Preveuen acudir al Tribunal de Luxemburg després del judici i abans que el Suprem dicti sentncia
BARCELONA, 26 març (EUROPA PRESS) -
L'advocat Gonzalo Boye, que coordina la defensa internacional de Carles Puigdemont i els exconsellers del seu Govern, ha augurat que les euroordres per detenir els membres de l'anterior Govern es reactivaran després de la sentncia del Tribunal Suprem per la causa del procés sobiranista per ha assegurat que "no prosperaran".
En una entrevista d'Europa Press pel seu llibre '...Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso' (Roca Editorial), que ja va per la seva segona edició, Boye ho ha justificat perqu "existeix un delicte a Espanya que és l'omissió del deure de perseguir delictes. Si el Tribunal Suprem estableix que hi ha un delicte i que una part dels autors són els que estan a l'exili, no tenen cap més opció que perseguir-los. El contrari seria cometre ells mateixos un delicte".
"És evident que ells estan esperant aquest moment en la creena que amb la sentncia seran capaos de convncer d'una millor manera els jutges europeus, i no s'estan adonant que el problema són els fets, no el format que revesteixen", ha avisat, perqu considera que el delicte de rebellió no se sustenta.
Ha recordat que el Tribunal de Schleswig-Holstein, a Alemanya, va entrar en el fons del cas de Puigdemont per valorar si l'extraditava sobre la base de totes les proves remeses pel magistrat instructor, Pablo Llarena, i va arribar a la conclusió que "no és delictiu a Alemanya, per no és delictiu en cap país democrtic", ha postillat Boye.
SENTNCIA DURA
L'advocat ha augurat sobre la sentncia del Suprem als líders del procés sobiranista: "Ser un resultat molt dur. Si no fos així, no estarien a la presó. No hem vist cap signe que aix no sigui una sentncia condemnatria".
"Segueixen tots a la presó. Si la sala tingués alguna discrepncia sobre la seva situació processal o sobre el futur d'aquest procediment estarien en llibertat. No existeix una sola raó per mantenir-los a la presó, més enll que es compleixi la pena que imposaran".
Sobre les estratgies de les defenses en el judici, ha valorat que "hi ha una sort de polifonia que no acaba de donar els concordes adequats, al meu parer, per els companys estan fent el que poden en un escenari increblement advers".
EFECTE DMINO
En el seu llibre, Boye explica com rep el 28 d'octubre del 2017 una trucada del regidor de Barcelona Jaume Asens, amic de l'exconseller Toni Comín, en la qual li consulta qu haurien de fer els membres del Govern després de la declaració d'independncia, i que llavors va redactar per a ells una srie de documents batejats 'Efecte Dmino', en els quals dissenyava una estratgia jurídica internacional que encara s'est implementant.
"És una estratgia global que implica solucionar la part jurídica del problema, i la part política l'han de solucionar els polítics", que va fins que s'aconsegueixin traslladar els resultats de l'estratgia jurídica a Europa dins d'Espanya, ha detallat.
Ha ressaltat que preveuen acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després de la sentncia per plantejar vulneracions de drets fonamentals, per prviament, una vegada s'acabi el judici i abans de la sentncia, volen que es plantegi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) "mesurant molt bé qu es planteja".
"És un tribunal que es pronuncia sobre dues coses: sobre la vigncia de les normes comunitries i la seva adequada manera d'interpretar-se. Per tant, la pregunta que se li fa ha de ser en aquests parmetres i ha de ser molt precisa, perqu davant d'una pregunta errnia la resposta sempre ser indesitjada", ha explicat.
Segons Boye, les dues són jurisdiccions "en qu només hi ha possibilitat de disparar una vegada i aix significa que cal afinar molt la punteria, fer-ho amb molts coneixements i sobretot entendre que ningú no té tota la capacitat de manera individual per fer-ho. Un dels grans xits de l'estratgia jurídica internacional ha estat saber treballar en equip".
"CONTRAST" A EUROPA
Sobre per qu va recomanar als polítics catalans marxar a l'estranger després de la DUI, Boye afirma que ho va aconsellar "perqu aquí no hi havia cap manera de lluitar ni jurídicament ni de cap manera. Si fem retrospectiva, potser que no s'entengui tan bé, per si veiem el judici com s'est desenvolupant ara, l'únic element de contrast que hi ha contra aquest judici és el que s'ha generat a Europa".
De fet, ha enumerat que en el judici s'estan produint tot tipus de vulneracions de drets: dret a jutge imparcial i predeterminat per llei, dret de defensa, a la tutela judicial efectiva, principi de legalitat, principi de contradicció i vulneració de drets polítics i civils.
"Per qu existeix aquest procediment: existeix perqu es van cometre uns delictes o existeix per tapar que s'han vulnerat els drets polítics i civils del poble catal prohibint la manifestació de l'1-O i reprimint-la?", s'ha qüestionat.
De fet, en el seu llibre Boye assegura que l'arrel de la qüestió és "la violació dels drets civils i polítics del poble catal", per la qual cosa ell hagués optat per una defensa al Suprem que subratllés aquest fet.
