Publicat 26/02/2019 19:50

Borrell tracta de rebatre a Ginebra les "mentides" de l'independentisme català

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell
EUROPA PRESS

Rebutja un "mediador entre governs" i diu que "el dileg és perfectament possible si es vol dialogar"

MADRID, 26 febr. (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha afirmat aquest dimarts a Ginebra que els independentistes catalans han "mentit durant anys" i ha tractat de desmuntar que la Guerra Civil espanyola va enfrontar Catalunya amb una Espanya franquista o que sigui, també, franquista el Tribunal Suprem que jutja els responsables del procés.

"Una mica de pietat i d'honestedat amb la gent que va patir el franquisme", ha subratllat el ministre, i ha recordat que el dictador va ordenar afusellaments fins poc abans de morir. "Sota el franquisme, els que avui estan declarant davant del Tribunal Suprem no passejarien saludant els seus partidaris com estrelles de rock", ha advertit.

Malgrat constatar --com Einstein, ha dit-- que "desintegrar un prejudici és més difícil que desintegrar un tom", ha dedicat una estona a rebatre el que ha qualificat de "mentides" i manipulacions" de l'independentisme davant de les quals, ha dit que "ningú no ha reaccionat per verificar si era veritable o fals".

El ministre, que ha acudit aquest dimecres al Consell de Drets Humans de l'ONU, ha impartit després una conferncia al Club de Premsa de Ginebra i durant una hora i mitja ha parlat de populismes i desinformació i, sobretot, de Catalunya. Encara que aquest dimarts és el dia en qu s'ha conegut que ser el candidat del PSOE a les eleccions europees, en les seves paraules no hi ha hagut la menor allusió a aquest assumpte.

S'ha centrat a defensar, davant un auditori internacional, que la independncia de Catalunya tindria "costos molt elevats a curt termini" i que la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya no és comparable amb la que tenia Finlndia amb Rússia, o amb l'antiga Iugoslvia.

En un país en qu els referends són habituals, ha defensat que Espanya no és "un cas estrany" perqu la seva Constitució no permet una consulta de secessió. Ha recordat que les Corts Constitucionals (o Supremes) d'Alemanya, Itlia o els Estats Units tampoc no els han perms. Si el Véneto itali no hagués acatat l'ordre del Tribunal, ha aventurat, estarien com a Catalunya.

També ha rebutjat la idea d'un mediador entre el Govern catal i el de la Generalitat. Una altra cosa, ha dit, és que el dileg entre els partits s'organitzi com ells ho estimin i hi hagi una persona que faci la tasca que considerin.

Borrell ha explicat que l'independentisme catal vol un mediador internacional per "internacionalitzar" el conflicte i presentar-se al món al nivell d'Espanya, i alhora donar la idea d'una situació "molt degradada". "Algú pot creure que Catalunya tingui alguna cosa a veure amb Kosovo, amb Bsnia, amb Eslovnia en els seus pitjors moments?", s'ha preguntat.

Per tampoc no li veu sentit ni "necessitat" a qu es designi un mediador de procedncia nacional per al dileg "de govern a govern", perqu el Govern espanyol és "suficientment madur" per dialogar, i el catal "hauria de ser-ho". Un mediador, ha dit, "seria reconixer que el dileg és impossible, i el dileg és perfectament possible si es vol dialogar".

"CAL FER UNA CRIDA A LA CALMA"

El ministre ha alludit els insults a la dirigent de Ciutadans Inés Arrimadas --masclistes, per part de l'actor Toni Alb, o convidant-la a deixar Catalunya, a crrec de l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert--, Borrell creu s'ha arribat a una situació "que comena a ser preocupant" i "cal fer una crida a la calma i al dileg".

No obstant aix, ha opinat que hi ha qui no vol resoldre els problemes "perqu és el terreny perfecte per al seu desenvolupament". "Cal evitar que aix vagi de mal en pitjor, i el Govern de --Pedro-- Sánchez ha fet tot el que ha pogut per arribar a un dileg", ha assenyalat.

Malgrat insistir que el problema és "una gran fractura social" entre catalans, i no entre Catalunya i Espanya, ha reconegut que té arrels histriques. Borrell ha bromejat retratant Espanya com a "mal cuinada en el forn de la histria", un país que en l'últim segle i mig només ha tingut conteses civils, per no un enemic comú que "unís els seus ciutadans" ni una histria que hagi "consolidat un Estat modern".

"L'ESTAT FA LA NACIÓ"

L'exemple contrari seria el de Frana. "Els independentistes creuen que la nació fa l'Estat, jo al contrari, crec que l'Estat fa la nació, un Estat fort que imposa la seva llengua, la seva cultura i la seva educació", ha illustrat.

Així, ha explicat que la guerra del 1714 "va ser de successió, no de secessió", i que la "nació catalana no existia fins llavors" i que és un "error monumental" presentar la Guerra Civil com una contesa de Catalunya contra Espanya. Aix sí, ha assenyalat que el nacionalisme catal "va tenir molt a veure en el desencadenament de la Guerra Civil" i que no seria la primera vegada que el nacionalisme catal produeix una reacció del nacionalisme espanyol.

Al seu parer, aquest nacionalisme espanyol estava fins ara "adormit", fins que en les recents eleccions andaluses va treure un 12 per cent un partit que utilitza la bandera d'Espanya "en la millor tradició del franquisme", en allusió a Vox.

Als partits de dreta també els ha acusat de desinformar a propsit, per dir que el Govern espanyol havia acceptat els 21 punts reclamats pel president catal, Quim Torra, cosa que ha criticat d'"absolutament fals".

DESINFORMACIÓ I POPULISME

A la seva manera de veure, el clima actual, d'immediatesa, de ciutadans "cada vegada més hipercomunicats i menys informats", és un escenari propici per al populisme que ofereix "solucions simples a problemes complexos", com es faria "en la barra d'un bar".

Amb tot, els seus principals dards han anat contra l'independentisme. Per exemple, ha remarcat que l'1-O no va haver-hi "mil ferits". "Quan dic aix la propaganda independentista m'acusa de dir que no va haver-hi violncia policial, evidentment que va haver-hi ús de la fora per part de la policia, i errors enormes de gestió en tots dos costats, per una cosa és aix i una altra són 1.000 ferits. L'endem hi havia tres persones als hospitals, 1.000 ferits hauria estat una hecatombe", ha argumentat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés