El jutge Andreu va rebutjar la seva sol·licitud i confirma que si no diposita la quantitat abans de dimecres procedirà a embargar els seus béns
MADRID, 20 oct. (MADRID) -
L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha intentat que l'asseguradora de Caja Madrid, Mapfre, cobreixi la fiança de 16 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil per l'ús de les 'targetes B' opaques al fisc que li va imposar dijous passat el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, segons han informat fonts jurídiques.
El banquer va presentar un escrit divendres passat formalitzant aquesta sol·licitud i reclamant al Jutjat Central d'Instrucció número 4 que es dirigís a l'asseguradora per formalitzar el pagament de la milionària quantitat.
El jutge Andreu ha rebutjat en una providència feta pública aquest dilluns la seva petició. El magistrat confirma que Blesa disposa d'un termini que expira dimecres que ve per fer efectiva la fiança i recorda que, en el cas que els diners no siguin dipositats, procedirà a l'embargament dels seus béns.
Fonts pròximes a l'expresident de la caixa madrilenya van avançar la setmana passada que Blesa no podrà fer front a la fiança i assumirà, per tant, l'embargament del seu patrimoni. Van precisar que no té capacitat econòmica suficient per fer front a l'abonament. Blesa sí que va poder atendre en el termini de 24 hores una fiança de 2,5 milions d'euros que li va imposar el jutge Elpidio José Silva per eludir el seu ingrés a la presó el maig del 2013.
A més, el banquer té previst recórrer en cinc dies la fiança acordada pel jutge Andreu, tot i que la presentació d'aquest escrit no paralitza el termini del qual disposa per fer efectiva la caució, que venç dimecres que ve.
PRESENTARÀ RECURS
Andreu va donar un termini de cinc dies per al dipòsit de les respectives fiances a Blesa i a l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, a qui va exigir tres milions d'euros. En cas que no les paguin, el magistrat portarà a terme una investigació patrimonial i requerirà al Registre de Béns Mobles, al Registre Mercantil, al Registre de la Propietat, a la Seguretat Social i a l'Agència Tributària un llistat sobre els seus béns.
El procediment habitual a seguir pels jutjats en cas d'embargament és procedir a una investigació patrimonial, sol·licitant als organismes citats la localització dels seus béns per elaborar un llistat que inclogui conceptes com salaris, pisos, vehicles o accions. Després d'això, es lliurarà un ofici per procedir al seu embargament començant per aquells amb més liquiditat, com comptes i accions.
En el cas dels pisos, es demanarà una nota simple al Registre de la Propietat per comprovar si té càrregues i un perit taxarà l'habitatge. Si els afectats aporten els seus propis peritatges, aquests es contrastaran amb els ordenats pel jutge.
Les fiances, que han estat imposades a petició de la Fiscalia Anticorrupció i amb l'adhesió del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), principal accionista de Bankia, inclouen tant la responsabilitat civil que Blesa i Rato haurien d'afrontar en el cas de ser condemnats per l'ús de les 'targetes B' com la multa del 25% que estableix la llei.
Segons fonts jurídiques, els consellers de Caja Madrid van gastar amb les seves targetes opaques durant el mandat de Miguel Blesa (del 1996 al gener del 2010) un total de 12,5 milions, mentre que durant la presidència de Rato a la caixa madrilenya (entre el gener del 2010 i el desembre del 2011) van carregar un total de 2,6 milions d'euros.
