Publicat 28/01/2019 20:07

El Banc d'Espanya veu incertesa en la previsió d'ingressos del Govern central i preveu un dficit del 2%

Comissió d'Economia i Empresa al Congrés dels Diputats
Ricardo Rubio - Europa Press - Archivo


Manté la previsió de creixement en el 2,2% per augura una moderació en la creació d'ocupació en part per la pujada del SMI

MADRID, 28 EUROPA PRESS

El Banc d'Espanya adverteix que les estimacions dels ingressos públics recollides als Pressupostos es troben subjectes a riscos a la baixa "significatius", amb "molta incertesa" respecte a la capacitat recaptatria dels nous impostos ('taxa Google' i 'taxa Tobin'), si bé rebaixa del 2,4% a entorn del 2% la seva previsió de dficit per aquest any després d'incorporar els impactes de les mesures de despeses i ingressos.

Així ho ha assenyalat Hernández de Cos durant la seva compareixena davant la Comissió de Pressupostos del Congrés per informar sobre el projecte de llei dels nous comptes públics, en la qual ha posat en dubte les previsions recaptatries i de dficit del Govern espanyol, advertint que hi ha riscos a la baixa "significatius" respecte al creixement dels ingressos tributaris i per cotitzacions socials del 8,2% estimat per l'Executiu de Pedro Sánchez en el projecte de Pressupostos.

Hernández de Cos ha qüestionat l'estimació d'ingressos tributaris perqu, segons ha explicat, la recaptació més gran del nou SII de l'IVA no es trasllada a les magnituds de Comptabilitat Nacional, ja que els augments que conté el projecte de PGE no afecten la recaptació de caixa ni el dficit de les AAPP.

A més, considera que les previsions del Projecte de PGE semblen incorporar unes elasticitats superiors a les mitjanes histriques. De fet, d'acord amb els seus clculs, la recaptació agregada per impostos compartits i cotitzacions socials efectives augmentaria un 5,6% el 2019, davant de l'increment previst del projecte de PGE del 6,9%, en tots dos casos corregit per l'efecte del SII.

La principal font d'aquesta discrepncia se centra en la diferent previsió per a les cotitzacions socials, segons el Banc d'Espanya, que cita com un altre "focus de risc" sobre la previsió d'ingressos el fet que l'estimació dels impactes recaptatoris de les noves figures tributries, com l'impost als serveis digitals i a les transaccions financeres, est subjecta a un "elevat grau d'incertesa", donada l'absncia de referncies histriques sobre el funcionament de les mateixes.

També veu un risc addicional en el potencial retard de l'entrada en vigor dels nous comptes.

DFICIT DEL 2% AQUEST ANY I SORTIDA DEL PROCEDIMENT DE DFICIT EXCESSIU

En qualsevol cas, després d'afegir els impactes de les mesures d'ingressos i despeses del projecte de PGE no incorporats en les seves estimacions de desembre, rebaixa del 2,4% a l'entorn del 2% la seva previsió de dficit per aquest any, la qual cosa suposa set desenes més que l'objectiu oficial de l'1,3% fixat per aquest any. Aix suposa un desfasament d'uns 8.000 milions d'euros.

D'aquesta manera, Espanya sortir aquest any del procediment de dficit excessiu en el qual porta immersa des de l'any 2009, en reduir el seu dficit per sota del 3%.

No obstant aix, ha advertit que un menor impacte recaptatori de les noves figures tributries enfront de l'oficialment estimat, un retard en l'entrada en vigor de les mesures impositives incloses en els PGE o una potencial materialització dels riscos a la baixa de les perspectives de creixement de l'economia elevarien a l'ala aquesta projecció del dficit, mentre que una resposta més dinmica dels ingressos impositius a les bases macroeconmiques que l'estimada histricament o una contenció de la despesa discrecional hi repercutirien a favor.

Quant al to de la política fiscal el 2019, ha apuntat que ser de nou neutral, i per tant, el nivell del dficit estructural se situaria entorn del 2,5% del PIB, d'acord amb les estimacions del Banc d'Espanya, un valor similar al dels últims cinc anys i superior al de 2013-2014, la qual cosa indica que "prcticament tota la reducció observada des del 2013 en el dficit públic s'hauria degut a l'efecte del cicle econmic".

MANTÉ QUE ESPANYA CREIXER UN 2,2% PER AVISA DE RISCOS

A nivell macroeconmic, ha destacat que l'economia espanyola continuar el 2019 immersa en la fase expansiva iniciada fa ja sis anys, encara que registrant una nova moderació del seu ritme de creixement des del 2,5% estimat per al 2018 fins al 2,2% per aquest any, la mateixa estimació que al desembre. Aix sí, ha recalcat que el recent empitjorament de l'entorn exterior de l'economia espanyola planteja "riscos a la baixa" sobre aquestes estimacions.

Segons Hernández de Cos, la desacceleració respon en gran manera al context internacional més feble, derivat de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, els dubtes sobre el Brexit i l'enduriment de les condicions financeres globals. De fet, constata ja que la desacceleració ha provocat una "certa deterioració" del supervit per compte corrent.

Malgrat tot, ha valorat que l'economia espanyola ha mostrat en els últims trimestres una "resistncia significativa", desaccelerant-se en menor mesura que la Unió Econmica i Monetria (UEM).

Entre d'altres factors, a aix hi hauria contribut l'impuls sobre les rendes de les llars derivat de l'entrada en vigor, en la segona meitat de l'any passat, d'algunes mesures incloses en els PGE per al 2018.

L'OCUPACIÓ ES RALENTEIX EN PART PER L'AUGMENT DEL SMI

Quant a l'atur, apunta que la creació d'atur es ralentir aquest any, en part perqu hi haur menys avan de l'activitat per també com a conseqüncia de l'augment en més d'un 22% del Salari Mínim.

Les projeccions del Banc d'Espanya mostren que el creixement del número d'ocupats se situar entorn de l'1,6% anual aquest any, la qual cosa permetr reduccions addicionals de la taxa d'atur fins a l'entorn del 14%.

El governador del Banc d'Espanya ha avisat que l'economia mundial es troba ja en una fase més avanada del cicle, i l'economia espanyola "no és immune als desenvolupaments internacionals, especialment als de la UE, i més quan persisteixen a Espanya "elevats nivells d'endeutament exterior i públic".

Per aix, ha defensat que no han de retardar-se els esforos per seguir millorant la posició pressupostria de les administracions públiques i per introduir una "ambiciosa" agenda de reformes estructurals que permetin apuntalar la confiana dels diferents agents de l'economia i augmentar el potencial de creixement.

SISTEMA DE PENSIONS

Finalment, sobre les pensions ha assenyalat que els pressupostos de l'any passat i els del 2019 han suposat una relaxació de l'engegada dels mecanismes de les reformes de 2011 i 2013, amb el retard de l'aplicació del factor de sostenibilitat fins al 2023 i, sobretot, la tornada a un sistema de revaloració anual de les pensions en línia amb l'IPC.

La reintroducció permanent d'aquest sistema d'indexació generaria, d'acord amb els clculs del Banc d'Espanya, un increment addicional de la despesa superior a 3 punts percentuals del PIB el 2050.

En conseqüncia, creu que garantir la sostenibilitat financera del sistema públic de pensions requerir mesures addicionals pel costat dels ingressos o el de les despeses del sistema, o de tots dos.

L'organisme publicar a finals de mar una actualització completa de les seves previsions macroeconmiques, segons ha anunciat Hernández de Cos.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés