MADRID, 20 març (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya s'ha mostrat "una mica insatisfet" amb la reducció del dficit públic i té por d'"un altre any en guaret" per a la consolidació fiscal, perqu pronostica una rebaixa de només dues dcimes per aquest any, fins al 2,5% del PIB, davant del 2,7% que va tancar el 2018.
D'aquesta manera ho ha advertit el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, durant la presentació de l'informe sobre projeccions macroeconmiques de l'economia espanyola, en qu el Banc d'Espanya eleva una dcima la previsió del dficit públic per aquest any, fins al 2,5% del PIB, i la manté en el 2% i en l'1,8% el 2020 i 2021, respectivament.
Arce ha explicat que el panorama en termes pressupostaris ha canviat "molt poc", perqu al desembre ja s'incorporaven algunes de les mesures amb més possibilitats de veure la llum, com l'ala del SMI o la pujada de sou del funcionariat, i ha indicat que l'augment d'una dcima de la previsió de dficit per aquest any es deu a algunes de les mesures aprovades via reial decret en els anomenats 'divendres socials'.
En concret, ha citat, amb un impacte "relativament petit", mesures com la recuperació del subsidi per a més grans de 52 anys, l'exempció de l'IRPF en les prestacions de paternitat o l'augment dels permisos de paternitat.
També ha assenyalat que encara que es manté la previsió de creixement per aquest any en el 2,2% en termes reals, l'estimació per al PIB nominal s'ha redut en tres dcimes, fins al 3,6%, la qual cosa repercuteix igualment en el dficit públic.
Per contra, contribuir a la reducció del dficit l'augment de les bases mximes de cotització, que no es va contemplar al desembre, i l'actualització de les dades de recaptació, que estan sent "positives" en la part final de l'exercici del 2018.
En qualsevol cas, davant la previsió d'una reducció de només dues dcimes del dficit públic, des del 2,7% del PIB estimal l'any 2018 al 2,5% del PIB aquest any, Arce té por d'un "altre any en guaret en termes de consolidació fiscal". "Reduir només dues dcimes el dficit, i que sigui un dels dficits més alts de la zona euro, a nosaltres ens deixa una mica insatisfets", ha postillat.
POLÍTICA FISCAL "CLARAMENT EXPANSIVA"
A més, ha advertit que si finalment es materialitzen les seves previsions d'un dficit públic del 2,5% i un creixement del 2,2%, la política fiscal d'aquest any tindr un to "clarament expansiu i procíclic", per la qual cosa s'introduiria estímul en un moment "ja bastant favorable".
D'altra banda, Arce creu que en la decisió de la Comissió Europea de treure del Procediment de Dficit Excessiu (PDE) Espanya creu que "dominar" el fet d'haver rebaixat el dficit públic per sota del 3% del PIB, i ha recordat que amb la literalitat de les normes europees, la decisió també es basa en altres elements, com les condicions sobre la sostenibilitat de la reducció del desajustament.
DEUTE
Respecte al deute públic, ha pronosticat una reducció "molt gradual", que situar la rtio del deute públic al voltant del 95% del PIB l'any 2021, per la qual cosa ha subratllat que ha de desplegar-se una estratgia de consolidació fiscal per dur aquest nivell a cotes "manejables". Aix sí, ha fet una lectura "positiva" del fet que bona part del deute públic espanyol es trobi en mans d'estrangers, perqu evidencia "confiana en l'economia espanyola", tal com es constata en els resultats de les últimes subhastes del Tresor.
Així mateix, preveu que la capacitat de finanament davant de la resta del món descendeixi per sota de l'1% del PIB, a causa d'una certa deterioració del supervit de béns no energtics i serveis. Detalladament, projecta una prolongació de les necessitats de finanament de les llars, amb un lleuger repunt del seu estalvi, i una reducció gradual de les necessitats de finanament de les administracions públiques.
SENSE CONTAGI D'ITLIA PER UN POSSIBLE INFERIOR CONSUM DE LES LLARS
L'organisme supervisor manté les seves previsions de creixement per a l'economia espanyola en el 2,2% aquest any, l'1,9% el 2020 i l'1,7% el 2021, a causa que es compensa entre sí el comportament recent de l'activitat, cosa que és "més dinmic del que s'esperava". Tanmateix, constata un "cert empitjorament" de les perspectives de curt termini com a conseqüncia de la deterioració del context exterior.
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya ha indicat que el contagi de la situació a Itlia ha estat "molt modesta", encara que sí es va produir "algun diferencial" en els inicis de la crisi financera transalpina, després "es va moderar bastant". De fet, els últims episodis de més tensió a Itlia "no han tingut una translació tan intensa en el deute espanyol i portugues", per la qual cosa ha insistit que l'efecte és "molt modest" de moment".
No obstant aix, ha advertit que si Itlia s'enfronta a un escenari pitjor que l'actual, amb un situació financer "greu", li podr afectar "molt" a la zona euro i per tant a l'economia espanyola.
