Eduardo Parra - Europa Press
MADRID, 3 oct. (EUROPA PRESS) -
La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, ha afirmat aquest dimecres que ella no sap "qui representava" el president de la Generalitat, Quim Torra, quan aquest dimarts va donar un ultimàtum a l'Executiu de Pedro Sánchez, i va amenaçar de retirar-li el suport si en el termini d'un mes no presenta una proposta de referèndum d'autodeterminació per a Catalunya.
En els Esmorzars Informatius d'Europa Press, Batet ha assenyalat que Torra "era molt conscient" que estava plantejant una cosa que s'ha rebutjat "múltiples vegades" en el passat, un referèndum que ni és legal ni seria convenient, ha dit, perquè "fractura més".
Per això, ha continuat la ministra, aquesta amenaça de Torra va durar amb prou feines unes hores, perquè va ser immediatament rebutjada pel Govern de Sánchez. Batet té clar que amb la seva amenaça, Torra "no representava" ERC ni tampoc els grups de treball del Govern que aquell mateix dia estaven reunits amb l'Executiu de Sánchez per parlar de polítiques d'habitatge.
Batet ha exigit en aquest punt a l'Executiu català "coratge polític" per assumir que la unilateralitat "no ha conduït enlloc" mentre que el que el Govern espanyol anomena 'agenda de normalitat' "està sent útil". "És el moment de ser valents", ha dit. "El senyor Torra ha de decidir si segueix representant una minoria radical o si s'hi suma", li ha comminat.
Preguntada sobre si al Govern de l'Estat li queda com a únic interlocutor el líder d'ERC Oriol Junqueras, ha dit que l'Executiu central es relaciona amb els consellers del Govern, amb els quals treballa sobre "polítiques concretes"; ha negat també que hi hagi cap interlocució amb l'expresident Carles Pigdemont, a Bèlgica. "Que jo sàpiga, no".
UN REFERÈNDUM QUE FRACTURA
La ministra de Política Territorial ha subratllat el discurs del Govern espanyol: hi ha marge per "aprofundir" en l'autogovern de Catalunya i el dret d'autodeterminació no té lloc en l'ordenament jurídic. Ni en el nacional, ni té empara internacional.
Però a més de l'argument jurídic, Batet ha subratllat que hi ha arguments polítics en contra del referèndum, una eina per "desempatar", una manera de comptar ciutadans que és una "frivolitat". "Un referèndum fractura més una societat que si un problema té és aquest, el de la fractura", ha assegurat.
La solució ha de ser de consens i representar la "transversalitat" de la societat catalana, perquè si només es vol aconseguir el 51 per cent s'arriba al "fracàs". Aquesta feina s'ha de fer al Parlament, ha afegit, per part de les forces catalanes, que són les que poden trobar un pacte de més autogovern. "Tot és possible", ha apuntat, "depèn de la grandesa amb què exercim la política".
NO AL 155
Batet ha defensat també la resposta que dona el Govern de l'Estat davant les paraules de Torra, perquè en la seva opinió és ja força contundent rebutjar la seva exigència de referèndum; fer un pas més pot suposar caure a perdre el respecte a l'adversari, ha dit.
Alhora, ha rebutjat també que hi hagi condicions per aplicar el 155 un altre cop, perquè no es donen les circumstàncies objectives i perquè el Govern central "vol posar el focus en les solucions, en la política constructiva, a intentar avançar a reconciliar d'alguna manera blocs que existeixen a Catalunya".
En aquest context, Batet ha subratllat que la qüestió catalana és política d'Estat i ha reclamat al PP que actuï amb responsabilitat, la que exigia al PSOE quan era a l'oposició. "És legítim que el Govern socialista demani al PP aquesta actitud de política d'Estat", ha recalcat.
Finalment, i sempre insistint en la possibilitat d'aprofundir en l'autogovern català, Batet també ha deixat clar que no hi ha sobre la taula crear per a aquesta comunitat autònoma un sistema de finançament com el basc o el navarrès. "En aquest moment no es contempla aquesta opció", ha resolt.
