Osona (Barcelona) és la que ha recuperat millor el mercat laboral després de la pandmia
BARCELONA, 22 set. (EUROPA PRESS) -
La comarca del Barcelons (Barcelona) es manté com la més competitiva de Catalunya, amb 79,5 punts sobre 100, segons l'índex de competitivitat i sostenibilitat elaborat per la Federació Empresarial del Gran Peneds (FPEG), tot i que hi ha un procés de convergncia.
L'índex ha estat presentat aquest dimecres en roda de premsa per l'autor de l'estudi i soci consultor d'Activa Prospect, David Moreno, en un acte en qu també han participat el secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, i la presidenta de la FPEG, Neus Lloveras.
Moreno ha destacat que la del Barcelons és l'"economia més orientada al mercat global basat en coneixements i tecnologia" i ha recordat que és l'única que ha mantingut el creixement durant les 17 edicions de l'índex.
De fet, la puntuació d'aquest any és la millor de la srie histrica malgrat que és una de les que més ha patit la destrucció d'ocupació i de teixit empresarial a causa de la pandmia.
Per darrere es troben el Valls Oriental, amb 57,6 punts i el Baix Llobregat (Barcelona), amb 51,8 punts; seguides del Girons (Girona), el Tarragons (Tarragona), el Segri (Lleida), el Valls Oriental, el Maresme, el Garraf (Barcelona) i el Baix Camp (Tarragona).
A l'altre plat de la balana, l'Aran, el Pallars Sobir, l'Alta Ribagora (Lleida), la Terra Alta (Tarragona) i l'Alt Urgell (Lleida) són les comarques menys competitives.
L'Aran és, de fet, la comarca que registra una prdua més gran de punts, amb set, i és la que més ocupació i teixit empresarial va destruir el 2020, amb un 20% del total d'empreses i un 25% del total de llocs de treball.
Moreno, no obstant aix, ha assenyalat que el 2021 és una de les comarques que es recupera de manera més rpida.
CONVERGNCIA
L'estudi mostra que la pandmia ha provocat un "cert procés de convergncia en competitivitat i sostenibilitat", ha assenyalat Moreno.
S'ha redut la diferncia entre les comarques de les capitals de província i les de l'rea Metropolitana de Barcelona (AMB) pel que fa a la resta de territoris de Catalunya.
Ha assegurat que "no es pot descartar que hi hagi canvis estructurals" provocats per la pandmia en el model de competitivitat de les comarques, tot i que cal veure si es consolida aquest canvi en els prxims anys.
OSONA LIDERA LA RECUPERACIÓ
L'estudi d'aquest any ha incorporat l'impacte de la pandmia en l'atur i en el teixit empresarial, ats que compara les dades del juny del 2021 amb les del febrer del 2021, just abans de la pandmia.
Osona (Barcelona) és la comarca que s'ha recuperat millor, després de marcar un 100 en l'índex, amb una afiliació a la Seguretat Social un 2% superior que abans de la pandmia i un atur un 12% superior.
Per darrere, es troben el Baix Ebre (Tarragona), amb 96,7 punts; el Bergued (Barcelona), amb 96,6 punts; l'Alt Camp (Tarragona) i el Pallars Juss (Lleida).
Al final de la llista es troben la Selva (Girona), amb 25 punts; l'Alta Ribagora (Lleida), amb 45,5 punts, i la Ribera d'Ebre (Tarragona), amb 47,2 punts.
