MADRID, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
La diputada d'Units Podem Carolina Bescansa ha presentat aquest dimecres tres propostes per a un "canvi constitucional per fer front a la crisi territorial espanyola" que, en la seva opinió, té reflex en el desafiament independentista català, que qualifica com "la primera crisi d'Estat del segle XXI" i a la qual atribueix una "gran gravetat política i social".
En aquests termes s'expressa la cofundadora de Podem, que s'ha mostrat crítica amb la posició del seu partit durant el procés, en el document que ha remès als seus companys, en què detalla les propostes "que aspiren a resoldre una part important dels problemes de l'estructura territorial d'Espanya" i anima a difondre'l en "tots els espais de l'organització".
En concret, Bescansa proposa "la transformació del Senat en una cambra de representació territorial amb competència exclusiva en la distribució anual dels recursos consagrats al finançament autonòmic", així com en la legislació relativa al contingent basc i els fons de compensació. La segona proposta reclama la "delimitació i estrenyiment de les competències del poder executiu", al qual atribueix la creació de "grans desigualtats en el desenvolupament de l'autogovern".
En aquest sentit, Bescansa defensa que el Govern perdi la seva funció a l'hora de nomenar el fiscal general de l'Estat, d'actualitat després de la mort de José Manuel Maza a l'Argentina dissabte passat, i que recaigui al Congrés. Així mateix, considera que la decisió sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, emprat a Catalunya davant el desafiament independentista, hauria de correspondre al Congrés.
Defensa igualment l'elecció directa del president del Govern a través de sufragi universal a dues voltes i, pel que fa als ens locals, assenyala que l'Executiu no ha de ser competent per intervenir els comptes quan s'aconsegueixi superàvit. Igualment, indica que el Govern no podrà vetar l'admissió per part de la Mesa del Congrés de propostes que no afectin els pressupostos generals ja aprovats.
POSSIBILITAT DE REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA
La tercera proposta presentada per la diputada, que va ser secretària de Programa i Procés Constituent de Podem, reclama "la renovació democràtica de la legitimitat del marc constitucional espanyol a través d'un procés d'aprovació popular que respecti la voluntat del conjunt del poble espanyol", indica, així com "la voluntat dels pobles, regions, comunitats, països i nacions que conformen Espanya".
Sobre aquesta proposta, Bescansa defensa una "nova constitució" que consagri aquestes reformes i sigui legitimada "a través d'un referèndum" en el conjunt d'Espanya, però també en "tots i cadascun dels pobles que integren Espanya".
En aquest sentit, admet que una reforma constitucional "necessita ser el resultat d'un ampli i assossegat debat en el qual participin tots els partits polítics", i detalla que, després d'un referèndum a tot Espanya per legitimar la "constitució reformada", si cap territori del país rebutgés el "nou text", es podria celebrar una "consulta" específica en aquell territori.
Bescansa detalla quins serien els passos a seguir en aquest escenari. Primer, indica que el parlament autonòmic de la comunitat que hagi rebutjat la nova constitució hauria de dissoldre's i convocar eleccions. Després de la formació d'un nou govern autonòmic, la nova cambra haurà de votar si celebra una consulta vinculant per preguntar a la ciutadania "si desitja o no que se celebri un referèndum en què exerciti el dret a decidir a la plena integració a l'Estat o la creació d'un nou marc jurídic independent".
"Si el ple del parlament territorial aprovés amb el 55% dels vots o més la proposta de celebrar una consulta a la ciutadania per saber si desitja o no la celebració del referèndum sobre la seva relació territorial amb l'Estat, es procedirà a convocar-lo immediatament", detalla el document de Bescansa, que especifica fins i tot el termini per a la celebració: en els 100 dies posteriors a l'aprovació al parlament, i estarà organitzada per "una comissió mixta formada per representants de tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del parlament territorial".
Si en la primera consulta la ciutadania dona suport a la celebració d'un referèndum per a "la plena integració a l'Estat o la creació d'un nou marc jurídic independent", hauria de celebrar-se en menys d'un any. I si la majoria opta per la independència, la proposta de Bescansa planteja noves eleccions autonòmiques perquè el parlament resultant hagi d'aprovar, amb una majoria de tres cinquenes parts de la cambra, per fer efectiva la secessió.
