La taxa d'atur seguir reduint-se (fins al 12,8% el 2021), per a un menor ritme, i manté al 2,4% l'estimació de dficit per aquest any
MADRID, 24 set. (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya ha retallat quatre dcimes la seva estimació de creixement del PIB el 2019, fins al 2%, i també ha rebaixat dues dcimes, fins a l'1,7%, el seu pronstic pel 2020 pel menor dinamisme observat per al segon semestre de l'any com a conseqüncia de les majors incerteses tant nacionals com internacionals. Pel 2021, espera un creixement de l'1,6%, una desena menys que la previsió anterior.
En el seu butlletí trimestral anterior, publicat al juny, l'autoritat monetria va elevar dues desenes la seva estimació per aquest any, des del 2,2% al 2,4%, i ara tres mesos després, retalla l'estimació fins al 2%, i la situa dues dcimes per sota de l'estimació oficial del Govern, la qual cosa dóna mostra de l'elevada incertesa actual.
En aquest Informe Trimestral sobre l'economia espanyola, que recull les noves projeccions macroeconmiques 2019-2022, el Banc d'Espanya apunta que el PIB hauria crescut un 0,4% en el tercer trimestre, una dcima menys que en el trimestre anterior, i avisa que aquest menor dinamisme est sotms a "riscos a la baixa significatius" i que les previsions s'han realitzat tenint en compte que "els actuals focus d'incertesa tendiran a dissipar-se més enll del curt termini".
Així, apunta al "notable debilitament" de la demanda interna, amb una reculada també important de la inversió en béns d'equip, així com l'"escs dinamisme" de les exportacions i l'"embranzida reduda" de les importacions, i adverteix de la prolongació de l'etapa de cert debilitament de l'activitat en el curt termini".
El Banc d'Espanya explica que la retallada de quatre desenes de l'estimació de creixement el 2019 es deu, a parts iguals, a les sries revisades de la Comptabilitat Nacional per part de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que van mostrar un menor creixement del PIB i una "menor resistncia" de l'economia espanyola a la incertesa global del que s'estimava inicialment, i d'altra banda, a l'augment d'aquesta mateixa incertesa en els mesos d'estiu i a l'empitjorament del context exterior.
D'aquesta manera, l'autoritat monetria indica que les incerteses que s'entrellucaven en el primer semestre ja han comenat materialitzar-se, la qual cosa ha portat al Banc d'Espanya a empitjorar tant les taxes de creixement del PIB com de creació d'ocupació i taxa d'atur. Així, juntament amb la retallada del creixement, la creació d'ocupació creixer un 1,8% i un 1,3% el 2019 i 2020, respectivament, dues desenes menys que les estimacions de juny.
LA TAXA D'ATUR ES REDUEIX MÉS LENTAMENT
Com a conseqüncia d'aix, la taxa d'atur se situar en l'14,1% a la fi d'aquest any, dues dcimes més que el que s'estimava al juny, mentre que es retallar al 13,2% el 2020 (8 desenes més) i tancar 2021 en el 12,8%, un punt més que el previst fa amb prou feines tres mesos.
"La moderació del creixement del producte que s'anticipa al llarg de l'horitzó de projecció es traduir en una disminució gradual del ritme de creació d'ocupació", subratlla l'institut emissor, que afegeix que no obstant aix se seguiran observant reduccions addicionals de la taxa d'atur, encara que de forma menys marcada que el previst al juny. "El ritme d'avan de l'economia continuar permetent absorbir l'encara elevat volum d'atur", afegeix.
Malgrat aquest menor creixement, el Banc d'Espanya afirma que el PIB se seguir sustentant en el creixement de la demanda nacional, que creixer un 1,4% aquest any, amb una retallada de gairebé un punt enfront de les estimacions de juny; mentre eleva en una desena, fins al 0,6%, a l'augment de la demanda externa, amb una millora de les exportacions de sis desenes respecte a juny, fins al 2,2%, i una caiguda de gairebé un punt de les importacions, fins al 0,5%.
El Banc d'Espanya subratlla que les dades més recents recullen una desacceleració de la despesa de béns i serveis de consum, la qual cosa es tradueix en un menor consum privat (creixer un 1% el 2019 i un 1,3% el 2020, vuit i quatre dcimess menys que al juny), mentre que la inversió creixer un 2,3% aquest any, gairebé dos punts menys que el que s'estimava inicialment, i un 3,4% l'any que ve, mig punt menys.
Pel que fa al sector exterior, apunta que la revisió a l'ala de les exportacions per aquest any es deu a la incorporació de les noves sries de dades, perqu el context de major incertesa i l'empitjorament del comportament dels mercats d'exportació comporten un menor vigor de les vendes exteriors espanyoles que les anticipades fa tres mesos.
MANTÉ AL 2,4% LA SEVA ESTIMACIÓ DE DFICIT
Respecte a l'evolució del dficit públic, el Banc d'Espanya manté al 2,4% la seva estimació per aquest any i en l'1,8% la seva previsió pel 2020, igual que al juny, ats que considera que l'impacte negatiu de l'empitjorament cíclic sobre els comptes públics es veur compensat per l'efecte de signe contrari del nivell més redut dels tipus d'inters, juntament amb els efectes addicionals que es deriven d'algunes operacions que no es tornaran a repetir i de l'evolució més favorable de l'anticipat en la recaptació d'alguns impostos.
Sobre la inflació, l'Índex Harmonitzat de Preus de Consum (IAPC) se situar aquest any en el 0,8% de mitjana anual i repuntar a l'1,1% el 2020 i a l'1,5% el 2021, com a conseqüncia d'un repunt dels costos laborals unitaris i d'una orientació expansiva de la política monetria, mentre que el camí descendent dels preus del petroli actuar contra direcció.
RISCOS A LA BAIXA
El Banc d'Espanya adverteix que l'escenari central de creixement de l'activitat continua orientat "a la baixa", per la possibilitat que els mercats exteriors creixin menys del previst, per la possible adopció de noves mesures proteccionistes i per la "indefinició" sobre el format de sortida del Regne Unit de la Unió Europea, així com per les tensions geopolítiques latents, que poden donar lloc a retallades de l'oferta de petroli.
En l'mbit intern, l'organisme dirigit per Pablo Hernández de Cos alerta que persisteix un "elevat grau d'incertesa" sobre l'orientació futura de les polítiques econmiques i de l'adopció de mesures que permetin elevar la capacitat de resistncia de l'economia espanyola davant d'un eventual empitjorament del context macrofinancer global.
En concret, lamenta que es disposa de pocs detalls sobre la política fiscal, en un context en qu l'encara elevat nivell de deute públic fa que les finances públiques espanyoles segueixin presentant "elements de vulnerabilitat davant eventuals pertorbacions adverses".
