Planteja 68 propostes per dignificar-ne les condicions laborals
BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha reclamat al Govern espanyol ratificar el Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i equiparar els drets i la protecció de les empleades de la llar i de les cures als de la resta de treballadors.
"Estem molt preocupats per aquesta situació de precarietat en què els drets laborals no es garanteixen i es produeix discriminació, violència i moltes coses que com a Ajuntament hem d'abordar", ha dit en roda de premsa aquest dilluns la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López.
L'han acompanyat la representant de Mujeres Pa'lante, Norma Veliz; el portaveu de CC OO -Citi, Carles Bertran, i l'exempleada de la llar i representant de l'associació Dones Migrants i Diverses, Bessy Ponce.
Segons l'Ajuntament, existeixen més de 700.000 persones en situació de desigualtat social, afectades per la desprotecció de la salut al lloc de treball, la dificultat d'accés a les cotitzacions per a les pensions i les prestacions contributives, la vulneració del dret a un acomiadament motivat i la mala cobertura social en l'impagament de salaris, entre uns altres.
I és que segons l'OIT, Espanya és un dels tres països de la UE que genera més treball domèstic, amb Itàlia i França, que representa el 5% de l'ocupació, i entre 1995 i l'any 2010 s'ha passat de 350.000 a 750.000 empleats en aquest sector, registrant-se actualment una tendència de descens moderat.
"FREGUEM L'ESCLAVITUD"
Bessy Ponce, que actualment exerceix un altre treball, ha explicat com ella mateixa fa algun temps i altres conegudes treballen de forma interna en una casa, de diumenge a diumenge, per un sou d'entre 500 i 500 euros i sense dret a festius o hores de temps lliure durant la jornada.
"Freguem pràcticament l'esclavitud i se'ns sumen problemes per ser migrants. Si preguntem pel nostre dret a cobrar pagues, se'ns diu que no tenim papers i que podríem tenir problemes. Sentim por i per desconeixement no sabem on acudir", ha lamentat Ponce.
Veliz ha sostingut que a Mujeres Pa'lante s'atenen unes 600 dones anuals, de les quals el 89% són empleades de la llar, i d'aquestes només una desena són espanyoles: "Moltes estan en situació administrativa irregular i el 90% treballa sense contracte i fins i tot cobrant tres euros l'hora".
"Es tracta d'un sector invisibilitzat", ha dit Bertran, que ha defensat la necessitat de posar sobre la taula alternatives que impliquin reforçar l'Estat del benestar, controlar les condicions laborals d'aquest col·lectiu i apostar per la negociació col·lectiva.
VOLUNTAT POLÍTICA
Per revertir aquesta situació, en el marc del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona es va crear un grup de treball que ha elaborat un document amb 68 propostes per reivindicar els drets d'aquest col·lectiu: "Si hi ha voluntat política, es poden fer", ha afirmat López.
Aquestes propostes es dirigeixen a diferents administracions en funció de les seves competències, i l'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a cercar la dotació pressupostària necessària per executar les que siguin d'àmbit municipal, alhora que aquest divendres portarà al Ple una declaració institucional per aconseguir el compromís municipal necessari per incentivar la contractació d'empleades de la llar.
Entre les propostes figuren reformar la Llei d'Estrangeria, destinar els recursos necessaris a la Llei de Dependència i eliminar el Sistema Especial dins de la Seguretat Social per a les persones empleades de la llar i realitzar la seva incorporació immediata al Règim General de la Seguretat Social.
També incloure la reclamació al Fons de Garantia Salarial (Fogasa) dels salaris deixats de percebre per impagament, fer operatives les cobertures per maternitat i a la Seguretat Social, especialment en prestacions d'atur, establir taules salarials i sol·licitar incloure els fills a càrrec fora de l'Estat a les deduccions a la declaració de la renda, entre d'altres.
