Expressa "indignació" sobre les paraules de Ponsatí i diu que "el mal que han fet" a Catalunya "ha de pesar sobre les seves esquenes"
MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -
La ministra d'Administració Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, ha assegurat aquest dilluns que introduir el 'dret a decidir' en una proposta de reforma constitucional no entra en els plans del Govern central: "No contemplem aquesta possibilitat com no la contemplen la majoria de les constitucions del món", ha sentenciat.
En una entrevista en RNE recollida per Europa Press, Batet ha defensat una reforma constitucional forjada en la Comissió del Congrés que analitza el model territorial, un espai on al seu judici, és "important que compareguin experts" per fer una "anàlisi seriosa i rigorosa" de la situació i que existeixi "voluntat dels partits polítics" perquè "sense consens no es reformarà res" i "no es pot avançar".
Per a Batet, la reforma és necessària perquè "la crisi territorial no ha fet més que créixer" en els últims anys, "en gran mesura perquè el govern d'Espanya va negar l'existència de la crisi i la possibilitat de buscar solucions o fer política" i ara "és el moment".
"Aquesta comissió parlamentària necessita ser activada i necessita la participació de totes les forces polítiques. Hi ha molts grups parlamentaris que no estan i urgeix que vagin, participin activament i aprofitin un dels millors instruments que tenim a la taula per concórrer, participar en un debat serè i abordar què és el que cadascun de nosaltres vol plantejar", ha destacat.
Preguntada pels articles de l'Estatut de Catalunya tombats en el seu moment pel Constitucional i que es podrien recuperar, Batet ha assenyalat aquells que van ser declarats inconstitucionals "no pel contingut sinó perquè l'Estatut no era la norma adequada per regular la matèria" i ha explicat que alguns d'ells versen sobre lleis orgàniques de l'Estat com la del Poder Judicial.
"Aquí hi ha marge per treballar, és veritat que afecta a lleis orgàniques, i que quan ens plantegem modificar aquest tipus de lleis cal fer-ho des del punt de vista del consens i d'acords molt amplis, perquè no són lleis que es puguin anar modificant a l'atzar d'una majoria conjuntural, és bo que responguin un sentiment majoritari i transversal", ha postil·lat.
"POCA VALORACIÓ" SOBRE LA MANIFESTACIÓ AL PAÍS BASC
Sobre la manifestació aquest cap de setmana al País Basc en relació al 'dret a decidir', "poca valoració". "La respecto i no tinc molt més a dir. Espero que la tensió política es rebaixi a tot arreu. La nostra acció de Govern central es centrarà en això, en dialogar amb tothom, parlar amb tothom i garantir la convivència a tots els territoris", ha postil·lat.
Precisament, en relació a la convivència a Catalunya i al fet que el ministre d'Afers exteriors, Josep Borrell, consideri que està prop d'un enfrontament civil, Batet, sense comentar directament les paraules del seu company de gabinet, ha incidit que és "lamentable" que "en els últims mesos hi hagi hagut una degradació de la convivència" que ella mateixa ha viscut "en primera persona".
"Aquesta degradació s'ha produït. És un dels principals reptes que tenim els poders públics. En primera línia el Govern de la Generalitat de Catalunya, però també el d'Espanya i hem de treballar per recuperar aquesta convivència (...) És el moment d'intentar redireccionar això, canviar el rumb i normalitzar la convivència", ha assenyalat.
Així mateix, preguntada per les declaracions de l'exconsellera catalana a Escòcia Clara Ponsatí, en relació al fet que els independentistes estaven jugant una partida de pòquer contra el Govern espanyol i van anar "de farol" --tal com va recollir el diari belga L'Unilateral--, Batet considera que posen en evidència una vegada més la "gran irresponsabilitat d'un govern que ha estat jugant amb una societat sencera".
"Han estat jugant amb set milions de catalans. És molt decebedor, frustrant i indignant, la veritat. Sento indignació per la situació actual a Catalunya, haver perdut les institucions d'autogovern amb el 155, la degradació de la convivència, les conseqüències econòmiques amb la fugida d'empreses, la ruptura d'acords municipals que funcionaven (...) tot això, perdurarà", ha explicat.
"Ells ara poden confessar que estaven jugant a pòquer o dir que es van equivocar, però les conseqüències de les seves decisions i els seus actes perduraran molt temps i al final, aquest mal que han fet ha de pesar sobre les seves esquenes i espero que pesi", ha postil·lat.
