Manté la "confiana" en la secretria general de la cambra després del cas Juvill
BARCELONA, 11 març (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament, Laura Borrs, ha reivindicat la seva gestió al capdavant de la cambra catalana davant l'"extrema vulnerabilitat" que creu que té amb els tribunals, com creu que es demostra en el cas de l'exdiputat de la CUP Pau Juvill.
En una compareixena per fer balan de l'aniversari de la legislatura, ha lamentat el que ella qualifica com repressió de l'Estat i ha cridat a fer front a la "violabilitat del Parlament amb unitat, sense retrets i refent les confiances trencades" entre els partits independentistes.
Borrs ha afirmat que la retirada de l'escó de Juvill ha evidenciat la vulnerabilitat del Parlament: "Per aix, no puc, no podem, estar satisfets amb el desenlla que ha tingut aquest episodi", i ha demanat als partits independentistes unitat i determinació per enfortir la cambra.
Segons ella, el Parlament "ha fet tots els passos possibles per anar més enll" que amb la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, per creu que la justícia aquest cop també ha anat més enll i per aix s'ha acabat retirant l'acta a Juvill.
SECRETRIA GENERAL
Després del cas Juvill, la presidenta de la cambra ha afirmat que manté la "confiana" en la secretria general del Parlament, Esther Andreu, la qual va nomenar després de destituir l'ex-secretari general Xavier Muro, amb qui Borrs va ser crítica pel seu paper en l'anterior legislatura.
Preguntada per si es planteja rellevar Andreu de la mateixa manera que va fer amb Muro perqu el cas Juvill ha acabat igual com va acabar la inhabilitació de Torra, Borrs ha contestat que "no sempre arribar al mateix resultat no implica que els camins siguin diferents".
Ha defensat que manté la confiana en l'equip de lletrats que va nomenar i creu que no es pot ignorar que l'"existncia de precedents" dificulta la gestió de casos posteriors, en allusió a la inhabilitació de Torra durant l'anterior legislatura.
VOT DE JUVILL
Malgrat que ha fet autocrítica, per Borrs l'única culpable de la inhabilitació és "la repressió de l'Estat espanyol" i ha negat que el 3 de febrer, quan es va fer un ple que va aprovar un dictamen en defensa de l'escó de l'exdiputat cupaire, Juvill ja no tingués acta de parlamentari.
Aquell dia Juvill no va ser convocat al ple i Borrs va rebutjar que el cupaire pogués votar de manera delegada després d'esgrimir un "conflicte d'interessos" perqu es votava un dictamen que l'afectava a ell.
Així, en la compareixena ha argumentat que ella va signar del seu "puny i lletra" l'acceptació a trmit de la delegació de vot per no va acceptar el seu vot perqu va considerar que hi havia un conflicte d'interessos.
MÉS CONSCIENT DE LES "LIMITACIONS"
Borrs ha reconegut que després d'un any com a presidenta del Parlament és més conscient de les "limitacions i de les complexitats de la gestió" d'aquesta cambra per també de les capacitats que té i el paper que ha de desenvolupar.
A més a més, ha cridat a "enrobustir legalment" el Parlament per evitar la influncia dels tribunals, i ha reiterat la proposta d'impulsar una llei electoral prpia i una reforma del reglament que considera que servirien per preservar millor la sobirania de la cambra catalana.
"GUERRA BRUTA" DE L'ESTAT
Borrs ha alertat que l'Estat "persevera en la voluntat de limitar i condicionar l'activitat parlamentria", i ha demanat no normalitzar aquesta situació ni que el Tribunal Constitucional, la Junta Electoral Central (JEC) o el Tribunal Suprem influeixin en l'activitat parlamentria.
"Vull, volem, un Parlament fort, independent i lliure, perqu sense un Parlament sobir cap anhel de llibertat de la ciutadania ser respectat i perqu sense separació de poders no hi pot haver democrcia", ha afegit.
Ha recordat que ella es va presentar a les eleccions catalanes del 14 de febrer amb la intenció d'aconseguir ser presidenta de la Generalitat per "després de fer una lectura honesta i rigorosa dels resultats electorals" va arribar a la conclusió que el Parlament ha de tenir un paper clau en el desenvolupament polític de Catalunya i per aix va apostar per presidir la cambra.
Considera que el Parlament "continua sent un dels principals objectius de la guerra bruta i antidemocrtica de l'Estat espanyol contra les institucions catalanes".
A més a més, ha defensat la seva gestió al capdavant de la cambra contra "els discursos xenfobs, racistes, masclistes i d'enaltiment de qualsevol altre tipus d'opressió personal o nacional", ha destacat que s'ha avanat en la digitalització de la institució i s'han aprovat protocols contra l'assetjament psicolgic i contra l'assetjament sexual, entre altres accions.
En la compareixena, Borrs també ha fet referncia a la guerra a Ucrana, que considera un "desafiament en tota regla als principis democrtics", i ha celebrat les iniciatives solidries que s'organitzen des de Catalunya.
