Sobre el retorn de Carrasco, creu que la justícia espanyola "és més espanyola que justícia"
GIRONA, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
La candidata de JxCat a la presidncia de la Generalitat, Laura Borrs, ha reivindicat aquest dilluns la necessitat que després del 14-F es formi un govern fort, nou i basat en el compromís d'avanar cap a la independncia de Catalunya, i "que no sigui un 'govern frankenstein', sense un horitzó nacional".
En declaracions als periodistes, Borrs ha fet referncia a les paraules de la candidata Jéssica Albiach que en la trobada digital d'Europa Press d'aquest mateix dilluns s'ha mostrat disposada a entrar en un nou executiu per sense la "fórmula 'frankenstein'" que proposa el candidat d'ERC, Pere Aragons, que vol sumar JxCat i els comuns en un mateix gabinet.
Borrs ha afegit que no formar part d'un govern que "no tingui clara la prioritat per tirar endavant tota la capacitat de decisió i els recursos per aconseguir la independncia".
D'altra banda, la candidata de JxCat per Girona, Gemma Geis, ha defensat la necessitat de formar un govern després del 14-F que vetlli pel "dia a dia de les empreses, entitats i persones que tenen dificultats per tirar endavant i que no tingui un estat en contra".
ADRI CARRASCO
Pel que fa a l'arxivament de la causa i retorn del membre dels CDR que ha estat a Blgica des del 2018, Adri Carrasco, Borrs ha dit que es demostra que la "justícia espanyola és més espanyola que justícia".
"S'ha arxivat un cas en el qual s'ha vist que no hi havia ni rebellió ni sedició, no hi havia res més que una persecució política de l'Estat espanyol. Aquesta és la via que ha triat l'Estat i la via que nosaltres denunciem", ha concls.
LLUÍS PUIG
Borrs ha relacionat el cas de Carrasco amb la sentncia belga que considera el Tribunal Suprem (TS) incompetent per sollicitar l'extradició de l'exconseller Lluís Puig: "Afortunadament la justícia europea amb la sentncia de Puig marca una doctrina que no tan sols l'afecta a ell sinó que té efectes per a tot l'exili, per també per a la presó".
I ha retret al Govern central que "si volgués tindria la capacitat i vots per adoptar el camí de les solucions polítiques" i fer una llei d'amnistia per alliberar els presos de l'1-O, per creu que no té la voluntat de fer-ho.
