Publicat 04/07/2018 17:05

Batet recalca a l'independentisme que no cap el dret d'autodeterminació ni l'Estat pretén que existeixi

ERC veu com una "victria política" que el Govern central accepti parlar amb Torra sense límits, cosa que preocupa PP i Ciutadans

Meritxell Batet compareix en la Comissió de Política Territorial del Congrés
EDUARDO PARRA/EUROPA PRESS

MADRID, 4 jul. (EUROPA PRESS) -

La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha recalcat als grups independentistes del Congrés que el dret d'autodeterminació no cap a la Constitució Espanyola ni és "pretensió d'aquest Govern que hi existeixi".

En la seva compareixena al Congrés per presentar el treball del seu departament, Batet ha insistit en el missatge llanat ahir per la vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo, que el president catal, Quim Torra, podr plantejar "el que consideri oportú" en la seva reunió amb el cap de l'Executiu central, Pedro Sánchez.

Per ha agregat que el dileg, perqu sigui "sincer, obert, democrtic i sense condicions" exigeix que es compleixin prviament dos requisits: el respecte mutu i el respecte de les regles del joc, "que aquells que parlem tinguem clar el sistema en qu estem". "Si aix és tornar a la normalitat, benvinguda", ha afegit.

Meritxell Batet ha dit que el Govern central aposta per "passar pgina del passat i mirar cap al futur" i ha demanat no caure en retrets de com a Catalunya s'ha arribat a aquesta situació.

I ha assegurat que el "gran acord" que sí que existeix a Catalunya és que la reforma és una alternativa a la ruptura. Al plantejament dels independentistes que els ciutadans han de votar sobre la seva independncia, la ministra ha afegit que "han de votar acords". "Fem l'esfor tots perqu els ciutadans puguin votar acords", ha recalcat.

En qualsevol cas, Batet ha insistit que tot ha de produir-se
dins del marc constitucional i de l'Estat de Dret, "un apriori sense el qual no hi pot haver política". Ha animat als partits independentistes a incorporar-se a la comissió del Congrés per a l'avaluació de l'Estat autonmic.

Si es duu a terme alguna reforma constitucional a partir d'aquests treballs, ha agregat, ser la que acordin els partits i la que decideixi el Congrés. Podr incloure, sí que ha apuntat, la reforma del Senat, l'ampliació de drets ciutadans i la clarificació del repartiment de competncies entre administracions.

ERC: EL FUTUR PASSA PER LA REPÚBLICA CATALANA

D'aquesta forma responia la ministra als plantejaments d'ERC i de PDeCAT, els qui han coincidit a celebrar que a la reunió del dilluns els presidents del Govern central i catal parlin de tot "sense cortapisas", també de la possibilitat de celebrar un referndum pactat.

Des d'ERC, el seu portaveu, Joan Tard, ho ha arribat a qualificar de "victria política" tenint en compte que "fa poques hores" Sánchez deia que la cita del dilluns en Moncloa "no s'havia de parlar del referndum" o després que en l'últim Ple el PSOE votés amb el PP i Ciutadans contra una iniciativa d'ERC que advoca per que el Govern entaulés un dileg "sense condicions" amb Catalunya.

Per aix, l'independentista catal ha celebrat les paraules de la titular de Política Territorial i ha defensat la necessitat que "Catalunya i el Regne d'Espanya" dialoguin "sense prejudicis" i "reconeixent la realitat", i és que a Catalunya hi ha "un percentatge important" de la ciutadania que considera que "el futur passa per la República catalana".

En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu adjunt del PDeCAT, Jordi Xucl, qui, després d'escoltar la ministra, ha celebrat que el Govern socialista estigui "lluny" del 'modus operandi' de la "Brigada Aranzadi", com s'ha referit a la "falta de dileg" que ha caracteritzat, al seu judici, l'Executiu de Mariano Rajoy.

I ha aplaudit, també, que el Govern advoqui per dialogar "per concertar o discrepar", aix és, per un dileg "sense límits ni condicions" que es basi en el reconeixement i respecte a l'altre, "i no a intentar cancellar per diverses vies al que pensa de forma diferent".

Xucl creu que la crisi catalana requerir d'una solució "política i jurídica", ha posat en valor que, d'entrada, Sánchez i Torra facin "una certa normalitat" amb la seva reunió del dilluns, ats que tots dos executius no es reuneixen des de 2016 i s'ha mostrat convenut que, de la mateixa forma que l'aigua arriba al mar, es trobaran les "lleres" per "donar la paraula" als ciutadans catalans perqu decideixin sobre el seu futur.

CS, PREOCUPAT PER L'ALEGRIA INDEPENDENTISTA

Des de Ciutadans, el secretari general, José Manuel Villegas, ha confirmat la seva preocupació que el Govern hagi posat la política territorial "en mans del PSC", sobretot després d'escoltar Sánchez i Batet parlant de la "deslegitimació" de l'Estatut catal i la Constitució espanyola, i a tenor de l'alegria mostrada pels seus "socis" independentistes.

En la mateixa línia s'ha expressat la representant del PP a la Comissió Constitucional, Pilar Cortés, qui per la seva banda ha tirat en cara que des d'ERC es parli de "victria política" perqu Sánchez i Torran parlaran de tot, perqu no és més que la garantia del seu suport al decret llei per renovar el Consell d'RTVE.

És més, ha augurat que el que resta de legislatura, hi haur "un constant resposta" entre el Govern central i els independentistes catalans perqu aquest és el "preu" del seu suport perqu Sánchez arribés a la Moncloa.

PSOE: DILEG TAMBÉ DINS DE CATALUNYA

El portaveu socialista Patxi López ha defensat la necessitat de cercar acords mitjanant el dileg i ha criticat que "a l'acció de la política l'anomenin pagar hipoteques, a la cerca de solucions, pagar xantatges, i al dileg entre diferents l'anomenin vendre's", en clara crítica a Ciutadans.

López ha dit que el Govern central far normal el que és normal per a la ciutadania: "parlar", perqu la situació a Catalunya és conseqüncia de "la no política". També ha exigit no obstant aix que aquest dileg es dugui a terme dins de Catalunya per part dels qui ho reivindiquen fora.

En nom d'Units Podem, la portaveu d'En Comú, Lucía Martín, ha qüestionat que els escenaris de dileg no vagin de moment més enll dels governs d'Espanya i Catalunya, s'ha alegrat que l'Executiu hagi complert amb la demanda d'acostament a Catalunya els presos del procés, ha reclamat que s'activi les comissions bilaterals i ha celebrat la voluntat del Govern de negociar la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat presentats pel Govern anterior contra lleis catalanes.

Contingut patrocinat