MADRID, 17 oct. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa assumirà l'embargament del seu patrimoni en no poder fer front a la fiança de 16 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil que el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu li ha imposat en la peça en què investiga l'ús de 'targetes B' opaques al fisc per part de consellers i directius de Bankia i Caja Madrid , segons han informat a Europa Press fonts jurídiques.
L'expresident de la caixa madrilenya no té capacitat econòmica suficient per fer front a l'abonament de la milionària quantitat. Blesa sí que va poder atendre en el termini de 24 hores una fiança de 2,5 milions d'euros que li va imposar el jutge Elpidio José Silva per eludir el seu ingrés a la presó el maig del 2013.
A més, el banquer té previst recórrer en cinc dies la fiança acordada pel jutge Andreu, tot i que la presentació d'aquest escrit no paralitza el termini del qual disposa per fer efectiva la caució, que venç dimecres que ve.
Andreu ha donat un termini de cinc dies per al dipòsit de les respectives fiances a Blesa i a l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, a qui ha exigit tres milions d'euros. En cas que no les paguin, el magistrat portarà a terme una investigació patrimonial i requerirà al Registre de Béns Mobles, al Registre Mercantil, al Registre de la Propietat, a la Seguretat Social i a l'Agència Tributària un llistat sobre els seus béns.
El procediment habitual a seguir pels jutjats en cas d'embargament és procedir a una investigació patrimonial, sol·licitant als organismes citats la localització dels seus béns per elaborar un llistat que inclogui conceptes com salaris, pisos, vehicles o accions. Després d'això, es lliurarà un ofici per procedir al seu embargament començant per aquells amb més liquiditat, com comptes i accions.
En el cas dels pisos, es demanarà una nota simple al Registre per comprovar si té càrregues i un perit taxarà l'habitatge. Si els afectats aporten els seus peritatges, es contrastaran amb els ordenats pel jutge.
Aquesta matèria apareix regulada a l'article 42 de la Llei Hipotecària o els articles 141 i 142 del Reglament Hipotecari relatius a les anotacions preventives de drets en els registres i els embargaments de béns immobles.
Les fiances, que han estat imposades a petició de la Fiscalia Anticorrupció i amb l'adhesió del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), principal accionista de Bankia, inclouen tant la responsabilitat civil que Blesa i Rato haurien d'afrontar en cas de ser condemnats per l'ús de les 'targetes B' com la multa del 25% que estableix la llei.
Segons fonts jurídiques, els consellers de Caja Madrid van gastar amb les seves targetes opaques durant el mandat de Miguel Blesa (del 1996 a gener del 2010) un total de 12,5 milions, mentre que durant la presidència de Rato a la caixa madrilenya (entre gener del 2010 i desembre del 2011) van carregar un total de 2,6 milions d'euros.
DENÚNCIA DEL FROB
L'escàndol ha estat conegut després que Bankia traslladés al seu principal accionista, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), un informe i un CD amb el detall de moviments bancaris que aquest organisme va traslladar a la Fiscalia Anticorrupció.
El fiscal en cap Anticorrupció, Antonio Salinas, va judicalitzar l'assumpte el passat 24 de setembre en traslladar a l'Audiència Nacional les diligències que havia obert a començaments de mes per possibles delictes societaris d'administració deslleial i apropiació indeguda.
El jutge Fernando Andreu, que va assumir aquests fets en instruir el 'cas Bankia', ha preguntat al Banc d'Espanya si coneixia l'existència d'aquestes targetes i li ha demanat que, en el marc de l'informe pericial que està fent sobre les pràctiques a l'entitat, analitzi si el seu ús pot constituir un delicte d'administració deslleial.
