MADRID 19 juny (EUROPA PRESS) -
La ministra de Política Territorial, Meritxel Batet, ha replicat al PP que davant el problema territorial veu necessari assumir "riscos polítics" perquè no s'aconsegueix la cohesió des de l'immobilisme, ha dit, i ha assegurat que el Govern "assumeix" que aquesta actitud pot suposar també cometre errors.
"A això estem disposat. No actuar implica amb més seguretat encara renunciar a qualsevol encert i deixar que les situacions ens mengin i es degradi aquesta cohesió que diuen defensar", li ha respost la ministra a la senadora Clara San Damián (PP), en la seva primera sessió de control al Govern en el Senat.
Batet ha contestat en el Ple a dues preguntes de Ciutadans i aquesta interpel·lació del PP sobre el problema català i la reforma de la Constitució que ella ha plantat des de la seva arribada al ministeri.
La ministra ha defensat aquesta reforma no per respondre les reclamacions d'una comunitat, la catalana, sinó per a totes les autonomies i ciutadans, perquè al seu parer la carta magna no representa "els interessos de la immensa majoria" i no només en el capítol territorial, ha apuntat.
En resposta al PP, Batet ha explicat que la cohesió del país és "més feble" avui que fa deu anys per la política de l'aquest partit, que provoca que l'independentisme creixi, ha dit.
Enfront d'aquesta situació, ha assegurat que el Govern creu que la resposta és "fer política" i "assumir riscos polítics", no només complir i fer complir la llei.
Dit això, Batet ha subratllat que la cohesió al seu judici té tres potes inseparables, la territorial, la social i la institucional, i ha assegurat que al seu judici "els perills més greus" per a aquesta cohesió procedeixen dels problemes financers de les comunitats, que impedeixen el mateix tracte als ciutadans en tots els territoris. "La defensa de la cohesió territorial passa per avançar en la suficiència del finançament", ha defensat.
CRÍTIQUES DEL PP
La senadora San Damián, per la seva banda, ha preguntat a la ministra si la reforma constitucional és un pagament a l'independentisme pel seu suport a Pedro Sánchez. "Ha de dir-ho aquí", ha instat Batet. "Ens temem que aquest pacte és cert", ha afegit la senadora.
La portaveu popular ha assenyalat a ERC i PDeCAT com a principals responsables de la situació a Catalunya, però també ha adjudicat part de culpa al PSOE pel seu suport a l'Estatut, les seves manifestacions contra la sentència del Constitucional i els seus pactes en el passat amb ERC a la Generalitat.
I ha preguntat a la ministra si el Govern pensa dur a terme la renovació dels pactes constitucionals amb aquests partits i para què.
"Perquè se surtin amb la seva els que han fet la vida impossible a centenars i centenars de catalans? Perquè no hagin de complir amb la justícia els que han donat un cop d'estat?", ha preguntat a Batet, a la qual ha demanat expressament que aclareixi si retiraria de la Constitució l'article 155 i s'inclouria la possibilitat de fer referends d'autodeterminació.
COMPARTEIX LA DENÚNCIA DE CIUTADANS
Batet ha respost també a dues preguntes de senadors de Ciutadans. La portaveu del partit al Senat, Lorena Roldán, ha carregat contra la situació a Catalunya i que el Govern aposti per recuperar la "normalitat", ha dit, en les relacions amb la Generalitat.
Roldán ha insistit que existeixen "pactes ocults" del PSOE amb els partits que li van donar suport en la moció de censura i ha insistit que el nou Govern no és "de fiar". "No han fet propòsit d'esmena", ha advertit.
La ministra ha respost que comparteix les denúncies de Ciutadans però que fan falta a més "respostes polítiques" i que el Govern vol donar-les recuperant tres conceptes al seu judici desapareguts: lleialtat institucional, respecte i confiança. "Si no recuperem aquests conceptes serà molt difícil construir res", ha dit.
I ha assegurat que en qualsevol cas és necessari respecte a Catalunya "reconèixer un fet inequívoc", l'avanç de l'independentisme, que ha guanyat escons al Parlament. "Negar aquesta realitat no soluciona el problema, més aviat el que fa és alimentar-lo", ha respost Ciutadans.
