Els alcaldes recorden que el pla va suposar un "abans i un després" per als municipis catalans
BARCELONA, 31 maig (EUROPA PRESS) -
Les primeres convocatòries de la llei de barris, que es van executar del 2004 al 2010 durant el tripartit, van beneficiar 146 municipis catalans, el 47% dels quals estaven a la província de Barcelona.
Així, el pla va arribar també a 43 municipis de la província de Tarragona (29,4%), 23 de la província de Girona (15,7%) i onze de la de Lleida (7,5%) mitjançant set convocatòries, segons dades facilitades per la Generalitat a Europa Press.
El projecte, que garanteix que es concedeixin recursos a com a mínim un municipi per vegueria i que es remunta als governs socialistes de Pasqual Maragall i José Montilla, va mobilitzar fins a 1.900 milions d'euros.
Per convocatòries, el 2004 es van concedir recursos a dotze pobles o ciutats diferents, el 2005 a disset, el 2006 a setze, el 2008 a 21, el 2009 a 25 i, finalment, el 2010 a un màxim de 28.
La ciutat de Barcelona va ser l'únic municipi que va aconseguir recursos per a dos projectes diferents en una mateixa convocatòria, una acció que es va repetir cada any, menys el 2005 i 2009.
Ara, el projecte s'ha recuperat de la mà de l'executiu de Salvador Illa, que busca utilitzar la mesura amb el mateix objectiu que tenia llavors: rehabilitar les zones més vulnerables mitjançant recursos de la Generalitat i dels consistoris.
JOAN IGNASI ELENA (VILANOVA)
El diputat d'ERC i llavors alcalde de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), Joan Ignasi Elena, ha recordat com el municipi va guanyar la segona convocatòria, a la qual va presentar un projecte molt concret per a una zona degradada amb "molts problemes socials".
A parer seu, el pla va ajudar a "canviar el paisatge" del nucli antic, ja que van col·locar un centre social amb activitats culturals i comunitàries que va dinamitzar la zona.
PERE NAVARRO (TERRASSA)
El delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i aleshores alcalde de Terrassa (Barcelona), Pere Navarro, ha reivindicat el desplegament de la llei de barris com un "abans i un després" per als municipis catalans.
Ha destacat les millores urbanístiques, en matèria d'esponjament i reforma de l'espai públic, i comunitàries, establint espais de relació i mediació, que van experimentar els barris perifèrics del municipi, sorgits de la migració d'altres punts de l'Estat.
NOVA CONVOCATÒRIA A L'ESTIU
Així, el Govern d'Illa preveu llançar una nova convocatòria abans de l'estiu perquè els municipis seleccionats puguin començar a desenvolupar els seus projectes a principis de l'any vinent.
Per poder optar a la convocatòria, els barris hauran de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya, que va ser de 15.830 euros el 2023, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
L'executiu invertirà 1.000 milions d'euros en cinc anys --200 per convocatòria--, amb el que preveuen arribar a moure 1.600 milions amb l'ajuda dels ens locals.
