Opina ara que els partits independentistes no donaran suport als PGE: "Crec que he perdut l'aposta"
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
El ministre d'Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha reconegut aquest dimecres que el Govern central ha tingut "poc èxit" en el seu intent de rebaixar la crispació a Catalunya, i ara ha apostat per "compaginar la temprança amb la fermesa" i no per aplicar l'article 155 de la Constitució, com demanen el PP i Ciutadans.
Durant un col·loqui en el 'Foro ABC', Borrell ha recordat que el Govern espanyol s'ha dedicat al que ha anomenat la "política de l'ibuprofèn", per abans de res "baixar la inflor". No obstant això, ha reconegut que quan l'Executiu socialista creia que "les coses havien entrat en una fase que permetia més diàleg", la Generalitat ha tornat "a crespar" la situació i ha "obligat el Govern central a fer el que toca fer", demanar explicacions, dir que la situació no és acceptable i que si es manté haurà d'aplicar la llei.
No obstant això, ha defensat que hi ha diversos "instruments sectorials" que es poden aplicar en lloc de fer ús del 155. "Un article que tots sabem com de difícil s d'aplicar i de mantenir, em sembla una demanda que es pot fer des de l'oposició però des del Govern de l'Estat cal mesurar cada pas que es fa", ha dit.
El que s'ha fet, ha resumit, és advertir al Govern que no pot ser que la Policia autonòmica no garanteixi l'ordre públic i la llibertat de circulació i que si torna a passar hauran d'intervenir les forces de seguretat estatals. "Espero que no passi", ha dit, igual que les "crides incendiàries a seguir l'exemple eslovè". De fet, ha saludat que aquestes crides s'hagin "calmat" i ara diguin que "no era una crida a la insurrecció, perquè de debò ho semblava".
Segons ha dit, el Govern de Pedro Sánchez està fent "un enorme esforç" per baixar la tensió i "trobar problemes reals i resoldre'ls" però, tal com ha mostrat el debat parlamentari d'aquest mateix dimecres, no hi ha "gaire esperança" que baixi la tensió.
Malgrat això, ha apostat per continuar en una "posició dialogant i constructiva" però ha deixat clar, com ha fet Sánchez, que la Constitució i els valors democràtics fan que "concedir una independència a una part del territori que ni tan sols té una majoria social que la sustenti està fora de tota òptica".
ELS INDEPENDENTISTES NO SÓN ELS SEUS SOCIS
Com en altres ocasions, Borrell ha dedicat temps a negar que ERC i PDeCAT siguin "socis" del Govern socialista, com ha dit l'oposició "35 vegades". A la seva manera de veure, aquests partits van votar "contra el Govern espanyol sortint" en la moció de censura, però "no a favor de l'entrant". Així, ha insistit que no se'ls va oferir res i ha argumentat que la manera en què Sánchez va arribar a La Moncloa no implica que hagi de tenir una relació "ni millor ni pitjor" amb els independentistes.
En aquesta situació, el ministre ha reconegut que "tal com van les coses" ha "perdut l'aposta" metafòrica que va presentar al Congrés dels Diputats, quan es va mostrar convençut que els partits independentistes acabarien donant suport al projecte de Pressupostos Generals de l'Estat de Pedro Sánchez.
Segons ha dit, ell pensava que els acabarien defensant "pel seu propi interès", no perquè els comptes inclouen "privilegis" per a Catalunya sinó perquè inclouran diferents mesures socials i d'inversió bones per a tots els espanyols.
Això sí, si els Pressupostos no s'aproven, no ha volgut aventurar quan seran les eleccions i tampoc no ha volgut aventurar la seva preferència, perquè "convocar eleccions depèn de molts factors que només pot administrar el president del Govern de l'Estat". "Qualsevol cosa que digui serà utilitzada en contra meva", ha ironitzat. El ministre també ha explicat que si ell forma part del Govern de Sánchez és perquè el PSOE té al davant "una oportunitat important i un repte difícil de resoldre" i perquè, després d'haver estat un suport decidit de Sánchez en les primàries, volia assumir la seva part de responsabilitat.
Igual que Sánchez al Congrés, ha tirat d'analogia entre el Brexit i el procés sobiranista per il·lustrar la impossibilitat de "desconnectar". La negociació del Brexit, ha dit, està demostrant com de difícil és desconnectar de la UE a un país que ni tan sols comparteix moneda ni fronteres amb la Unió, així que s'ha preguntat com han pogut centenars de milers de catalans convèncer-se que Catalunya podia desconnectar-se "de la nit al dia" de la resta d'Espanya.
I a més, ha assenyalat que hi ha gent que ho continua creient i que aposta per "pressionar per desconnectar". Això, ha dit, s'ha vist al Congrés, amb els independentistes en posició de "sí o sí, volem independència i un referèndum per aconseguir-la". En aquest sentit, ha admès que és difícil establir una negociació entre "dues variables binàries, zero i un, sense terme mig".
