SANTANDER, 3 jul. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell, i l'exprimer ministre de França Manuel Valls, han coincidit aquest divendres en un curs de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander en la defensa de ser "català, espanyol i europeu" en oposició al discurs de l'independentisme català que, no obstant això, també han coincidit a dir que no és antieuropeista.
Borrell ha explicat que cal reconèixer "el dret" dels independentistes a sentir-se com a tals, però ha demanat que reconeguin per la seva banda "que hi ha altres catalans que tenen un altre sentiment, un altre paquet identitari".
En aquest sentit, ha incidit que les identitats no creixen als arbres, sinó que són una construcció social, i ha agregat sobre aquestes: "Es fa, me la fan, a través del relat".
A més, ha lamentat: "(A Espanya) nosaltres hem estat nostre propi enemic" i això "no és una molt bona base" per cimentar un sentiment identitari.
Per la seva banda, Valls --que no ha volgut desvetllar encara si es presentarà com candidat l'alcaldia de Barcelona per Ciutadans, però ha dit sentir-se "molt animat" per fer política-- considera que "es pot ser català, o de Santander, espanyol i europeu" i ha alertat que, encara que l'independentisme català no és antieuropeu, pot conduir a "tancar" a Catalunya i a Espanya "en una lògica de destrucció".
A més de recordar que va néixer a Barcelona, que és fill de català, que parla català a casa i que "estima Espanya", ha defensat que la qüestió catalana és "un dels temes més importants" que té actualment Europa, que és un "una federació d'Estats-nació", de països que "van fer la guerra durant segles i han apostat per la pau, l'unitat" i un projecte de "democràcia, Estat del benestar, cultura i convivència".
Borrell ha parafrasejat el títol de la novel·la 'El coronel no tiene quien le escriba', de Gabriel García Márquez, per afirmar que "Espanya no té qui li escrigui" perquè "li falta un relat, li falta una història", al mateix temps que ha remarcat que en l'actualitat "les guerres es guanyen amb el relat" de tal forma que, en la seva opinió, els governs espanyols "no han estat capaços" d'elaborar un relat.
També ha assegurat que "està molt clar" que la Unió Europa ha reconegut que la Constitució Espanyola de 1978 proclama "la indivisibilitat" de l'Estat, la qual cosa "no és un fet rar, no és una Constitució estranya", sinó que coincideix en aquest punt amb unes altres "que també ho diuen", i ha citat països com Alemanya, França o Itàlia.
A més, ha posat l'accent que "cap govern europeu" ha caigut en la idea de reconèixer la República catalana a causa que es parteix del "respecte" al sistema constitucional de cada país, en els Tractats europeus i en l'ordenament jurídic de cada Estat membre. "Això és així, sempre ha estat així, ho hem repetit mil vegades. L'independentisme no ho ha volgut mai acceptar", ha manifestat Borrell.
ASSISTIR A LA REUNIÓ SÁNCHEZ-TORRA "AMB PLENA NORMALITAT"
Igualment, com ha dit prèviament al diàleg en declaracions a la premsa, Borrell creu que cal assistir "amb plena normalitat" a la reunió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, prevista per dilluns que ve 9 de juliol. De fet, opina que el govern ha arribat "sense hipoteques ni lletres per pagar".
"No deu res a ningú perquè no ha promès res a ningú", ha defensat, per afegir que l'Executiu de Pedro Sánchez està tenint una actitud "absolutament respectuosa i tranquil·la" per propiciar un ambient "que faciliti" el diàleg "sense cortapisas". En la seva opinió, "no tindria cap sentit" dir-li a Torra "de què no pot parlar".
És més, encara que ha assegurat que "no sap" què resultat va a sortir d'aquesta reunió, "almenys" se sabrà quins són les posicions de cadascun, "quin és el perímetre" que defineix la qüestió per arribar a possibles solucions. Això suposa, al seu judici, "el primer pas" per a una sortida basada en el diàleg "dins del marc constitucional".
L'ARQUITECTURA MENTAL EUROPEA I ELS FLUXOS MIGRATORIS
Quant a l'actualitat europea, Borrell i Valls han coincidit a afirmar que el "problema més gran" que té Europa a dia d'avui és la immigració perquè, segons el ministre, l'arquitectura mental europea "no està preparada" per rebre un flux "important" de migrants malgrat les migracions que han protagonitzat, tal com ha recordat, els espanyols, els irlandesos o els italians.
Així, Borrell ha explicat que la qüestió migratòria "pot dissoldre la unió" perquè pot "trencar" el que uneix als Estats europeus perquè no es tracta solament d'una qüestió de recursos econòmics, sinó de "alguna cosa molt important" basat en "problemes identitaris, culturals, molt profunds".
Quant a la demografia, els dos polítics han ofert dades que reflecteixen que entorn de l'any 2050 Àfrica tindrà una població de més 2.000 milions d'habitants, amb "especial atenció" al Sahel, enfront dels aproximadament 500 milions que hi haurà a Europa. En aquest aspecte, el ministre ha lamentat que els europeus estan reaccionat a la immigració "en ordre dispers i dividits", amb països d'Europa de l'Est que "discriminen els immigrants per raons de religió.
Finalment, Valls ha defensat que la resposta a la qüestió migratòria ha de ser "una resposta europea" malgrat que "la gent té por" sobre la seva forma de viure, i ha advocat que Europa ha de representar una defensa dels valors "de la llibertat i de la igualtat" i s'ha mostrat en favor de la defensa de la democràcia sense tocar fronteres "perquè si toques les fronteres, és guerra".
