Publicat 13/05/2015 18:03

Bartomeu i Rosell, al banc dels acusats pel fitxatge de Neymar

Josep Maria Bartomeu.
FCB

Acorda retenir els 13,5 milions que el Barça va pagar a Hisenda el febrer del 2014

MADRID, 13 maig (EUROPA PRESS) -

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata farà seure al banc dels acusats el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, al seu antecessor Sandro Rosell i a l'entitat com a persona jurídica per un frau fiscal de 12,7 milions d'euros que presumptament haurien comès en el fitxatge del davanter brasiler Neymar.

El titular del jutjat central d'instrucció 5 ha dictat aquest dimecres la sentència d'obertura de judici oral, en què envia el procediment a la Secció Quarta de la sala penal, presidida per la magistrada Ángela Murillo, perquè faci el judici oral.

La Fiscalia demana que Bartomeu sigui condemnat a dos anys i tres mesos de presó i Rosell a set anys i mig, i alhora reclama que els dos mandataris i el mateix club abonin multes i indemnitzacions per responsabilitat civil que superen els 62,6 milions d'euros.

El fiscal José Perals atribueix a Bartomeu un delicte fiscal suposadament comès el 2014 i demana per a ell una multa de 3,8 milions d'euros, mentre que acusa Rosell de dos delictes fiscals comesos en els anys 2011 i 2013 --pels quals demana dos multes que ascendeixen a 25,1 milions-- així com un delicte societari.

Al Barça com a persona jurídica li imputa els tres delictes contra la Hisenda Pública atribuïts als seus dirigents i reclama que pagui multes per valor de 22,2 milions d'euros, a raó de 4,8 pel que va deixar de tributar el 2011; 13,5 pels impagats corresponents al 2013; i 3,8 pels relatius a l'exercici fiscal del 2014.

RETENIR EL PAGAMENT COMPLEMENTARI

En la seva sentència el jutge De la Mata dóna deu dies a les parts perquè presentin els seus escrits de defensa i proposin les proves que considerin que han de practicar-se al judici. No fixa fiances per cobrir la responsabilitat civil que podria determinar-se en la sentència perquè ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat, que representa l'Agència Tributària, les van reclamar.

D'acord amb aquesta última part, acorda retenir la quantitat consignada pel Futbol Club Barcelona al jutjat, que es correspon amb el pagament extemporani de 13,5 milions d'euros que va fer el febrer del 2014 després de presentar una declaració complementària davant d'Hisenda.

El jutge també reclama a la firma Deloitte que identifiqui els tècnics que van fer les auditories del Futbol Club Barcelona les temporades 2011-2012 i 2012-2013 perquè siguin citats com a testimonis.

Tal com va fer el seu antecessor al jutjat, Pablo Ruz, De la Mata xifra el cost del traspàs en 83,3 milions d'euros, en contra del que defensa Rosell, que ha assegurat que l'operació es va fer per 57,1 milions. La Fiscalia va elevar el cost del traspàs a 94,8 milions d'euros.

"PERJUDICI ECONÒMIC AL CLUB"

En la seva sentència, De la Mata assenyala que les xifres reals del fitxatge van ser "ocultades" per Rosell a l'Assemblea General del Barça, cosa que "va ocasionar un perjudici econòmic al club en no incloure en la comptabilitat com a actiu a l'immobilitzat intangible esportiu les quantitats reals d'adquisició del jugador".

L'expresident va simular "operacions que no tenien com a base una relació mercantil real" i va idear una operació perquè el club "eludís o minorés de manera subreptícia la tributació a la Hisenda Pública que venia compel·lit com a obligat tributari", segons la sentència.

Rosell i Bartomeu van portar a terme aquesta operació per assegurar-se el fitxatge del futbolista, que tenia contracte amb el Santos fins al 2014, i avançar el fitxatge al 2013. Tots dos havien arribat a un acord el 2011 amb l'empresa del pare de Neymar, propietària dels seus drets des del 2014, per adquirir la propietat del futbolista i un altre que es va denominar "de préstec" pel qual s'avançava una remuneració al jugador de deu milions d'euros. Per aquest pagament hauria d'haver pagat a Hisenda 2,4 milions d'euros.

UNA DESENA DE CONTRACTES EL 2013

El 2013, i per evitar que Neymar pogués sortejar el compromís pactat, Rosell va buscar un acord amb el Santos per adquirir els seus drets federatius, cosa que va tenir un cost de 17,1 milions d'euros.

Tot i això, va signar amb el club brasiler tres contractes més: 7,9 milions per un conveni de col·laboració amb el futbol base, 4,5 milions com a contrapartida d'un partit amistós que no s'ha celebrat i la participació del Santos en el Trofeu Joan Gamper. A més, Rosell i Bartomeu van enviar una carta el 31 de maig del 2013 al president del Santos en què es comprometien a abonar 2 milions més si Neymar era elegit entre els tres finalistes al millor jugador de la FIFA.

A aquests contractes s'hi van sumar set més amb Neymar i les societats del seu pare pels quals es van rescindir els dos acords subscrits el 2011 i se'n van afegir cinc més: 8,5 milions com a contracte de treball; 1,5 milions en concepte d'imatge, 649.985 euros en despeses de representació i gestió de l'agent del futbolista (el seu pare, que es va emportar un 5% de tots els contractes); 2 milions pel seguiment de jugadors (400.000 euros durant cinc anys) i 4 milions per tasques d'"agència" (contractes de publicitat amb empreses brasileres, per la qual cosa es van abonar dos pagaments de 602.000 i 198.000 euros el 2013). Per totes aquestes operacions el Barça hauria d'haver pagat 6,7 milions d'euros.

El 2014 el Barça va fer un altre pagament de cinc milions d'euros a la societat del pare de Neymar que formava part de la indemnització de 40 milions d'euros que es va pagar al pare del futbolista per avançar el fitxatge. En aquest cas el presumpte frau fiscal ascendiria a 3,8 milions d'euros, ja que el club hauria d'haver tributat al 52% per tractar-se d'una renda del treball imputable a un resident a Espanya.

La peça va ser oberta pel jutge Pablo Ruz el 22 de gener del 2014, dia en què va admetre a tràmit una querella presentada pel soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president de l'entitat Sandro Rosell, que es va veure obligat a presentar la seva dimissió l'endemà.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés