MADRID 13 jul. (EUROPA PRESS) -
Izquierda Unida, l'Associació Lliure d'Advocats (ALA), Ecologistes en Acció i la Plataforma Justícia i Societat preveuen sol·licitar un altre cop la imputació dels quals fossin responsables d'organització, finances i assessoria legal del PP i exministres Ángel Acebes, Rodrigo Rato i Federico Trillo, una vegada recullin indicis suficients de la seva presumpta participació en el finançament del PP, que aquestes parts consideren il·legal, han informat a Europa Press fonts pròximes a la causa.
Les acusacions personades en la peça separada que investiga la possible existència d'una comptabilitat B en el partit gestionada pel seu extresorer Luis Bárcenas, ja van sol·licitar la imputació dels tres exalts càrrecs del PP el mes de febrer passat, en la querella presentada després de la publicació dels coneguts com a papers de Bárcenas.
Tot i això, el magistrat que va assumir en primer lloc la querella --Javier Gómez Bermúdez-- l'ha admès a tràmit desestimant la imputació dels tres populars perquè considera que, en aquell moment, resultava prematur i que només desvirtuaria la investigació. Aclaria, això sí, que aquesta decisió podia modificar-se en funció "del que resulti del curs de la investigació".
La causa va recaure finalment en mans del jutge Pablo Ruz, que va citar a declarar com a imputats a vuit constructors -- entre els quals hi ha Luis del Rivero, José Mayor Oreja o Juan Miguel Villar Mir--i el número dos de la trama 'Gürtel' Pablo Crespo, a més de al propi Bárcenas i el també extresorer Álvaro Lapuerta.
La querella se centra en la presumpta recepció, per part de càrrecs del partit, de comissions irregulars entre els anys 2003 i 2008. IU, ALA, Ecologistes en Acció i la Plataforma Justícia i Societat, consideren acreditada "l'existència d'una associació il·lícita en el si del PP" que rebia de mans de donants, en efectiu, quantitats que després s'ingressaven en els comptes del Banc de Vitòria/Banesto.
Asseguren que Bárcenas i Lapuerta altres membres del partit, rebien en mà feixos de bitllets que no procedien de donants anònims ja que coneixien la identitat de qui els lliurava. A canvi, facilitaven l'adjudicació d'obra pública a les empreses que aportaven diners.
