Els eurodiputats escrutaran possibles conflictes d'inters, per el seu nomenament com a alt representant ja est "blindat" pel Consell
BRUSSELLES/MADRID, 6 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers exteriors en funcions, Josep Borrell, s'enfronta aquest dilluns davant l'Eurocambra a una audincia pública en la qual els eurodiputats avaluaran la seva idonetat per convertir-se en el proper Alt Representant de Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE i vicepresident de la propera Comissió Europea, que prendr possessió l'1 de novembre.
Borrell tindr 15 minuts per exposar la seva visió i prioritats al capdavant de la diplomcia europea i després haur de respondre 25 preguntes dels diferents grups polítics. Seran un total de tres hores que comenaran a les 14.30 hores i conclouran amb una breu intervenció de clausura si l'aspirant a comissari ho desitja.
La compareixena de Borrell es produeix en un moment de tensió entre la UE i els Estats Units per l'anunci dels aranzels a productes europeus en la lluita de les ajudes públiques al sector aeronutic. Així, és previsible que la relació trasatlntica ocupi un lloc preeminent entre els desafiaments internacionals (com les relacions amb Xina o Rússia, la relació amb Iran o la crisi de Veneuela).
No obstant aix, la prctica dels eurodiputats és no només parar atenció als plans de futur dels aspirants, sinó focalitzar-se també en la seva conducta passada i en el seu patrimoni i cercar possibles conflictes d'inters.
Així ho han fet en els últims dies amb la candidata francesa o la sueca, i fonts parlamentries donen per fet que "no se ser més dbil amb Borrell, sinó que hi haur el mateix nivell d'exigncia".
Així, donen per fet que hi haur preguntes sobre la seva relació amb Abengoa --tant sobre la seva dimissió com a rector de l'Institut Europeu Universitari de Florncia per un conflicte d'interessos com per la multa que li va imposar la CNMV per vendre accions--. La Comissió d'Assumptes Jurídics de l'Eurocambra ja va donar llum verda a la seva actual declaració de béns, que inclou accions en empreses cotitzades com a Iberdrola, el BBVA i l'alemanya Bayer.
Est per veure si rep preguntes sobre la situació de Catalunya, un mbit on l'aspirant a comissari ha combatut l'independentisme, que té aliats a l'Eurocambra. Borrell ha donat per fet en públic que l'independentisme faria el possible per entorpir la seva candidatura.
Amb tot, des del grup dels Verds, el que més ha censurat que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín no hagin pogut prendre possessió dels seus escons en l'Eurocambra, diuen que "no hi haur pregunta sobre Catalunya".
A mig camí entre la crisi a Catalunya i les seves futures competncies est, per les seves implicacions polítiques, la qüestió de Kosovo. El dileg entre Pristina i Belgrad pel reconeixement del nou país i la seva posterior aspiració a entrar en la UE ser un tema que haur d'encoratjar Borrell tot just després d'haver format part d'un Govern que no reconeix la independncia de Kosovo.
L'equip de Borrell, que ha passat l'última setmana a Brusselles mantenint reunions per preparar la seva compareixena, dóna per fet que en les preguntes poden sorgir tots aquests assumptes.
UNA COMISSIÓ "GEOPOLÍTICA"
L'encara ministre tractar d'explicar els seus plans per complir amb la seva part en qu la propera Comissió sigui "geopolítica", en paraules de la seva presidenta, Ursula von der Leyen. El seu objectiu ser coordinar l'acció exterior de la UE per "maximitzar" la seva capacitat d'influncia i així protegir els interessos europeus i promoure els seus valors.
En resposta al qüestionari escrit que li va enviar l'Eurocambra, Borrell ja va avisar que, quan els Governs dels Vint-i-set no es posin d'acord en assumptes de política exterior, ell no s'acontentar amb aconseguir un "mínim comú denominador", sinó que ser proactiu per construir consensos.
La UE, va advertir en aquest document, té capacitat d'influir "quan actua unida". Com ha avanat diverses vegades en públic, tractar de superar la norma de la unanimitat en política exterior demanant als governs que explorin les opcions que dóna el Tractat perqu algunes decisions es prenguin per majoria qualificada, o hi hagi la possibilitat d'abstencions constructives.
Després de l'examen a l'Eurocambra, els coordinadors de cada grup polític de la Comissió d'Exteriors tenen un termini de 24 hores per donar la seva opinió favorable o en el seu defecte demanar més aclariments per escrit, com ja ha passat en el cas dels candidats polons, francesa i sueca, encara que diverses fonts parlamentries vaticinen que Borrell "no tindr problemes" per passar el seu examen. "Est blindat perqu va ser designat pels caps d'Estat i de Govern", recorden algunes fonts.
VETLLAR PER LA COHERNCIA DE L'ACCIÓ EXTERIOR
Borrell, com a Alt Representant, "estar al capdavant de la política exterior i de seguretat comuna de la Unió" i "vetllar per la coherncia" d'aquesta acció exterior, encarregat de "la coordinació" de les altres polítiques relacionades amb l'acció exterior com la política de desenvolupament, l'ajuda humanitria o la política d'ampliació i venatge, així com la defensa. Per aix presidir el grup de comissaris la cartera dels quals guarda relació amb exteriors i a més presidir el Consell d'Afers exteriors, ser el cap de l'Agncia Europea de Defensa.
Von der Leyen va explicar que Borrell tindr "la mateixa cartera" que la seva antecessora, Federica Mogherini a pesar de que el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va dir al juliol que assumiria també les competncies d'ajuda. Borrell, que ser vicepresident de la Comissió, per no un vicepresident executiu, haur d'informar sobre els últims esdeveniments en política exterior cada setmana al Collegi de Comissaris.
Borrell estar al capdavant del Servei Europeu d'Acció Exterior, amb una plantilla de 4.169 persones, incloses 140 delegacions per tot el món i un pressupost de 678,5 milions l'any 2018.
