MADRID 30 juny (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya ha mantingut aquest dimarts les previsions d'una caiguda del PIB d'entre el 9% i el 15,1% aquest any per la crisi sanitria, que probablement provocar "danys persistents" en el "modest" creixement potencial de l'economia espanyola i apuntat les dones i els menors de 35 anys com els collectius de treballadors més afectats.
Així ho assenyala en l''Informe Anual 2019', que ha publicat aquest dimarts l'organisme supervisor, en el qual el governador de la institució, Pablo Hernández de Cos, destaca que Espanya ha reclamat amb "urgncia" una estratgia de creixement "integral ambiciosa i sustentada en amplis consensos".
Hernández de Cos explica que Espanya ha entrat aquestes darreres setmanes en una segona fase en la qual l'economia "es comena a reactivar gradualment", tot i que avisa d'una incertesa "molt elevada" que afectar negativament les decisions de consum, inversió i les transaccions econmiques internacionals.
A més, considera que per minimitzar el risc d'un rebrot de la malaltia s'exigeix mantenir durant algun temps determinades limitacions i mesures de seguretat sanitria, i creu que es veuran possibles canvis estructurals que podrien derivar de la pandmia, com una "desglobalització".
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, ha indicat que la magnitud i composició de la resposta fiscal espanyola contra la covid est "fora en línia" amb l'oferta d'altres pasos, tot i que ha tingut un impacte econmic "molt acusat".
Segons els indicadors més recents, l'organisme manté la previsió d'una caiguda del PIB més intensa el segon trimestre, d'entre el 16% i el 21,8%, superior al 5,2% del primer trimestre, amb una reculada "significativament superior" a fases recessives prvies.
Malgrat els progressos en matria de supervit per compte corrent o el desapalancament d'empreses i famílies, l'informe subratlla que l'economia presentava "importants fonts de vulnerabilitat" a final del 2019 que "condicionen la resposta a la crisi i la magnitud de l'actual recessió", com el desequilibri dels comptes públics, l'augment de l'atur, l'"excessiva" dualitat entre fixos i temporals, l'"escassa" ala de productivitat o la "relativament alta" desigualtat.
