MADRID 13 nov. (EUROPA PRESS) -
Grup Balfegó, empresa catalana especialitzada en pesca, aqüicultura i comerç de tonyina vermella, reclama que l'ICCAT acordi una pujada de la quota de tonyina vermella fins a les 36.000 tones a la seva reunió anual, que arrenca aquest dimarts a Marrakech.
En concret, per Balfegó aquest increment del 57% del TAC (total captures admeses) pel 2020 coincideix plenament amb les conclusions de l'avaluació de l'estoc de la tonyina vermella (Thunnus Thynnus) de l'Atlàntic Est i Mediterrani realitzades pel Comitè Científic (SCRS) d'aquest organisme, segons ha informat en un comunicat.
La companyia ha precisat que aquesta realitat hauria de permetre que la quota s'apropés a les 32.000 tones, ja el 2018, i deixar pel 2019 i 2020 increments més moderats.
Per Balfegó, la bona situació de l'espècie al Mediterrani i a l'Atlàntic Oriental, certificada pel SCRS, ha de servir perquè els Estats amb flotes que pesquen aquesta espècie puguin fer valer internacionalment el que han aconseguit. Per premiar els pescadors que van assumir i es van comprometre amb el pla de recuperació i van suportar fortes retallades a les seves captures i per a la millora de l'accés dels consumidors a un producte pesquer sostenible.
Segons la companyia espanyola, la UE té capacitat i legitimitat per fer valer a l'ICCAT les recomanacions del comitè científic i aconseguir que l'increment gradual de la quota sigui més accentuat aquest primer any, fins a les 32.000 tones.
Balfegó creu que Europa es troba en condicions de vèncer les pressions que puguin exercir certs països, fins i tot de manera interposada a través d'organismes no governamentals, perquè les quotes no augmentin de manera tan decidida.
Per a la companyia, aquestes pressions podrien emparar-se en arguments conservacionistes per posar en dubte la recuperació de l'espècie, però amagarien altres interessos.
Així, assenyala que les mesures de gestió establertes per a aquestes espècies i existències són "massa laxes", no han tingut en compte els estudis i criteris científics i són fruit de pressions polítiques i econòmiques, sobretot de països com els Estats Units i el Japó.
