BARCELONA, 4 oct. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu ha recorregut contra la interlocutòria en què el jutge que investiga el cas Negreira atribueix a tots els investigats un presumpte delicte de suborn, un delicte que afecta els funcionaris públics quan reben pagaments d'un particular, és a dir, un suborn.
Per justificar aquest presumpte delicte, el jutge va argumentar que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), de la qual és part el Comitè Arbitral, "té a efectes penals la condició d'entitat jurídic-pública" i, per tant, que els seus directius com ho era José María Enríquez Negreira han de ser considerats funcionaris a efectes penals, cosa que la defensa de Bartomeu contradiu en el recurs, consultat per Europa Press aquest dimecres.
L'advocat de Bartomeu, José María Fuster-Fabra, incideix que la RFEF "és una entitat privada que no forma part del sector públic", i per tant assegura que el delicte de suborn no és aplicable ni a la Federació ni al Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA).
Fuster-Fabra critica que amb la interlocutòria de la setmana passada, el jutge d'instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, "té com a objectiu principal canviar l'orientació del procés" en la causa del cas Negreira, que inicialment es va obrir per un presumpte delicte de corrupció en l'esport i no per suborn.
L'advocat sospita que aquest canvi es deu "al nul resultat de la investigació, destinada a demostrar que algun àrbitre va ser influenciat" per Negreira gràcies als pagaments del Barça, que segons la instrucció van arribar als 7,5 milions d'euros entre 2001 i 2018.
