MADRID, 26 nov. (EUROPA PRESS) -
Després de més de cinc anys d'instrucció, aquest dilluns es posa en marxa a l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares (Madrid) el judici per les suposades irregularitats en la sortida a Borsa de Bankia el 20 de juliol del 2011, que asseurà al banc dels acusats 34 persones físiques i jurídiques, entre les quals hi ha la mateixa Bankia i la seva matriu BFA.
Les acusacions populars són la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocat de l'Estat (en representació del Frob), la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) i la Confederació General del Treball (CGT). Es dona la circumstància que la Fiscalia no acusa els 34 investigats, sinó que només dirigeix les seves actuacions contra quatre persones: l'expresident i l'exvicepresident de Bankia, Rodrigo Rato i José Luis Olivas, i els exconsellers José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú Pons.
Segons el Ministeri Públic, és l'antiga cúpula de l'entitat la culpable en aquest procediment per no reflectir la imatge fidel del banc amb la finalitat d'obtenir "costi el que costi" els fons necessaris per cobrir les exigències de capital.
Per la seva banda, entre les acusacions particulars de detallistes que van perdre els seus diners amb la sortida a Borsa de l'entitat, es troben l'Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros (Adicae), l'Asociación Española de Accionistas Minoritarios de Empresas Cotizadas (Aemec), el grup ciutadà 15MpaRato i altres afectats.
Pel que fa al suposat perjudici pel qual se l'acusa, Bankia va obrir el febrer del 2016 un procés de devolució de la inversió per la sortida a Borsa als accionistes minoristes que van invertir en l'oferta pública de subscripció d'accions que l'entitat va dur a terme el juliol del 2011. Del total d'11.000 particulars que es querellen contra l'entitat, el 98% va rebre els diners invertits més els interessos legals, i només queden pendents d'obtenir el que van perdre un màxim de 168 persones, l'import a tornar de les quals és inferior a dos milions d'euros.
Segons sosté el banc en el seu escrit de defensa, tots els accionistes minoristes van tenir l'oportunitat de sol·licitar la devolució del 100% del que havien invertit i, en qualsevol cas, ha presentat un escrit perquè la Sala l'autoritzi obrir un compte per tornar els diners a aquestes 168 persones.
D'altra banda, l'entitat posa en dubte la legitimitat de les persones físiques que formen part de l'acusació particular, per la qual cosa ha reclamat a l'Audiència Nacional que exigeixi el títol de legitimitat a totes les acusacions.
Encara que Bankia defensa que només són aquests 168 usuaris els que estan legitimats per personar-se en el judici penal, Adicae assegura que els petits accionistes, hagin recuperat els seus diners o no, "poden mantenir les seves acusacions penals per a l'esclariment dels fets i l'exigència de responsabilitats".
FALSEDAT DE COMPTES I ESTAFA?
Respecte a l'acusació de falsedat de comptes i estafa, Bankia es defensa que la informació financera del fulletó de sortida a Borsa va ser degudament auditat per Deloitte, però estava referit a l'exercici 2010 de BFA i a la intermèdia trimestral del 31 de març de Bankia.
Així, malgrat no contenir els comptes anuals auditats corresponents als tres exercicis anteriors, la CNMV va autoritzar que l'emissió fos aprovada, atès que Bankia no tenia tal antiguitat en aquell moment. També va ser ratificat pels perits judicials.
"Tota aquesta informació financera inclosa en el fulletó informatiu i acceptada per la CNMV reflectia la imatge fidel del patrimoni de Bankia en la data de sortida a Borsa", d'acord amb l'escrit de defensa de l'entitat.
Uns mesos després del debut borsari, es van enviar a la CNMV uns comptes anuals relatius a l'exercici complet del 2011 de Bankia que presentaven un benefici de 309 milions d'euros.
Els primers comptes presentats no van ser signats per l'auditor a causa que el Reial decret-llei 2/2012, conegut com Guindos I, exigia a l'entitat enviar al Banc d'Espanya un pla de viabilitat. Mentre es trobava a l'espera de la resposta del supervisor, l'entrada en vigor de Guindos II, la crisi de liquiditat derivada dels problemes amb l'euro que va tenir lloc aleshores i la conseqüent pèrdua de valor dels actius, va motivar que el banc reflexionés sobre dur-ne a terme una reformulació.
Bankia explica en la seva defensa que el valor dels seus actius ja no era el mateix, de manera que el consell d'administració va aprovar uns comptes reformulats que presenten unes pèrdues comptables de 3.000 milions d'euros. Aquests comptes reformulats van ser aprovats pel consell d'administració de l'entitat el 25 de maig del 2012.
"Amb independència de l'opinió que cadascú pugui tenir sobre els comptes reformulats, la veritat processal que s'asseu en aquest procediment és que aquests comptes no són falsos", recalca el banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri.
Al juliol del 2012, UPyD es va querellar contra el banc i es va iniciar un període d'instrucció. Al desembre del 2014, els informes dels perits judicials Víctor Sánchez Nogueras i Antonio Busquets Oto van qualificar els comptes de "falsos" i al novembre del 2017 el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va decidir obrir el judici oral.
Bankia critica que l'acte d'obertura es va basar, únicament i exclusiva, en els informes elaborats pels perits, quan existien en la causa "molts altres informes pericials" en els quals es posava de manifest que aquests perits van incórrer en errors i que van arribar a conclusions "totalment contraposades".
TENIA BANKIA PROU CONTROLS INTERNS?
Perquè una persona jurídica pugui ser imputada per un delicte penal, ha de demostrar-se que no tenia els procediments ni els controls suficients per evitar el risc que els seus treballadors cometessin aquest delicte.
En el seu escrit, Bankia argumenta que, en la seva condició d'entitat financera regulada i sotmesa a la supervisió d'organismes reguladors com el Banc d'Espanya o la CNMV, la seva activitat està subjecta a una extensa normativa comunitària, estatal i autonòmica.
A més, el banc assegura que va assumir com a pròpies les múltiples eines, polítiques, protocols i circulars internes ja existents a Caja Madrid i les va imposar als seus treballadors, per la qual cosa sosté que no es troba davant d'un supòsit "d'inexistència de qualsevol case d'eines de control", per la qual cosa no pot atribuir-se una responsabilitat penal a Bankia per una "falta total de mesures de vigilància i control per prevenir la comissió de delictes per les persones físiques", com sosté l'acusació particular.
