Empitjora la previsió de dèficit al 3,5% aquest any i alerta que les regles fiscals europees requeriran ajustos de despesa
MADRID, 12 març (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya ha elevat tres dècimes la seva previsió de creixement del Producte interior brut (PIB) espanyol des de l'1,6% fins a l'1,9% i ha mantingut les seves estimacions pel 2025 i el 2026 en l'1,9% i 1,7%, respectivament.
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Esparver, ha explicat en la presentació de l'informe trimestral que en els propers anys el consum privat i la inversió seran els principals motors de l'activitat econòmica espanyola.
Però, a curt termini, els principals factors que estan darrere de la revisió del Banc d'Espanya de la taxa mitjana d'avanç del PIB aquest any fins a l'1,9%, apropant-se a l'estimació del Govern (2%), són la millora de les dades de Comptabilitat Nacional relatius als últims trimestres.
A més, estarien darrere d'aquesta revisió els menors preus de l'energia que s'han observat en els últims mesos, unes perspectives més favorables en quant a la seva evolució futura i l'extensió parcial d'algunes de les mesures desplegades pel Govern per combatre els efectes de l'episodi inflacionista.
No obstant això, l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos ha alertat que la composició del creixement observat a la fi del 2023 deixa entreveure alguns elements de feblesa (formació bruta de capital fix i consum privat), al mateix temps que els indicadors conjunturals més recents suggereixen que el ritme d'avanç del PIB s'hauria ralentit lleugerament en el primer trimestre del present any, fins al 0,4%.
MILLORS PERSPECTIVES PER A la INFLACIÓ
Pel costat dels preus, les previsions del Banc d'Espanya són més favorables. En concret, revisa a la baixa en sis dècimes la inflació general mitjana que es projecta pel 2024, fins al 2,7%. A més ha rebaixat en una dècima la previsió d'inflació al 2025, a l'1,9%, i en dues dècimes la del 2026, a l'1,7%.
També l'organisme preveu que la inflació subjacent es desaccelerarà gradualment durant el proper trienni, des d'una taxa mitjana del 2,2% al 2024, de l'1,9% al 2025 i de l'1,8% al 2026.
En quant als preus dels aliments, Banc d'Espanya estima que perllongaran la seva moderació al llarg de l'horitzó de projecció, donada la disminució dels costos de varis de les seves entrades productives més importants --com l'energia i els fertilitzants--.
D'altra banda, considera que l'extensió de la rebaixa de l'IVA dels aliments fins a juny del 2024 contribuirà a contenir els preus dels aliments en la primera meitat de l'any, encara que els pressionarà lleument a l'alça en el segon semestre.
ESTIMA UN DÈFICIT MITJÀ PUNT PER SOBRE DE LA PREVISIÓ DEL GOVERN
En les seves noves projeccions, el Banc d'Espanya empitjora les seves estimacions sobre el dèficit pel 2024 i ho situa en el 3,5%, una dècima més respecte a l'anterior projecció i mig punt per damunt enfront de les projeccions del Govern (3%).
Pel 2025 i el 2026, l'organisme retalla una dècima la projecció de dèficit per a tots dos anys, al 3,5%, la qual cosa deixaria a Espanya en situació d'incompliment enfront de les regles fiscals marcades per Brussel·les.
SENDA ASCENDENT DE LA RÀTIO DE DEUTE ENTRE EL 2024 I EL 2026
En quant a les previsions de deute sobre el PIB, les estimacions del Banc d'Espanya apunten cap a una senda ascendent entre el 2024 i el 2026, malgrat la moderació observada en els últims anys des del bec provocat per la pandèmia.
En concret, pel 2024 les projeccions són del 106,5%, pitjors respecte al 106,3% anterior; del 107,2% al 2025 (igual a l'anterior previsió) i del 108,4% al 2026 (també idèntica a la passada estimació).
REVISA A l'ALÇA MITJÀ PUNT EL CREIXEMENT DE L'OCUPACIÓ
Respecte al mercat laboral, el Banc d'Espanya preveu que el dinamisme de l'ocupació es moderi al llarg de l'horitzó de projecció, de manera que es produeixi una certa recuperació de la productivitat.
L'organisme ha revisat a l'alça les seves estimacions per al creixement de l'ocupació al 2024 des de l'1,3% a l'1,8%, si bé es manté sense canvis la senda de ralentització projectada pel 2025 i el 2026, quan avançarà un 1,1% i un 0,9%, respectivament.
D'aquesta manera, i malgrat la revisió a l'alça del PIB, la productivitat aparent del treball seguirà mostrant una considerable feblesa durant el 2024, encara que es preveu que registri una certa recuperació al llarg de la resta de l'horitzó de projecció.
Per la seva banda, la taxa d'atur continuarà reduint-se en els propers anys, encara que a un ritme més lent que en els anteriors exercicis. En concret, l'organisme estima una taxa de l'11,6% al 2024, una dècima per sota de la previsió anterior, de l'11,5% al 2025 i de l'11,3% al 2026.
RISCOS: IMPACTE DE LA REACTIVACIÓ DE LES REGLES FISCALS EUROPEES
A més de la incertesa procedent de les tensions geopolítiques i de la quantificació de l'impacte macroeconòmic de l'enduriment acumulat de la política monetària, cal ressaltar, en l'àmbit nacional, els riscos que per a l'escenari central de les actuals projeccions suposa la reactivació de les regles fiscals a escala europea.
En particular, el compliment d'aquestes regles requerirà el disseny i la implementació d'un pla de consolidació fiscal a mitjà termini que permeti una correcció del dèficit públic estructural més acusada que la contemplada en aquestes projeccions.
Si ben l'impacte econòmic d'aquest pla d'ajust és incert --i dependrà críticament de com es dissenyi--, la seva implementació implicaria, previsiblement, un menor grau de dinamisme de l'activitat al llarg de l'horitzó de previsions.
ALERTA SOBRE EFECTES DE SEGONA VOLTA EN INFLACIÓ I FONS EUROPEUS
Altres fonts d'incertesa significatives sobre l'escenari central d'aquestes projeccions, segons el Banc d'Espanya, tenen a veure amb possibles efectes de segona volta sobre la inflació i amb el desplegament dels fons 'Next Generation EU'.
D'una banda, l'organisme ha alertat que un augment dels salaris o dels marges empresarials major que l'anticipat implicaria una senda d'inflació més elevada que la contemplada en l'escenari central d'aquestes projeccions.
I és que, encara que el ritme de moderació de la inflació i l'evolució dels marges i els salaris que s'estan observant de moment no apunten en aquesta adreça, no pot descartés per complet la possibilitat que es produeixin en el futur processos de retroalimentació més intensos, especialment en un context en el qual el dinamisme de la remuneració per assalariat està sent major que el corresponent als salaris pactats en conveni i el mercat de treball està mostrant un notable grau de tensionamiento.
En aquest sentit, el Banc d'Espanya ha advertit que, el fet que, en els últims mesos, la senda de moderació de la inflació subjacent a Espanya hagi estat una mica menys acusada de l'anticipat obliga a ser "cautelosos" abans de donar per doblegat l'actual episodi inflacionista.
D'altra banda, l'organisme ha avisat que subsisteixen els dubtes en quant al ritme d'execució dels projectes associats al programa 'Next Generation EU' i al seu impacte sobre l'activitat. En aquest sentit, en els últims trimestres la inversió ha sorprès a la baixa a Espanya. "Si aquesta feblesa es perllongués en el temps més enllà de l'esperat, això pressionaria a la baixa l'activitat i la inflació al llarg de l'horitzó de projecció", s'adverteix en l'informe.
