BRUSSEL·LES, 10 des. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, ha recordat que el seu homòleg eslovè Miro Cerar ja va deixar clar el 2017 quan era primer ministre que el cas sobiranista català "no tenia res a veure" amb la situació d'Eslovènia en els anys 90 després que el president català, Quim Torra, hagi apostat per la via eslovena per avançar en la independència de Catalunya.
"Sent primer ministre havia fet unes declaracions i havia dit que no tenia res a veure la situació d'Eslovènia l'any 90 amb la situació de Catalunya ara", ha explicat el ministre Borrell en roda de premsa al final de la reunió amb els seus homòlegs de la UE.
El cap de la diplomàcia espanyola ja va censurar aquest matí les declaracions de Torra i de l'exconseller Toni Comín, a favor de la via eslovena en considerar que "sembla que està cridant la insurrecció" encara que va deixar clar que ja han plantejat idees similars "més o menys retòriques" en el passat i que "el que expliquen són les accions", descartant així que el Govern central apliqui l'article 155 en resposta, com ha demanat el PP.
Borrell ha confirmat en roda de premsa posterior que no ha "tingut ocasió de parlar" amb el seu col·lega eslovè en els marges de la reunió dels Vint-i-vuit sobre les declaracions del president català sobre la via eslovena ni la trobada que va mantenir dijous passat amb el president eslovè, Borut Pahor.
Però sí, ha volgut recordar el cap de la diplomàcia espanyola que el seu actual col·lega eslovè el 2017 "sent primer ministre havia fet unes declaracions i havia dit que no tenia res a veure la situació d'Eslovènia l'any 90 amb la situació de Catalunya ara".
Borrell es referia a unes declaracions que va fer l'aleshores cap de l'Executiu eslovè a la premsa a la seva arribada a la cimera de líders de la UE el 19 d'octubre del 2017 en ser preguntat per la qüestió després de la consulta de l'1-O.
Cerar va assegurar llavors que el Govern espanyol valora "molt el dret a l'autodeterminació" però va deixar clar que la independència d'Eslovènia va ser un cas "completament diferent" a la situació a Catalunya, en què la reivindicació independentista "ha de resoldre's en línia amb l'ordre constitucional d'Espanya" i "sense violència, democràticament i amb diàleg".
