La votació final s'espera per final de mes o principis de juliol per la portaveu de JxCat avana que no contempla dimitir
MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -
La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borrs, ha demanat aquest dijous als diputats que rebutgin el suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem per investigar-la pels delictes de frau a l'Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental en la seva etapa de directora de la Institució dels Lletres Catalans (ILC).
Al seu judici, es tracta d'una causa "profundament injusta" en contra seva i una "persecució política", per la qual cosa no contempla dimitir, i espera especialment que hi hagi unitat independentista amb ERC i CUP, encara que reconeix que no ha pogut parlar encara amb Gabriel Rufián.
Borrs ha comparegut davant la Comissió de l'Estatut dels Diputats, l'encarregada d'estudiar els suplicatori, que li havia donat un termini de deu dies per presentar allegacions, ja fora per escrit o bé de forma oral, que ha estat la via escollida. Encara que va demanar que la seva compareixena fora pública, no ha pogut ser ja que el Reglament estableix que totes les reunions d'aquesta comissió se celebren a porta tancada.
Segons ha explicat davant la comissió i després davant els mitjans de comunicació, els delictes que se li imputen, que sumen 15 anys de presó, responen una causa construda" en contra seva per una jutge d'instrucció "incompetent i manifestament negligent", en collaboració amb la Gurdia Civil i la Fiscalia.
Al seu judici, els seus drets fonamentals han estat "atropellats" i la primera comunicació oficial de la causa li arriba pel Congrés, quan la jutge va preguntar si era diputada i, per tant, aforada. "Aquest malson va comenar al novembre de 2018, quan van aparixer en premsa les primeres notícies --s'ha queixat--. No sóc culpable, no he coms cap dels delictes".
La portaveu de la formació que lidera Carles Puigdemont est convenuda que al Suprem no tindria un "judici just", per la qual cosa ha demanat als diputats que no cometin el "despropsit" i la "injustícia" d'autoritzar el seu suplicatori, ja que es convertirien en cmplices d'aquesta injustícia que denuncia.
La diputada independentista ja va intentar aturar el procediment recorrent davant la Mesa del Congrés en considerar que el Suprem no havia respectat els seus drets, per l'rgan de govern de la Cambra va rebutjar la seva queixa amb els vots de PSOE, PP i Vox, mentre que Unides Podem va optar per l'abstenció. No obstant aix, aquest dijous el portaveu del grup confederal ja ha avanat que la seva formació votar a favor de la concessió del suplicatorio.
PERSEGUINT A RUFIÁN SENSE XIT
JxCat, bviament, votar en contra del suplicatori, i espera especialment la mateixa posició de les altres formacions independentistes. Aix sí, la CUP no l'ha escoltat perqu no forma part de la comissió i, quant a ERC, admet que porta dies "perseguint Rufián per posar-li al corrent del tema per no ha aconseguit que l'atengui: "No ha trobat el moment", ha dit.
En tot cas, ha volgut deixar clar que no contempla dimitir: "Com se m'ha de passar pel cap si estic denunciant una persecució política?", ha assegurat, remarcant que fer-ho seria donar la raó a els qui cerquen la seva condemna.
La Comissió de l'Estatut dels Diputats que presideix la socialista Begoña Nasarre, deu ara elevar una proposta al Ple de Congrés, que és qui té l'última paraula. El debat i votació en sessió plenria, que tampoc ser públic, s'espera per finals de juny o principis de juliol. Els diputats tampoc estan obligats a seguir consignes de vot ja que el seu vot és secret. Només es dóna a conixer el resultat.
La votació d'aquest suplicatori pot suposar un altre element de ruptura entre JxCat i ERC, socis al Govern de la Generalitat. Els republicans encara no han desvetllat el sentit del seu vot, per l'opinió majoritria del partit s'inclina per afavorir que la diputada reti comptes per aquests contractes.
Tot apunta al fet que aquesta vegada no hi haur la mateixa unitat de vot entre els independentistes que en l'últim suplicatori votat al Congrés, el del portaveu de l'antiga Convergncia, Francesc Homs, investigat per l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre de 2014 a Catalunya quan era conseller de Presidncia. En aquella ocasió, el 22 de novembre de 2016, els independentistes, els nacionalistes i Units Podem van votar en contra en considerar que es tracta d'una causa política, encara que el suplicatori va tirar endavant amb els vots del PP, PSOE i Ciudadanos.
L'ÚLTIM SUPLICATORI QUE ES VA DENEGAR VA SER FA MÉS DE 30 ANYS
Fins ara el Congrés ha aprovat 31 suplicatoris i ha rebutjat 14 (dos d'ells sobre el mateix diputat). L'última negativa del Congrés data de 1988 i es refereix a un contenciós per dret a l'honor que tenia com protagonista l'exministre socialista José Barrionuevo i el germ d'un etarra (l'ara penedit Soares Gamboa) per incloure les seves fotos en cartells d'Interior.
En les legislatures anteriors es va autoritzar a jutjar tres diputats del PP --Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte-- que havien donat positiu al volant i l'anterior va ser el que va donar via lliure a investigar al també 'popular' Jesús Merino pel 'cas Gürtel'. El de l'exconseller socialista José Antonio Veiés, investigat pels ERE, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l'afectat.
A més, entre els concedits destaquen els de l'ex ministre socialista José Barrionuevo pel 'cas GAL' o els de els diputats d'Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendía i Antxón Ibarguren pels incidents produts en 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d'aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.
