Actualitzat 04/02/2015 15:26

L'Agència Tributària es persona com a perjudicat pels pagaments en negre de Gènova

Sede del PP en la calle Génova
Foto: EUROPA PRESS

Actuarà a través de l'Advocacia de l'Estat, que dirigirà la seva acusació contra l'estudi d'arquitectura que va renovar la seu

   MADRID, 4 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'Agència Tributària, dependent del Ministeri d'Hisenda, s'ha personat a través de l'Advocacia de l'Estat en la causa en la qual s'investiga la suposada comptabilitat B del Partit Popular (PP) per acusar l'extresorer Luis Bárcenas i els responsables de l'estudi d'arquitectura Unifica pels pagaments en negre que es van produir a les obres de reforma de la seu central de la formació, situada al carrer Gènova de Madrid, han informat a Europa Press fonts jurídiques.

   Els serveis jurídics de l'Estat han adoptat aquesta mesura després que Hisenda assenyalés en un informe enviat al jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, que la companyia hauria comès quatre delictes fiscals en aquests treballs en no declarar l'Impost de Societats i l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

   L'informe, a què ha tingut accés Europa Press, destaca que la companyia, dirigida per l'arquitecte Gonzalo Urquijo, "hauria deixat d'ingressar" a la Hisenda pública unes quotes que en quatre exercicis "superen els 120.000 euros", límit establert pel Codi Penal per al delicte fiscal. Es tractaria, en concret, de l'Impost de Societats corresponent als anys 2006 i 2007 i de l'IVA del 2009 i 2010.

DESQUADRAMENTS EN ELS PAGAMENTS

   En el seu informe l'organisme tributari confirma que les obres de reforma de la planta baixa de Gènova, que es van portar a terme el 2006, presenten un desquadrament de 750.095,04 euros que el PP va abonar a l'estudi d'arquitectura Unifica "amb fons aliens al circuit econòmic legal", segons ha apuntat Ruz en una sentència dictada el novembre passat.

   L'Agència Tributària arriba a aquesta conclusió després de comparar les dues certificacions sobre aquestes obres que va elaborar Unifica, una per l'import total dels treballs i una altra descomptant els suposats pagaments en negre. Així, apunta que pels treballs del 2006 l'estudi hauria d'abonar 332.295,30 euros a Hisenda per regularitzar la situació fiscal. Tenint en compte les anotacions que l'extresorer Luis Bárcenas va fer als seus manuscrits, que reflectien uns pagaments inferiors als desquadraments entre certificacions, la proposta de regularització suposaria un pagament de 134.162,04 euros.

   En relació amb l'Impost de Societats del 2007, l'informe assenyala que Unifica no va declarar 211.160,77 euros corresponents a les obres a la segona planta de l'edifici (195.000 euros segons els 'papers de Bárcenas') i 274.880,35 euros (258.000 en els manuscrits) pels  treballs a la planta cinquena. La regularització ascendiria a 1,2 milions, atenent a les quantitats de les certificacions, i a 1,1 milions segons els pagaments anotats en la suposada comptabilitat B.

   L'informe, de 111 pàgines, també calcula la defraudació que hauria comès Unifica en no declarar l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) corresponent a les obres que va fer durant els anys 2009 i 2010.

1,71 MILIONS EN NEGRE

   Ruz va demanar l'informe sobre les quotes defraudades per Unifica el novembre passat, després de dictar una sentència en la qual revelava que el PP va pagar 750.000 euros amb diner negre a les obres de reforma de la seva seu central, al carrer Gènova de Madrid, que se sumen als desquadraments de 960.347,2 euros que van ser descoberts el juny de 2014. En total, s'haurien pagat en negre 1,71 milions d'euros.

   Segons la sentència de novembre, només una part d'aquests fons (184.000 euros) "haurien tingut reflex" en la comptabilitat B que gestionaven els extresorers Álvaro Lapuerta i Luis Bárcenas, mentre que la resta (566.095,04 euros) no apareixia als seus manuscrits. A més dels seients consignats per Bárcenas, "una altra part", segons el magistrat, "hauria estat abonada com a avançament o pagament a compte sense facturar", després de la qual cosa es va poder aplicar "un descompte".

   Els fets investigats podrien ser constitutius d'un o diversos delictes contra la Hisenda Pública, falsedat documental i falsedat comptable, segons assenyalava el jutge instructor.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés