BARCELONA, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
Barcelona celebra des d'aquest dimecres i fins divendres el 19è congrés mundial de l'ERUS, en el qual uns 800 cirurgians d'arreu del món debatran sobre cirurgia robòtica aplicada a la urologia.
L'ERUS (secció de cirurgia robòtica de la Societat Europea d'Urologia) dona protagonisme a la cirurgia en directe, ja que es preveuen unes 38 cirurgies, informa la Fundació Puigvert en un comunicat.
DEMOSTRACIONS EN VIU
També es diversifica el programa: a més de cirurgia oncològica, s'abordaran cirurgies reconstructives, reimplants i cirurgia pediàtrica, entre altres procediments de l'especialitat, i en què la cirurgia robòtica té el camp d'aplicació més gran: la urologia.
Amb l'aposta per les demostracions en viu, s'ha reduït l'espai del congrés dedicat a la comunicació científica i a les presentacions orals.
ALBERTO BREDA
El president de la Secció de Cirurgia Robòtica de la Societat Europea d'Urologia (ERUS-EAU), Alberto Breda, ha defensat la demostració en directe perquè s'hi aprenen les tècniques que s'observen i també "intangibles més valuosos, com els criteris d'actuació, la gestió de complicacions i la presa de decisions", ja que acompanya el metge des de la pantalla.
"Fins i tot des d'altres parts del món, estarem acompanyant cirurgians transoceànics en línia", ha explicat.
SIS HOSPITALS CATALANS
Breda (adscrit a la Fundació Puigvert a més de presidir l'ERUS) ha destacat la participació dels principals hospitals públics de Barcelona que tenen sistemes robòtics propis i "excel·lència clínica" en urologia.
Són l'Hospital Clínic de Barcelona, Hospital Vall d'Hebron, Hospital de Bellvitge, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital Parc de Salut Mar i la Fundació Puigvert (només a Barcelona hi ha 14 robots Da Vinci i 2 Hugo; aquests, incorporats enguany).
CIRURGIA ROBÒTICA: "PRIMERA OPCIÓ"
La cirurgia robòtica només s'aplica en el 3% dels procediments d'àmbit mundial, malgrat estar demostrat que redueix el risc de complicacions durant la intervenció i que escurça la recuperació del pacient.
Breda considera fonamental "avançar en l'aplicació de la cirurgia robòtica com a primera opció", pels seus avantatges: menys sagnat, menys dolor postoperatori i menys hospitalització.
Ha definit aquest congrés com una exposició universal de la cirurgia robòtica i les seves aplicacions, "tant en termes d'agenda i de programació com en desplegament tecnològic".
A més a més, ha destacat que la innovació implica tecnologia d'avantguarda per a la cirurgia, però també per desenvolupar "sistemes de realitat augmentada i intel·ligència artificial per fer anàlisi de dades i futures recerques".
FUNDACIÓ
La Fundació Puigverd va ser el primer centre espanyol a adquirir i operar amb Da Vinci (2005), a utilitzar-lo per a una intervenció pediàtrica (2007), va fer la primera cistectomia a Espanya (2008), el primer trasplant mundial per via laparoscòpica (2009), la primera extracció de ronyó de donant viu a Espanya (2010), va ser el primer centre europeu a fer una cadena de trasplant renal amb donant de bona voluntat (2011), va fer la primera retransmissió en viu a Espanya de cistectomia radical robòtica (2012), el primer trasplant renal complet amb cirurgia robòtica a Europa (2015) i és el primer centre a Espanya a adquirir i operar amb Hugo.
Breda és cap de la Unitat d'Urologia Oncològica i de l'Equip Quirúrgic de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert, i especialista en urologia oncològica, cirurgia laparoscòpica i robòtica, crioterapia en tumor de pròstata i ureteroscòpia flexible en la litiasi renal i tumors de via urinària.
Ha estat pioner en tècniques quirúrgiques mínimament invasives tant en ronyó com en pròstata; el 2010 va ser el primer cirurgià que va fer a Espanya una extracció renal de donant viu amb Da Vinci; el 2015, el primer a Europa a fer un trasplantament renal robòtic complet de donant viu, i el 2022 ha fet la primera nefrectomia parcial d'Europa amb Hugo.
