MADRID, 30 juny (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya ha mantingut aquest dimarts les previsions d'una caiguda del PIB d'entre el 9% i el 15,1% aquest any per la crisi sanitària, que probablement provocarà "danys persistents" en el "modest" creixement potencial de l'economia espanyola i apuntat les dones i els menors de 35 anys com els col·lectius de treballadors més afectats.
Així ho assenyala en l''Informe Anual 2019', que ha publicat aquest dimarts l'organisme supervisor, en el qual el governador de la institució, Pablo Hernández de Cos, destaca que Espanya ha reclamat amb "urgència" una estratègia de creixement "integral ambiciosa i sustentada en amplis consensos".
Hernández de Cos explica que Espanya ha entrat aquestes darreres setmanes en una segona fase en la qual l'economia "es comença a reactivar gradualment", tot i que avisa d'una incertesa "molt elevada" que afectarà negativament les decisions de consum, inversió i les transaccions econòmiques internacionals.
A més, considera que per minimitzar el risc d'un rebrot de la malaltia s'exigeix mantenir durant algun temps determinades limitacions i mesures de seguretat sanitària, i creu que es veuran possibles canvis estructurals que podrien derivar de la pandèmia, com una "desglobalització".
El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Óscar Arce, ha indicat que la magnitud i composició de la resposta fiscal espanyola contra la covid està "força en línia" amb l'oferta d'altres països, tot i que ha tingut un impacte econòmic "molt acusat".
Segons els indicadors més recents, l'organisme manté la previsió d'una caiguda del PIB més intensa el segon trimestre, d'entre el 16% i el 21,8%, superior al 5,2% del primer trimestre, amb una reculada "significativament superior" a fases recessives prèvies.
Malgrat els progressos en matèria de superàvit per compte corrent o el desapalancament d'empreses i famílies, l'informe subratlla que l'economia presentava "importants fonts de vulnerabilitat" a final del 2019 que "condicionen la resposta a la crisi i la magnitud de l'actual recessió", com el desequilibri dels comptes públics, l'augment de l'atur, l'"excessiva" dualitat entre fixos i temporals, l'"escassa" alça de productivitat o la "relativament alta" desigualtat.
