MADRID, 28 maig (EUROPA PRESS) -
El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, reclama en l'informe anual de la institució una reforma que garanteixi la sostenibilitat del futur del sistema de pensions, construda des de "consensos amplis i sense demores injustificades" després del fracs del Pacte de Toledo en l'anterior legislatura.
Hernández de Cos assegura que, per garantir les pensions, caldran mesures addicionals tant sobre els ingressos com sobre les despeses i nous incentius per afavorir "més alineament" entre l'edat efectiva de jubilació i la legal, principalment quan les últimes mesures adoptades en matria de pensions han retardat fins a l'any 2023 l'aplicació del factor de sostenibilitat i reintrodut la revaloració de les pensions amb l'IPC.
"La transcendncia d'aquesta qüestió subratlla que cal construir consensos amplis, sense demores injustificades, sobre aquestes mesures que són necessries perqu el nostre sistema de pensions preservi la sostenibilitat intertemporal i l'equitat entre les diferents generacions", sosté. Des de l'organisme advoquen per escometre mesures encara que no s'aconsegueixi un consens total, per sí fora folgat, segons fonts del Banc d'Espanya.
En el seu informe anual, la institució analitza els efectes de l'envelliment de la població sobre l'economia espanyola i que, a grans trets, es poden resumir en una reducció del creixement potencial, de l'ocupació, de la taxa d'estalvi, del consum, de la inversió, dels salaris i de la recaptació fiscal i per cotitzacions socials.
La rtio entre la població que rebr prestacions de jubilació (majors de 66 anys) i la població en edat de treballar (16-66 anys) es duplicar entre el 2020 i 2050, amb el consegüent augment de la despesa pública en pensions, sanitat i cures de llarga durada.
Davant d'aquest panorama, el Banc d'Espanya advoca per prendre una srie de mesures, entre elles allargar l'edat final de jubilació, afavorint la permanncia en l'ocupació de treballadors de més edat amb mesures que flexibilitzin les seves transicions entre llocs de feina i no les seves transicions cap a la inactivitat.
En aquest sentit, adverteix que els incentius econmics a la substitució d'aquests treballadors per d'altres de més joves tenen freqüentment un cost "significatiu" en el sistema de pensions i no afavoreixen especialment les oportunitats d'ocupació d'aquests últims.
Com a alternativa, el Banc d'Espanya considera que podrien desenvolupar-se polítiques actives que contribueixin a millorar la capacitació professional al llarg de tot el cicle vital.
"Una manera de satisfer els objectius de sostenibilitat i suficincia és acompassar l'entrada en la jubilació amb l'augment de la longevitat, perqu aquesta mesura reduiria la taxa de dependncia que determina la despesa i permetria que la taxa de benefici (relació entre la pensió mitjana i el salari mitj) no disminuís", apunta.
El retard de l'edat de jubilació a Espanya es va escometre el 2011 i es completar el 2027, quan aquesta se situ en 67 anys per a treballadors amb carreres de cotització inferiors a 38,5 anys. No obstant aix, apunta l'entitat, l'edat efectiva de jubilació continua estant per sota dels 65 anys i "no mostra una tendncia de creixement acusada".
