Eduardo Parra - Europa Press
MADRID, 24 ago. (EUROPA PRESS) -
El Govern central explicarà al Congrés dels Diputats el contingut de la primera reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que va tenir lloc el passat 1 d'agost a Barcelona com a conseqüència de la decisió dels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra de reprendre el diàleg bilateral.
La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, va registrar el dimecres passat a la cambra baixa una sol·licitud de compareixença, a petició pròpia, per oferir als grups polítics els detalls d'aquesta trobada en una intervenció davant de la Comissió de Política Territorial i Funció Pública del Congrés dels Diputats, han informat a Europa Press fonts del departament de Batet.
La data d'aquesta compareixença està encara per determinar. Precisament aquest dilluns es reuneix la Diputació Permanent del Congrés --òrgan que dirigeix la Cambra en els períodes inhàbils de la Cambra-- per decidir les 27 peticions de compareixença de membres del Govern central presentades per l'oposició, entre d'altres la de Batet, sol·licitada pel PP precisament perquè expliqui la Comissió Bilateral.
En la seva reunió del passat 9 de juliol, el cap de l'Executiu espanyol i el president de la Generalitat van acordar reprendre la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, prevista en l'Estatut i que no es reunia des del 2011.
La primera reunió d'aquesta Comissió va tenir lloc el passat 1 d'agost a Barcelona, encapçalada per Batet i el conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, Ernest Maragall. Van acordar activar altres comissions bilaterals sobre assumptes econòmics i financers; de transferències de competències i d'infraestructures. També s'engegaran dues subcomissions més de col·laboració i cooperació i d'assumptes europeus i acció exterior.
En aquesta primera reunió de la Comissió Bilateral, la Generalitat va insistir en la seva demanda de demanar al Govern central la negociació d'un referèndum d'autodeterminació, que l'Executiu segueix rebutjant.
Batet també es va negar al fet que l'Executiu intervingui sobre la situació processal dels dirigents independentistes empresonats, ja que es tracta d'una qüestió que es troba en mans del poder judicial, no del Govern espanyol.
