de reduir per detenir i revertir el creixement del nivell de deute públic. Això requerirà una determinació indestructible els anys vinents", avisa la troica.
Pel que fa a les reformes, els inspectors reclamen al Govern espanyol en particular que aprovi l'"endarrerida" llei sobre serveis professionals, les reformes en marxa sobre l'Administració pública, la revisió del sistema tributari i "un reforç addicional de les polítiques laborals".
La Comissió i el BCE afirmen que, malgrat el final del rescat bancari, seguiran vigilant la situació d'Espanya, tant la del sector financer com la de l'economia en el seu conjunt. L'executiu comunitari enviarà dues missions a l'any a Madrid fins que s'hagi tornat, com a mínim, el 75% dels 41.300 milions d'euros del rescat, mentre que el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), mantindrà la vigilància fins al reemborsament del 100%.
