Publicat 22/09/2021 15:27CET

El Barcelonès es manté com la comarca més competitiva tot i que hi ha una convergència, segons FEPG

L'estudi i soci consultor d'Activa Prospect, David Moreno, al costat del secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, i la presidenta de la FPEG, Neus Lloveras
EUROPA PRESS

Osona (Barcelona) és la que ha recuperat millor el mercat laboral després de la pandèmia

BARCELONA, 22 set. (EUROPA PRESS) -

La comarca del Barcelonès (Barcelona) es manté com la més competitiva de Catalunya, amb 79,5 punts sobre 100, segons l'índex de competitivitat i sostenibilitat elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FPEG), tot i que hi ha un procés de convergència.

L'índex ha estat presentat aquest dimecres en roda de premsa per l'autor de l'estudi i soci consultor d'Activa Prospect, David Moreno, en un acte en què també han participat el secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, i la presidenta de la FPEG, Neus Lloveras.

Moreno ha destacat que la del Barcelonès és l'"economia més orientada al mercat global basat en coneixements i tecnologia" i ha recordat que és l'única que ha mantingut el creixement durant les 17 edicions de l'índex.

De fet, la puntuació d'aquest any és la millor de la sèrie històrica malgrat que és una de les que més ha patit la destrucció d'ocupació i de teixit empresarial a causa de la pandèmia.

Per darrere es troben el Vallès Oriental, amb 57,6 punts i el Baix Llobregat (Barcelona), amb 51,8 punts; seguides del Gironès (Girona), el Tarragonès (Tarragona), el Segrià (Lleida), el Vallès Oriental, el Maresme, el Garraf (Barcelona) i el Baix Camp (Tarragona).

A l'altre plat de la balança, l'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça (Lleida), la Terra Alta (Tarragona) i l'Alt Urgell (Lleida) són les comarques menys competitives.

L'Aran és, de fet, la comarca que registra una pèrdua més gran de punts, amb set, i és la que més ocupació i teixit empresarial va destruir el 2020, amb un 20% del total d'empreses i un 25% del total de llocs de treball.

Moreno, no obstant això, ha assenyalat que el 2021 és una de les comarques que es recupera de manera més ràpida.

CONVERGÈNCIA

L'estudi mostra que la pandèmia ha provocat un "cert procés de convergència en competitivitat i sostenibilitat", ha assenyalat Moreno.

S'ha reduït la diferència entre les comarques de les capitals de província i les de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pel que fa a la resta de territoris de Catalunya.

Ha assegurat que "no es pot descartar que hi hagi canvis estructurals" provocats per la pandèmia en el model de competitivitat de les comarques, tot i que cal veure si es consolida aquest canvi en els pròxims anys.

OSONA LIDERA LA RECUPERACIÓ

L'estudi d'aquest any ha incorporat l'impacte de la pandèmia en l'atur i en el teixit empresarial, atès que compara les dades del juny del 2021 amb les del febrer del 2021, just abans de la pandèmia.

Osona (Barcelona) és la comarca que s'ha recuperat millor, després de marcar un 100 en l'índex, amb una afiliació a la Seguretat Social un 2% superior que abans de la pandèmia i un atur un 12% superior.

Per darrere, es troben el Baix Ebre (Tarragona), amb 96,7 punts; el Berguedà (Barcelona), amb 96,6 punts; l'Alt Camp (Tarragona) i el Pallars Jussà (Lleida).

Al final de la llista es troben la Selva (Girona), amb 25 punts; l'Alta Ribagorça (Lleida), amb 45,5 punts, i la Ribera d'Ebre (Tarragona), amb 47,2 punts.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés