Va assegurar que en algun moment va tenir "dubtes" i que es deixava aconsellar per altres membres de la Mesa que tenien "experiència" en institucions
MADRID, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exsecretària quarta de la Mesa del Parlament català Ramona Barrufet (PDeCAT) va assegurar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que no té "coneixements jurídics" i que si els hagués tingut, no hagués propiciat la tramitació de les lleis del procés d'independència, tals com la llei de referèndum o la llei de transitorietat.
"No tinc coneixements jurídics, però, per la tradició, en un parlament autonòmic no es requereix que n'hi hagi. En algun moment tenir-ne m'hagués ajudat. Si jo hagués tingut coneixement, no hi hauria participat", va afirmar Barrufet durant la seva declaració davant Llarena el 9 de novembre de 2017, segons els àudios als quals ha tingut accés Europa Press.
Per això, l'exdiputada catalana, que va comentar que és professora de professió, va explicar que en els acords que va prendre la Mesa del Parlament en el denominat procés es "deixava aconsellar" per altres antics integrants que "sí són juristes o tenen experiència" en aquest tipus d'institucions públiques.
"ADVERTIMENTS CONDICIONALS"
A la pregunta del fiscal sobre si li havien advertit els serveis jurídics de la Cambra de la possible inconstitucionalitat en la tramitació de les normes, Barrufet va explicar que "al principi avalaven totes les iniciatives que s'admetien a la Mesa", però que va arribar un moment en que van començar a "fer advertiments, però no deixen de ser advertiments condicionals".
I, per tant, a la pregunta de si les va desobeir, va respondre que "en algun moment" va tenir "dubtes". "En algun moment puc haver arribat a tenir dubtes; puc representar-me en algun tipus de desobediència, va poder passar, però l'acord de la Mesa em deixava aconsellar per altres membres que sí són juristes o hi tenen experiència", va dir.
A continuació, l'exdiputada del PDeCAT va voler remarcar que, en la seva opinió, el procés independentista a Catalunya "només pot ser possible amb el pacte i amb el diàleg", al mateix temps que va assegurar que rebutja "absolutament qualsevol via unilateral".
REFERÈNDUM SENSE "GARANTIES"
Pel que fa a el referèndum de l'1 d'octubre, en què ha dit que va participar "com a ciutadana", Barrufet ha admès que no es van complir les "garanties necessàries" i que va ser similar a l'ocorregut el 9 de novembre de 2014.
"Va ser el que va ocórrer el 9N, potser amb un simbolisme més. Però no va tenir validesa perquè la llei de referèndum deixa de tenir validesa aquest dia perquè no va tenir les garanties segons es va proposar en la llei", va explicar.
També va apuntar que accepta l'aplicació de l'article 155 de la Constitució un dia després de la declaració unilateral d'independència perquè així ho demostra que els partits catalans van acceptar la convocatòria electoral promoguda pel Govern central.
