BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
El servei que va engegar l'Ajuntament de Barcelona per a ferits i afectats per la intervenció policial del referèndum de l'1 d'octubre ha atès 294 persones, entre elles l'home ferit per una bala de goma en un ull, del qual ha perdut la visió, cas en el qual es personarà el consistori.
El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha destacat aquest dimarts en roda de premsa que han donat instruccions per personar-se, la qual cosa podria fer en altres casos en funció del paper de la Fiscalia, fins ara "no amb una actitud passiva, sinó activa perquè no s'investiguin" els fets i obstruccionista, segons ell.
Asens ha presentat l'informe del servei impulsat després de l'1-O, que conclou que aquest va ser l'"episodi de violència massiva institucional més greu des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu que s'ha produït mai a Barcelona, i segurament en l'Estat i en territori europeu".
"Es van creuar totes les línies vermelles" amb l'actuació policial de l'1 d'octubre, que va obrir una ferida en usar la violència de forma desproporcionada contra milers de persones que volien exercir el seu dret a vot de forma pacífica, segons Asens, que ha recordat que en tota Catalunya va haver-hi prop de 1.000 ferits, amb 325 d'ells a Barcelona.
FORÇA EXCESSIVA
L'informe --que es traslladarà al jutjat que ha obert diligències per investigar els fets-- conclou que, malgrat que la intervenció policial tenia la cobertura d'una resolució judicial, es va produir un ús excessiu de la força, que tenia per objectiu "crear pànic entre la població per desincentivar i desmobilitzar la gent que no havia anat encara a votar a fer-ho".
Ha titllat d'"especialment greu" l'ús de bales de goma, que van provocar almenys tres ferits --el que ha perdut la visió d'un ull, un altre amb impacte en la cama, i un altre en l'abdomen--, dels quals s'han entrevistat amb dos, i ha recordat que el Parlament les bales de goma el 2013, alguna cosa que demana que s'estengui a tots els cossos policials i a tota Espanya.
Asens ha sostingut que l'actuació policial "va provocar un mal més gran que el que intentava prevenir: en lloc d'evitar un problema d'ordre públic, es va provocar un problema d'ordre públic", sense respectar els protocols d'actuació i sense respectar els principis d'oportunitat, congruència i proporcionalitat, segons ell.
De les 294 persones ateses en el servei --obert del 2 al 20 d'octubre--, 49 van rebre atenció jurídica i psicològica presencial; 11 l'han rebut només psicològica; cinc, jurídica; 171 han participat en vuit tallers grupals; 41 han contactat per aportar informació i material audiovisual, i 17 han demanat informació.
La directora de Drets de Ciutadania, Aida Guillén, ha detallat que el 58% dels atesos han estat dones i que el grup d'edat més nombrós ha estat el d'entre 35 i 50 anys, amb la majoria de casos als centres educatius Mediterrània, Pau Claris i Pau Romeva, encara que també es van donar tres casos al carrer sense estar a prop d'un col·legi.
AGRESSIONS SEXUALS
La majoria de casos atesos van rebre cops de puny, bufetades o puntades (49); empentes (35); cops de porra en la part superior del cos (22); cops de porra en la part inferior (11), i intimidacions verbals (sis), mentre que s'han entrevistat dos ferits per bales de goma i altres dues per agressions de caràcter sexual, que han presentat o presentaran denúncia, segons Guillén.
La directora de l'àrea d'atenció psicosocial del Centre de Defensa de Drets Humans Irídia, Irene Santiago, ha explicat que almenys cinc persones que van acudir al servei van requerir després assistència a la xarxa pública, amb casos com crisis d'angoixa, estrès agut, insomni, pensaments recurrents, por a sortir de casa i als cossos policials i sensació d'hiperalerta.
MANIFESTACIONS D'SCC
Asens ha recordat que l'Ajuntament es personarà com a acusació particular en agressions greus en la manifestació del diumenge passat convocada per Societat Civil Catalana (SCC) --com ja va fer amb una després de la del 8 d'octubre--, i ha demanat a la Generalitat "estar més vigilant a l'hora d'autoritzar aquestes manifestacions" i d'establir les condicions que han de reunir.
Ha dit que ambdues manifestacions convocades per SCC han acabat amb agressions --encara que han estat minoritàries--, per la qual cosa ha demanat als convocants rebutjar aquests episodis, i ha ressaltat: "Ens preocupa, i demanem que s'estigui vigilant i atent en properes convocatòries perquè no torni passar això".
